dilluns, 12 d’agost del 2013

Com combatre la desertificacó

Avui us vull presentar un personatge molt interessant, que té unes ideas revolucionaries, de com revegetar els deserts del mon. I estic convençut que aquesta és la solució. Es tracta de reintroduir l´herbivor en l'ecosistema, ara cal ferho amb unes pautes noves.  No es tracta de deixar animals en un indret fins a la total extenuació del material vegetal. Es tracta de pasturar de forma intensa, però durant un curt període de temps. I no retornar fins a la total recuperació de les herbes. Una mica com passa amb els grans ramats que havien pasturat extenses zones de la terra. Per exemple els visons a Estats Units, o les innombrables especies africanes de gaseles, nyus, elefants, girafes etc. Aquestos animals fan (o feien) llargs recorreguts, migracions, que es repeteixen (ien) any rera any, retornant als mateixos indrets un any més tard. Sempre en condicions de ramats compactes i sovint en nombres extraordinaris, del ordre dels centenars de milers. Tant punt es va interrompre aquests moviments i es varen delmar molts del individus, que van desapareixer les herbes i van ser substituïdes pels grans deserts actuals. I tot per l'acció equivocada dels humans.

Fins fa poc la comunitat científica creia que la sobre pastura era el problema, i es recomanava l'exterminació d'animals. Se n'han exterminat milers i és precisament aquest fet i la consequencia de que els deserts en comptes de desapareixer creixen moltissim, que va fer dubtar a molts i que ha resultat en noves formes de raonar.

Crec que és un canvi tant important con el que va representar passar de creure que el mon era pla a que era rodo, o que la terra era el centre de  l'univers a no ser ho.

Les consequencies inclouen per exemple que ara ja sabem on hem de sequestrar tot el CO2 de l'atmosfera igual que els demès gasos que provoquen l'efecte hivernacle i l' escalfament global. I els que m'heu seguit últimament ja sabeu de que estem parlant. Un problema graviissim que te al mon 'malalt greu'. Això es tradueix en augmentar el contingut en matèria orgànica del terra que permetrà una major retenció d'aigua, una normalització del cicle dels nutrients i una bona captació d'energia solar.

Jo, estic molt animat, molt, feia temps que no veiem les coses  tant clares i en seguire parlant en aquest blog.
La xerrada es va donar a un programa força famós, TEDTalks. El conferenciant és l' Allan Savory, i el unic problema és que es en anglès. Espero que ho podreu seguir, si voleu podeu demanar subtítols en anglès o be una traducció al català a peu de vídeo, el problema de la versió en Català és que és una traducció robòtica i costa entendre el que es diu!!




 TEDTalks Allan Savory. How to green the worlds deserts and reverse climate change

dijous, 8 d’agost del 2013

La Reforma Energètica, enèsima pifia

Si, tenim molts problemes, gent sense feina, molts polítics embutxacant el que no pertoca, un futur desdibuixat en que encara no se'ns ha dit que carai hem de fer en aquest mon si la gran fabrica està a la Xina, grans empreses i bancs que s'embutxaquen tots els beneficis i ens traspassen els deutes, un clima 'horroros', un desanim generalitzat. I en mig de tot això un govern central que la pífia continuament.

Fa poc es carregaven els clubs esportius i les fundacions humanitaries, ja que volen que els voluntaris cotitzin a la seguretat social!?!. I resulta que a Catalunya ni ha molts de clubs esportius, d' associacions i de voluntaris. Per que es pensen que en els mundials com el de natació de Barcelona, 10 de les 11 medallistes, per cert felicitats a totes ELLES (no hi havia cap noi), eren Catalanes?? Quin ridícul que farien sense nosaltres, i encara diuen que Catalunya no podria funcionar sense espanya!! .

I ara encara pitjor, amb la reforma energètica que pretenen els populars, només es mira per les grans companyies Fecsa, Iberdrola, etc. Tenir una placa solar al sostre de casa serà un delicte, sinó es declara, amb fins a 60 milions d'euros de multa. Volen que es pagui un peatge de 'respaldo' i sobretot que no hi hagi autonomia energètica de cap mena. A més es paralitza el que podria ser el nou motor de l'economia del segle XXI.

Mentre a Alemanya i a Dinamarca estant afavorint les energies renovables, nosaltres anem en sentit contrari. I tindrà efectes retroactius de forma que afectarà a les instal.lacions ja fetes!!!?¿!. No solament teníem esperances de reduir la nostra petjada ecològica, reduir les emissions de CO2 fòssils, per reduir l'escalfament global, sinó que podria donar feina i ha molta gent.

Greater Gabbard wind farm

Parc eòlic Marí de Greater Gabbard, Gran Bretanya de 500 MW. Foto http://www.bbc.co.uk/news/uk-england-23603011

Sense anar més lluny al Regne Unit ja lideren en parcs eòlics marins. S 'han adonat de les avantatges de no tenir que comprar petroli, de no  cremar carbó, del perill de les nuclears i dels efectes nocius del gas natural, que crema un combustible fòssil potser més net, però que requereix del 'fraquing' per a extreu rel. Del gran potencial en llocs de treball generat. I del perill real del canvi climàtic. Aquí res daixò. Hi ha algun Català que encara vulgui continuar en el mateix vaixell que els espanyols?? Hi ha alguna reforma del govern d'Espanya que pugui ser bona per al poble? (Crec que aviat haurem de treure la E majúscula del dit país i deixar tan solament una e minúscula!)

Augment de la radiació solar a la peninsula, el Sahara vol creuar l' estret.

Durant els últims 40 anys, la nuvolositat ha disminuït a tot Espanya, fet que augmenta el risc de desertització, mentre que el rendiment energètic del sol augmenta. Un estudi conjunt entre la universitat de Girona i el Institut Federal d'Energia de Zurich indica que la radiació solar ha augmentat un 2,3 % cada dècada des de 1980.

Si be representa més energia que podem transformar en electricitat per al consum humà, comporta greus perills per l' augment de radiació ultraviolada i la implicació en el càncer de pell. Ha més vol dir menys preciptació i major temperatures.  Aquest fenomen també afecta al sud de França, Itàlia i Grècia.

El risc de que el Sàhara  creuï  l'estret de Gibraltar és molt real i no podem quedar creuats de mans. Ara ja hi han zones del sud de la península on el clima és massa sec i no si poden fer conreus. I els conreus són la principal manera de transformar energia solar en energia per a la vida.

I que fan els governs? mentre Espanya lidera en producció energètica solar concentrada, la dels miralls que fan bullir aigua o oli per fer girar turbines, ara amb la nova llei energètica el govern espanyol  aconseguirà frenar-ho tot. Una de les poques coses que teníem ben encarrilada se'n va a norris!! Es que tenim el que ens mereixem, uns polítics de pa sucat amb oli (de gira sol)!.

Concentrated solar power plant in Seville, Spain. Image:Torresol Energy

Planta de Torresol a Sevilla.

diumenge, 3 de març del 2013

NIVELL DEL MAR AMENAÇA JA LES ILLES DEL PACIFIC

Com molts de vosaltres ja sabeu, el canvi climàtic resulta en un augment del nivell del aigua als oceans, també augmenta la seva temperatura i la seva acidesa. Aquesta última, ja esta danyant els coralls, que moren a molts llocs. La Societat Zoològica de Londres xifra en 360 ppm de CO2 com a llindar per la seva viabilitat. Estem a 350 ppm i pujant!.

Les illes del pacific són de dues maneres: o bé volcàniques i amb muntanyes o bé sedimentaries sobre els atol·lons de coralls. Aquestes últimes són molt baixes i ja es troben greument amenaçades per el nivell del mar. L'últim cop que el planeta va assolir uns nivells de CO2 com els actuals va ser fa 20 milions d'anys, els nivells del mar varen pujar més de 35 metres i la temperatura va pujar 5 graus centígrads, amenaçant els ecosistemes evolucionats en el Quaternari i per tant també  la viabilitat de les societats contemporànies, segons va publicar la revista Nature el setembre del 2009.  A Bangladesh, els nivells de salinitat dels pous van en augment. Les dones i nenes tenen que caminar sovint quilometres per tal de trobar aigua potable. Quan tornen estan tant cansades que no poden ni cuinar, ni cuidar als petits ni als més grans i als malalts. Els pares no volen que les filles es casin per que puguin portar aigua, i de tant beure aigua massa salada la pell s'els torna aspre i gens atractiva de forma que els homes no les volen.

En les més recents tempestes de vent a Catalunya, en llevantades, hem vist com la sorra marxa de les platges i com la línia del tren es troba ja amenaçada, les onades la llepen. En èpoques de bonança s'ha reposat la sorra però l'any passat el govern central ja va avisar que no disposava de fons per a fer-ho. El tren, entre moltes altres coses s'haurà d'acabar movent de lloc, ho podrem pagar?. L'huracà Katrina va costar 130 bilions de dollars al govern federal dels U.S. i la gent que hi ha estat diu que no és suficient.  I si això passa al primer món, imagineu-vos que pot passar al tercer món, on trobar diners és quasi impossible. Simplement és tràgic. El 2007 de cicló Sidr va devastar Bagladesh, i 1 any després  un milió d'ells encara no tenien casa. S'els donaven plàstics, però 1 any més tard estaven tots trencats!. Els huracans que afectaren Haití el 2008, van destruir el 60 % de les collites i ciutats senceres varen quedar desolades i inhabitables. Els donants internacionals varen produir tan sols 30 milions de dollars, i el ritme de reparació ha estat baixíssim, s'ha trigat més de tres anys només en recollir fang i runes.

Entre tant molts lluiten per canviar la dinàmica actual. El moviment dels   "  350  " n'és un bon exemple. I fruit d'això és el vídeo que volia penjar i que m'ha motivat a escriure aquestes breus ratlles. Són joves de les illes Fitji, que estan organitzats i que pertanyen al moviment en defensa del clima de la terra, 350. Són els guerrers del segle XXI.


dissabte, 9 de febrer del 2013

PROTEGIR ELS BOSCOS PRIMARIS

La protecció de la vida dels humans, sers egoistes i egocèntrics, passa per la protecció del medi ambient. I el medi ambient no pot subsistir sense els boscos primaris. Els boscos primaris són aquells que no han estat tallats i destruits amb mitjans "industrials". Poden acollir comunitats humanes, normalment en diuen indígenes, ara no es pot aprofitar comercialment.

Us recomano  el bio-centric micro-blog del Dr Glen Barry, un home que porta tota la vida estudiant els boscos originals. http://forests.org/ Recentment deia que algunes de les grans ONG defensen la tallada selectiva comercial en aquestos boscos, la majoria repartits entre els tròpics i les zones boreals del planeta, entre les que cita a Greenpeace o a Rainforest Action Network que justifiquen aquestes actuacions per a bosses de Gucci, llibres de Disney o paper de water Kleenex !!!!.



El moviment contra el canvi climàtic, oblida la importància de protegir els boscos antics, no ajuda a difondre el concepte de que sense grans boscos, intactes i interconectats, el futur de la bioesfera esta en perill d'extinció. Els boscos on hi trobem arbres centenaris, són la energia per a la biosfera. El creixement econòmic industrial destrueix els ecosistemes, l'habitat per als humans i per a totes les formes de vida, col·lapsa la biosfera.  Assassina la vida.


Molts ecosistemes terrestres, incloent-hi els boscos amb arbres centenaris, ja s'han perdut, el Dr Barry diu que ja s'ha perdut el 60 % i que la biosfera necessita com a minim un 50 % d'ecosistemes en bones condicions. Així doncs, més males noticies.


Petites reformes no aturaran un canvi climàtic abrupte, junts hem d'aturar el creixement industrial i els combustibles fossils, protegir i restaurar els ecosistemes naturals, hem d'afluixar i retornar a la terra. No hi ha cap altre manera per a sobreviure i aquells que no ho facin moriran.

Aquestes i altres fotos les podeu trobar al portal de Facebook de Ecological Internet https://www.facebook.com/ecointernet















Us han agradat?? a mi m'han dolgut molt. Fins aviat.

dimarts, 29 de gener del 2013

Records de Temperatura a Australia

El servei meteorològic australià ha tingut que afegir un color nou als seus mapes de temperatures màximes, el color morat, per descriure els episodis que superin els 50 º cent.. Aquest era el mapa que van ensenyar el 14 de gener de 2013 preveu 52 º  cent.!!. Amb el canvi climàtic és molt probable que els extrems i els records es trenquin sovint. I mentrestant es crema una part important del païs.



Els científics diuen que l'onada de calor Europea de 2003, a qui es van atribuir fins a 40000 víctimes prematures, o la que va afectar Rússia el 2010 on a més de matar 50000 persones va originar pèrdues en la producció agrícola xifrades en 1.5 billons de euros, seran cada vegada més freqüents. I l'estiu del 2010 va ser el més calent a Europa en els últims 500 anys!!

dilluns, 21 de gener del 2013

ARBRES EN PERILL D' INANICIÓ

Segons un estudi publicat a la revista Nature a finals de novembre de 2012, de les 226 espècies estudiades en 81  diferents ecosistemes i/o indrets representatius de tot el món, el 70% dels arbres es troben en greu perill d'inanició. El equilibri hidric de les plantes ha estat "tunejat" durant centenars de anys per a ser el més competitiu amb un marge estret de variacio d'acord amb els extrems "naturals" del medi concret on s'ha desenvolupat i poder així sobre viure a la selecció natural. Es per aquest motiu i contràriament al que es creia, qualsevol desviació en sentit d'augment de desequilibri hídric per sobre del que és habitual resulta en greus afectacions. Tant si ens trobem en un lloc on plou molt, com si ho fa poc. I és aquesta la novetat, pensavem que els arbres de llocs secs poden aguantar molta més sequera, i que els de llocs humits no trobarien a faltar una mica d'aigua.  Fals.

          Sequera al Cabrerès, de J, Mª Costa a Tv3.cat, espai terra. 2012.

Les plantes transporten aigua a travers d'una serie de conductes, el xilema, des de les arrels, per on entra en la planta passant per el tronc, les branques i branquillons fins a les fulles, per on surt en forma de vapor d'aigua per els estomes. Aquest moviment va contra la força de la gravetat i amb gradients osmòtics a nivell del terra sovint contraris al fluxe requerits per la planta. A més cal considerar la gran alçada que alguns exemplars d'arbres adults poden tenir, fent que aquesta pujada d'aigua, que ha d'arrossegar també els nutrients del sol, sigui un prodigi. La diferencia de potencial o de pressió del aigua entre el terra, la planta i l'atmosfera és la força que mou el conjunt i la succió que produeix l'evaporació de les fulles "estira" l'aigua amunt. Aquest poder de succió té uns límits que en les plantes de flors o angiospermes és molt proper a les condicions dites normals de la zona. Quan la força de succió és més del programat per la zona el xilema (teixit conductor) pot deixar de ser estanc i admetre bombolles d'aire fet que produiria una embòlia, altrament dit el circuit quedaria des encebat i  l'aigua deixaria de pujar per tota una secció del arbre. Les espècies més afectades són les més evolucionades, les angiospermes, mentre que les gimnospermes o coníferes tenen un marge en aquest aspecte més ampli. En canvi les coníferes produeixen menys reina en condicions d'estrès i aquest fet les torna més vulnerables als barrinadors que no "s'ofeguen" en ella.

Tot aixo es veu en els arbres en el seu estat natural, quan una part d'ells s'asseca sense la intervenció de insectes barrinadors, que quedarien descoberts en veure foradades  les unions de branques, o la soca. Aquest fenomen ja es veu sovint a Catalunya, en que ens trobem amb reduïda pluviometria i temperatures més altes del habitual la major part dels anys, sobretot del any 2000 endavant. Ara els boscos creixen menys  i moren més ràpid, com es veu aquest dies a Austràlia en que el resultat de temperatures extremes pot ser de focs descontrolats arreu.

Imatge d'aquest mati
Foto de Domenech Llop.
Alzines i Boixos morts per la manca d'aigua i les altes temperatures, setembre de 2012.
http://www.tv3.cat/espaiterra/les-teves-imatges/totsgratots/20/4227872





Boscos de Tossa, setembre 2012. Suros i alzines morts.
http://meteotossa.blogspot.com.es/2009/09/efectes-de-la-sequera-tossa.html



diumenge, 20 de gener del 2013

ELS TRES PORQUETS REVISITATS

Avui he vist una web, link més abaix, d'una empresa nord americana que comercialitza les cases més petites que us podríeu imaginar. I per que parlar-ne, doncs per que saber passar amb menys, és una de les coses que hem de aprendre a fer depresa, hem de reduir la nostra "petjada" ecològica. I he pensat en els tres porquets. El petit que fa una casa de palla, el mitjà la de fusta i el gran la de totxos i maons. Aquest seria el porquet mitjà, encara que no ho destaco per que es faci ús de la fusta, sinó per les mides del habitacle, entre 12 i 18 metros quadrats! En aquest cas són mòbils, ja que van muntats sobre un remolc per a turismes convencional. Ja hem vist altres casos en que s'han emprat containers de ferro per fer vivendes modulars de tamanys modestos. Aquests m'han semblat més originals, i no els falta de res.

I tornant als tres porquets, des de un punt de vista ecològic, el germà gran fa coses potser massa ben fetes i duradores, mentra que els dos més petits tenen una activitat que no resulta tant perdurable en el temps. Per tant la natura pot recurepar en poc temps el medi danyat per les nostres activitats.







diumenge, 6 de gener del 2013

2012 any calent i sec a Catalunya

Un cop acabat l'any, el servei meteorològic de Catalunya ha fet publiques les xifres climàtiques oficials de Govern de la Generalitat de Catalunya del últim any, el 2012. Hi han variacions i excepcions, a grans trets es pot dir que l'any ha estat calent, de mitja 1 º cent. per sobre de la mitjana dels anys 1961-1990. I sobre tot ha estat sec a tot el país, en especial a les comarques del nord-est, al nord del Pallars Jussà, al extrem oriental del delta del Ebre, i en algunes comarques de la Catalunya central i del Prelitoral central amb reduccions de fins a  30-50% de la precipitació mitjana 1961-1990. La resta del país ha patit reduccions de pluviometria d'entre 10 i 30 %.

Sectors tradicionalment humits com la Garrotxa, el Ripollès o el Montseny, aquest any han estat molt secs, mentre que el Berguedà, la vall d'Aran i el Ports han tingut registres normals.Per conques les del Ter i Llobregat han estat seques, mentre que les del Segre i l'Ebre han tingut registres quasi normals. Només el més de novembre va ser humit arreu, mentre que l'abril ho va ser per la majoria de comarques. En canvi els mesos de gener, febrer, maig, juny,  agost, desembre van ser molt secs arreu.





En tant que a les temperatures assolides, per exemple es fa ressò de la mitjana anual:  1º cent. d'augment respecte de la mitja dels anys 1961-1990, afegint que ha estat un any càlid, sense ser dels pitjors, com varen ser els del 2011, 2009, 2006, 2003. En alguns indrets s'han obtingut valors mitjans anuals superiors al 1º cent.en concret a les parts altes del Prepirineu i a la Catalunya Central, així com fins i tot al prelitoral.

L'informe complert el podeu trobar a :

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=175987&idioma=0

dimarts, 1 de gener del 2013

Animals de Pastura millors per a la Salut i el Medi Ambient

Els animals que viuen les seves vides confinats en gàbies o en llocs petits on s'els aporta el menjar, no fan cap bé al medi natural, ni tampoc a la salud dels qui s'els mengen.  En canvi els animals que viuen sobre pastures, representen un benefici net per al planeta. Algunes de les avantatges que poden aportar:

La carn produida sobre pastura necessita 1 cal. de combustibles fòssils per a produir  2 cal. de menjar. Molts dels cereals i verdures necessiten entre 5 i 10 cal. de combustibles per a 1 cal. de nutrients o fibres.

Els herbívors poden menjar herbes que nosaltres no podem digerir.

Els prats absorbeixen més aigua que la majoria dels altres usos possibles.

Les terres de pastura absorbeixen carboni del aire i per tant contribueixen a reduir l'escalfament global. Si bé els animals produeixen gas metà, el total entre "metà exportat" i "carboni importat" és molt favorable i alguns han estimat que els prats podrien extreure del l'atmosfera la meitat del carboni produit per els humans.

Les pastures ben gestionades poden ser un habitat molt necessari per a la vida salvatge, així com poden retenir i filtrar les aigües de forma que s'en vegin beneficiats humans i demés especies vivents.

Les terres de pastura són espais d'alt valor paisatgístic.

D'aquest tema en parlarem més i donarem més dades concretes en properes entrades. I per deixar-vos unes boniques imatges del que hem parlat aquí teniu fotos de vaques Aubrach a Llagostera.