Les illes del pacific són de dues maneres: o bé volcàniques i amb muntanyes o bé sedimentaries sobre els atol·lons de coralls. Aquestes últimes són molt baixes i ja es troben greument amenaçades per el nivell del mar. L'últim cop que el planeta va assolir uns nivells de CO2 com els actuals va ser fa 20 milions d'anys, els nivells del mar varen pujar més de 35 metres i la temperatura va pujar 5 graus centígrads, amenaçant els ecosistemes evolucionats en el Quaternari i per tant també la viabilitat de les societats contemporànies, segons va publicar la revista Nature el setembre del 2009. A Bangladesh, els nivells de salinitat dels pous van en augment. Les dones i nenes tenen que caminar sovint quilometres per tal de trobar aigua potable. Quan tornen estan tant cansades que no poden ni cuinar, ni cuidar als petits ni als més grans i als malalts. Els pares no volen que les filles es casin per que puguin portar aigua, i de tant beure aigua massa salada la pell s'els torna aspre i gens atractiva de forma que els homes no les volen.
En les més recents tempestes de vent a Catalunya, en llevantades, hem vist com la sorra marxa de les platges i com la línia del tren es troba ja amenaçada, les onades la llepen. En èpoques de bonança s'ha reposat la sorra però l'any passat el govern central ja va avisar que no disposava de fons per a fer-ho. El tren, entre moltes altres coses s'haurà d'acabar movent de lloc, ho podrem pagar?. L'huracà Katrina va costar 130 bilions de dollars al govern federal dels U.S. i la gent que hi ha estat diu que no és suficient. I si això passa al primer món, imagineu-vos que pot passar al tercer món, on trobar diners és quasi impossible. Simplement és tràgic. El 2007 de cicló Sidr va devastar Bagladesh, i 1 any després un milió d'ells encara no tenien casa. S'els donaven plàstics, però 1 any més tard estaven tots trencats!. Els huracans que afectaren Haití el 2008, van destruir el 60 % de les collites i ciutats senceres varen quedar desolades i inhabitables. Els donants internacionals varen produir tan sols 30 milions de dollars, i el ritme de reparació ha estat baixíssim, s'ha trigat més de tres anys només en recollir fang i runes.
Entre tant molts lluiten per canviar la dinàmica actual. El moviment dels " 350 " n'és un bon exemple. I fruit d'això és el vídeo que volia penjar i que m'ha motivat a escriure aquestes breus ratlles. Són joves de les illes Fitji, que estan organitzats i que pertanyen al moviment en defensa del clima de la terra, 350. Són els guerrers del segle XXI.
