Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escalfament global. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escalfament global. Mostrar tots els missatges

diumenge, 6 de gener del 2013

2012 any calent i sec a Catalunya

Un cop acabat l'any, el servei meteorològic de Catalunya ha fet publiques les xifres climàtiques oficials de Govern de la Generalitat de Catalunya del últim any, el 2012. Hi han variacions i excepcions, a grans trets es pot dir que l'any ha estat calent, de mitja 1 º cent. per sobre de la mitjana dels anys 1961-1990. I sobre tot ha estat sec a tot el país, en especial a les comarques del nord-est, al nord del Pallars Jussà, al extrem oriental del delta del Ebre, i en algunes comarques de la Catalunya central i del Prelitoral central amb reduccions de fins a  30-50% de la precipitació mitjana 1961-1990. La resta del país ha patit reduccions de pluviometria d'entre 10 i 30 %.

Sectors tradicionalment humits com la Garrotxa, el Ripollès o el Montseny, aquest any han estat molt secs, mentre que el Berguedà, la vall d'Aran i el Ports han tingut registres normals.Per conques les del Ter i Llobregat han estat seques, mentre que les del Segre i l'Ebre han tingut registres quasi normals. Només el més de novembre va ser humit arreu, mentre que l'abril ho va ser per la majoria de comarques. En canvi els mesos de gener, febrer, maig, juny,  agost, desembre van ser molt secs arreu.





En tant que a les temperatures assolides, per exemple es fa ressò de la mitjana anual:  1º cent. d'augment respecte de la mitja dels anys 1961-1990, afegint que ha estat un any càlid, sense ser dels pitjors, com varen ser els del 2011, 2009, 2006, 2003. En alguns indrets s'han obtingut valors mitjans anuals superiors al 1º cent.en concret a les parts altes del Prepirineu i a la Catalunya Central, així com fins i tot al prelitoral.

L'informe complert el podeu trobar a :

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=175987&idioma=0

diumenge, 14 d’octubre del 2012

FUTUR NEGRE PER ALS PAÏSOS DEL ÀREA MEDITERRÀNIA


Diversos estudis recents conclouen que el futur és negre si no s'actua immediatament sobre les causes del escalfament global, sobretot sobre les emissions de CO2. Es tal la magnitud del problema que cal actuar en dues vessants: primer reduir les emissions a base de no cremar combustibles fòssils i segon a base de reduir les nostres necessitats, ja que la energia que consumim és molt elevada, i el cost de produir-la de forma renovable i sobre tot de canviar tot el sistema de producció és molt gran. 
En aquest article presento 3 gràfics que mostren: un el resultat en l'augment de temperatura mitjana mundial segons la forma de reaccionar que tinguem, l'altre les previsions per a la dècada de 2030-2039 sobre un planell del món i finalment un altre sobre els efectes que s'observen ja en l'actualitat i a nivell del mediterrani en la pluviometria hivernal.

Efectes Provables de 4 models de reducció de les Emissions de CO2 a la Atmosfera.

En vermell, no s'aplica cap reducció de CO2, que implicara un augment de 132% d'emissions per l'any 2050 i de la temperatura mitjana global de entre 5.5-7.1 ºC al 2100.
En taronja, començar les reduccions de CO2 tard i de forma tímida, resultat del qual seria un augment d'emissions de 76% l'any 2050 i de 4-5.2 ºC per al 2100.
En blau, reduccions d'emissions comencen d'hora, al 2010, encara que de forma tímida, emissions retornen als nivells de 1990 l'any 2050, mentre que la temperatura mitjana augmenta de 2.9-3.8 ºC al 2100.
En verd actuació ràpida i contundent a partir del 2010, resultant al 2050 un decreixement del 42% d'emissons i un augment de temperatures de 2.1-2.8ºC al 2100.





Del Met Office Hadley Centre:
http://thinkprogress.org/climate/2012/10/14/1009121/science-of-global-warming-impacts-guide/


De tot plegat que com a mínim tindrem un augment de temperatures de 2.1º C, si actuem de pressa, mentre que en l'altre extrem i si no fem res, tindrem un augment de temperatura de 7.1º C. Tots dos escenaris produeixen grans canvis en el clima de la terra i en el pitjor dels casos seria absolutament catastròfic.

Mapa de Sequera Prevista per al 2030-2039

Del National Service for Atmosferic Research, que il·lustra el Index de Palmer de Severitat de Sequera. (Clica imatge)






https://www2.ucar.edu/atmosnews/news/2904/climate-change-drought-may-threaten-much-globe-within-decades

Un Index de -4 o inferior denota una severitat extrema de la sequera. Com podem veure la afectació en l'àrea mediterrània és extrema ja que es troba en -15  a -20. Com també ho és per als Estats Units amb lectures de -8 a -10.

El Mediterrani es troba en tots els estudis i previsions, com una de les zones més vulnerables, tant per que ja esta afectat en la actualitat per la manca d'aigua, tant per les grans concentracions humanes que hi habiten, com per que els models de projeccions concidèixen a donar molt males previsions.

Reducció Pluviometria Hivernal Actual (Clica imatge)


Del NOAA.: Canvi climàtic produit per els humans: influència sobre la precipitació hivernal.


http://www.noaanews.noaa.gov/stories2011/20111027_drought.html

Les zones en groc, taronja i vermell pateixen ja actualment de reduccions en pluviometria hivernal, en el període actual, de 1971-2010, en comparació amb la mitjana d'un període molt més llarg de 1902-2010. Aquí ja sembla veure's la tendència de que tant ens parlen els científics, molt dolenta per  la nostra zona, sobre tot si tenim en compte que només hi ha hagut un augment de 0.8 º C de moment i que la previsió, ja hem vist, parla de entre un mínim de 2-3 ºC, fins a un màxim que pot arribar als 7-8ºC.

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Una Tempesta Perfecta

Amb aquest bloc pretenc donar a conèixer en Català tota l'informació relacionada amb l'escalfament global, el canvi climàtic que ja ha comportat i el que podem esperar succèixi en un futur proper, aixi com les possibles actuacions que els humans podem emprendre per tal de mitigar-lo. L'èmfasi serà sobre Catalunya i les mesures correctores que recomanarem seran les que millors efectes puguin tenir, tenint en compte que a mesura que la ciència evoluciona les maneres de fer podran anar canviant.

Els models de creixement, la doctrina capitalista, serà posada en dubta i tindrem en compte també que sovint el problema és "la solució" que els humans apliquem per resoldre de forma egoista i egocèntrica les  nostres dificultats. Si demanem a un alcalde quina mena de creixement de població voldria per al seu poble, segur diria potser entre 3% i 10% anual, i un economista possiblement diria el mateix en parlar de les empreses. El que potser ells no saben és la implicació real d'aquest nombre. Per exemple un creixement anual del 7% voldria dir que una ciutat amb 10000 habitants doblaria el seu nombre en tan sols 11 anys i per tant les necessitats d'aigua, llum, recollida d'escombraries, etc es doblarien també. I el mateix val per l'economista. Unes empreses que augmentin les vendes un 7% anual, vol dir que necessitaran el doble de recursos en doblar les vendes en 11 anys! El doble de materials i d'energia. El creixement no es necessari per a una societat que ja ha assolit uns nivells alts com els del primer món. Altra cosa és per als països subdesenvolupats, que si que necessiten un cert creixement del seu nivell de vida. Ara bé caldria que fos un creixement respectuós amb el medi ambient.

Per altra banda cal dir que avui a 2012, la comunitat científica és totalment unànime en reconèixer que l'escalfament global degut a l'acció dels humans es real i que els seus efectes sobre el clima son d'enorme magnitud i de conseqüències molt greus per als ecosistemes i per tant per als humans que hi habitem. Aquest món ja no és el que varem conèixer tant sols fa 40 anys, ni molt menys el de la era pre industrial. Ara ja podem dir amb rotunditat que el món a canviat cap a pitjor, ja no és aquell paradís que ens va permetre florir com a societat i que va evolucionar en centenars de milers d'espècies diferents. Ja no és aquella joia que varen fotografiar el 1968 des de l'Apollo,  les fotografies actuals així ho corroboren. Ja no si veuen tants colors ni blancs, ni verds, cada cop s'assemble més a un planeta en blau i marró. Les dificultas que trobarem a partir d'ara seran de tal magnitud que caldrà un esforç extraordinari per a poder subsistir. Els últims anys ja s'han donat fallides de collites de blat, ordi i arrós en diferents parts del món degut a un clima desfavorable i insegur que juntament amb l'escassetat d'energia barata (petroli) ha resultat en uns augments de preus mai vistos. La sort és que de moment la fallida no ha estat general, però la comunitat científica ja ha anunciat la "tempesta perfecta" i que afectarà el planeta sencer un mateix any. I serà  abans de 30 anys.

Vist aquests antecedents ara ja no cal actuar per que els nostres fills o nets heretin un mon com el que varem rebre nosaltres. Aquell mon ja ha desaparegut i per sempre. Mai més, com a mínim a escala humana tornarà a ser el que va ser, mai més. Per tant crec que es moment de començar a actuar. Jo he decidit que ho faré de dues formes diferents: per una banda intentaré divulgar les noticies relacionades aixi com les millors solucions que es trobin mitjançant aquest gran portal que és internet i per l'altra canviaré el meu modo de viure i també de gestionar la finca que administro. Vull que el Mas Maiensa sigui un model a seguir i estaré obert a ensenyar-ho a tots aquells que ho desitgin.  De tot en seguirem parlant abastament.

Per acabar aquesta introducció voldria dir que encara hi ha esperança, encara que no per gaire temps. Els científics diuen que tenim que fer el "canvi" en 10 anys. I punt. Es una pena que Catalunya es trobi immersa en problemes addicionals, creats per l'especulació, els banquers corruptes i uns governs totalment ineficaços. Crec que una Catalunya independent ens permetria  gestionar millor el nostre territori i alhora ser-ne responsables. I mentre parlem de la crisi d'Espanya no ho fem de les energies i el medi ambient!!!. L'autodeterminació és un projecte preciós, tant engrescador com la salvaguarda del medi en que vivim.

Fins aviat, que tenim molta feina.