ARBRES EN PERILL D' INANICIÓ

Segons un estudi publicat a la revista Nature a finals de novembre de 2012, de les 226 espècies estudiades en 81  diferents ecosistemes i/o indrets representatius de tot el món, el 70% dels arbres es troben en greu perill d'inanició. El equilibri hidric de les plantes ha estat "tunejat" durant centenars de anys per a ser el més competitiu amb un marge estret de variacio d'acord amb els extrems "naturals" del medi concret on s'ha desenvolupat i poder així sobre viure a la selecció natural. Es per aquest motiu i contràriament al que es creia, qualsevol desviació en sentit d'augment de desequilibri hídric per sobre del que és habitual resulta en greus afectacions. Tant si ens trobem en un lloc on plou molt, com si ho fa poc. I és aquesta la novetat, pensavem que els arbres de llocs secs poden aguantar molta més sequera, i que els de llocs humits no trobarien a faltar una mica d'aigua.  Fals.

          Sequera al Cabrerès, de J, Mª Costa a Tv3.cat, espai terra. 2012.

Les plantes transporten aigua a travers d'una serie de conductes, el xilema, des de les arrels, per on entra en la planta passant per el tronc, les branques i branquillons fins a les fulles, per on surt en forma de vapor d'aigua per els estomes. Aquest moviment va contra la força de la gravetat i amb gradients osmòtics a nivell del terra sovint contraris al fluxe requerits per la planta. A més cal considerar la gran alçada que alguns exemplars d'arbres adults poden tenir, fent que aquesta pujada d'aigua, que ha d'arrossegar també els nutrients del sol, sigui un prodigi. La diferencia de potencial o de pressió del aigua entre el terra, la planta i l'atmosfera és la força que mou el conjunt i la succió que produeix l'evaporació de les fulles "estira" l'aigua amunt. Aquest poder de succió té uns límits que en les plantes de flors o angiospermes és molt proper a les condicions dites normals de la zona. Quan la força de succió és més del programat per la zona el xilema (teixit conductor) pot deixar de ser estanc i admetre bombolles d'aire fet que produiria una embòlia, altrament dit el circuit quedaria des encebat i  l'aigua deixaria de pujar per tota una secció del arbre. Les espècies més afectades són les més evolucionades, les angiospermes, mentre que les gimnospermes o coníferes tenen un marge en aquest aspecte més ampli. En canvi les coníferes produeixen menys reina en condicions d'estrès i aquest fet les torna més vulnerables als barrinadors que no "s'ofeguen" en ella.

Tot aixo es veu en els arbres en el seu estat natural, quan una part d'ells s'asseca sense la intervenció de insectes barrinadors, que quedarien descoberts en veure foradades  les unions de branques, o la soca. Aquest fenomen ja es veu sovint a Catalunya, en que ens trobem amb reduïda pluviometria i temperatures més altes del habitual la major part dels anys, sobretot del any 2000 endavant. Ara els boscos creixen menys  i moren més ràpid, com es veu aquest dies a Austràlia en que el resultat de temperatures extremes pot ser de focs descontrolats arreu.


Foto de Domenech Llop.
Alzines i Boixos morts per la manca d'aigua i les altes temperatures, setembre de 2012.
http://www.tv3.cat/espaiterra/les-teves-imatges/totsgratots/20/4227872





Boscos de Tossa, setembre 2012. Suros i alzines morts.
http://meteotossa.blogspot.com.es/2009/09/efectes-de-la-sequera-tossa.html

2012 any calent i sec a Catalunya

Un cop acabat l'any, el servei meteorològic de Catalunya ha fet publiques les xifres climàtiques oficials de Govern de la Generalitat de Catalunya del últim any, el 2012. Hi han variacions i excepcions, a grans trets es pot dir que l'any ha estat calent, de mitja 1 º cent. per sobre de la mitjana dels anys 1961-1990. I sobre tot ha estat sec a tot el país, en especial a les comarques del nord-est, al nord del Pallars Jussà, al extrem oriental del delta del Ebre, i en algunes comarques de la Catalunya central i del Prelitoral central amb reduccions de fins a  30-50% de la precipitació mitjana 1961-1990. La resta del país ha patit reduccions de pluviometria d'entre 10 i 30 %.

Sectors tradicionalment humits com la Garrotxa, el Ripollès o el Montseny, aquest any han estat molt secs, mentre que el Berguedà, la vall d'Aran i el Ports han tingut registres normals.Per conques les del Ter i Llobregat han estat seques, mentre que les del Segre i l'Ebre han tingut registres quasi normals. Només el més de novembre va ser humit arreu, mentre que l'abril ho va ser per la majoria de comarques. En canvi els mesos de gener, febrer, maig, juny,  agost, desembre van ser molt secs arreu.





En tant que a les temperatures assolides, per exemple es fa ressò de la mitjana anual:  1º cent. d'augment respecte de la mitja dels anys 1961-1990, afegint que ha estat un any càlid, sense ser dels pitjors, com varen ser els del 2011, 2009, 2006, 2003. En alguns indrets s'han obtingut valors mitjans anuals superiors al 1º cent.en concret a les parts altes del Prepirineu i a la Catalunya Central, així com fins i tot al prelitoral.

L'informe complert el podeu trobar a :

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=175987&idioma=0

La Temperatura Puja a Catalunya 1.5º en 60 anys

Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, en la cinquena edició del Butlletí Anual Canvi Climàtic (BAIC 2011), els efectes del canvi climàtic degut a la activitat humana són una realitat i els quantifica en diversos aspectes. Cal destacar l'increment de les temperatures que xifra en en mitjanes anuals com per mitjanes estacionals. Els efectes sobre la pluja són de disminució, encara que el desequilibri sobre els sers vius  en especial en els fotosintètics, es deu a l'augment de l'evaporació que no podrà ser compensada per cap augment d'aportació hídrica.

Xifra l'augment de temperatures mitjanes anuals en º/dècada i per a 20 punts representatius de les diverses àrees climàtiques Catalanes. En conjunt ha augmentat 0.24ºC per dècada (1.44º en 60 anys), i durant els estius augments de 0.35ºC per decada (2.1ºC en 60 anys), que és una quantitat molt elevada. http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=165126&idioma=0&departament=101&canal=102

El 2011 ha estat el segon any més càlid des de 1950, seguin el 2006 que és el primer. Podeu veure aquesta informació detallada al web http://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.0733ee5bfae8638c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=bacf4cc3696e4310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bacf4cc3696e4310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Figura 1: Evolució de les anomalies de la temperatura mitjana anual del conjunt de Catalunya des de 1950 fins al 2010, calculades a partir del període de referència 1971-2000. Font: BAIC 2010 (Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics).

En la següent gràfica es veu l'evolució a Barcelona des de 1780,  inici de l'era industrial, fins actualitat o 2011. Les temperatures han seguit un progressió ascendent amb acusada acceleració a partir de 1980, en que creua la divisòria del 0. A cop d'ull ja es veu que resseguint la línea negre hem passat dels -1º sobre el periode de referència  1961-1991, al +1ºC actual.Les màximes han estat en anys recents 2003, 2006, etc, i les mínimes de 1816, 1814  i 1887 les més fredes.

Del Servei Meteorològic de Catalunya

Per acabar, només dir que la tendència ascendent de temperatura concorda amb les dades mundials com les recollides per el Servei Meteorològic de Catalunya amb  de Brohan et al.. Mentre, cal remarcar que a la zona mediterrània els augments són molt més acusats i em pujat quasi el doble que la mitjana planetària.

Figura 3. Evolució de les anomalies anuals de temperatura global de la Terra des de 1850 fins a 2011, calculades respecte el període de referència 1961-1990 (Adaptada i actualitzada a partir de Brohan et al., 2006; elaborat Servei meteorològic de Catalunya). Dades disponibles en línia a l'adreça: http://www.cru.uea.ac.uk/cru/info/warming/