Finestra a una granja Ecològica

Aquesta entrada consta d'una serie de curts en què podreu observar algunes de les activitats que es poden veure en una granja Ecològica, 100% de pastura, on la vida segueix encara d'una forma digne. Digne per a uns animals que conviuen i viuen de tal manera que poden realitzar els seus instints i necessitats. No estan confinats, ni sols, tenen llibertat de moviment i de relacionar-se. Per què si, cada especie animal té una manera de ser i uns requeriments que s'han de poder expressar. A casa nostre no esta en vigor ni "l'apartheid" (separació de famílies ni clans) ni la vida a la "presó" tipus zoològic o celles de reclusió, ni la vida sobre paviments, ni l'alimentació adulterada, ni la castració, ni el desbanyat, ni ......

No em vull estendre gaire recordant males pràctiques. Les que l'agricultura i la ramaderia moderna utilitzen de forma massa generalitzada. Avui en comptes de tenir un ecosistema funcional, tenim "fabriques" de menjar. Tot esta industrialitzat i em permeto de dir que s'ha hagut de pensar molt malament per arribar al punt actual. Hi han perdut les plantes, els animals, i fins i tot nosaltres! Tots vivim les vides que interessa a uns pocs, aquells que manen, i dels que per exemple es diu, segons Oxfam, que els 62 més rics tenen més que els 3500 milions més pobres (meitat de la població mundial). A Espanya 20 persones concentren una fortuna com la del 30% més pobre del país!. I diuen que volen arreglar la fam i les injustícies, però cada dia hi ha més pobres i infeliços. El patrimoni de l'1% més ric al món ha augmentat en 15% mentre que el del 99% més pobre hi ha disminuït en un 15%  l'ultim any. No anem bé, les coses no es fan bé, i com a prova podem citar l'escalfament global i la destrucció de la pràctica totalitat d'hàbitats naturals.

Així que les escenes que veieu a continuació no són pas les habituals avui dia, desgraciadament. Tots els que teniu més de 40 anys ho devíeu veure, si és que us hi vau fixar. La famosa qualitat de vida que deia que disfrutàvem a Catalunya, es va perdre quan es va fer tot tan gran, quan aquelles pageses varen deixar de portar productes als mercats locals, quan les barques dels petits pescadors van desaparèixer dels nostres ports. És la mundialització, ens van dir, i ens van ben "fumbre".

Aquestes escenes que us presento són una "finestra" a la natura humanitzada. Crec que hi ha gent que els pot interessar veure el que podria ser molt més habitual. No puc deixar passar aquesta ocasió per remarcar que l'ecosistema que proposem seria la medecina que el món necessita si es vol curar a temps. Un ecosistema que inclou la comunitat humana. Parlem de productes de proximitat, de productes ecològics, de fer coses amb les nostres pròpies mans, de projectes més petits i macos, de la autosuficiència alimentaria, de la dignitat animal i humana, de l'ecosistema i les seves comunitats, etc. Penseu que el terra és el millor embornal per al carboni de l'aire, per a lluitar contra el canvi climàtic. És d'on hem tret el carboni sobrant i on té que finalment retornar. Quin sentit té produir tot el que necessitem fora, molta part al tercer món, on no es compleixen cap de les normes que ens regeixen aquí i per tant surt molt més econòmic produir? No es tracta de fer grans negocis i uns quants milionaris, es tracta d'organitzar-nos dignificant i valorant les nostres vides (per molt efímeres que puguin ser) i simplement viure amb respecte als drets humans tot ajudant als més necessitats.

Vaca Aubrac alletant vedell

Vaca "pentinant" vedella

Vaca a la manega de sanejament

Monta natural

Esquilant ovelles

Tallant unglots

Polls raça empordanesa varietat aperdiuada

Oques a la bassa

Toro rascant-se

Espero que us hagi agradat. Fins a la propera.

100% de pastura

Aquesta entrada és una traducció de la feta en Anglès fa uns dies: Aubrac beyond organics.

Després de potser 30 anys de cultius agrícoles extensius i vivers ornamentals, el Mas ja havia patit molts canvis. Varem parar de tractar les plagues i malalties en el viver. Tot d'una les plagues desaparegueren. Després d'anys de lliurar d'una batalla química constant amb els pugons, els problemes van acabar al deixar d’ensulfatar. Un any ens varem adonar de la presencia de moltes marietes i vam decidir no actuar. Va ser el final dels pugons al Mas Maiensa. I així va ser per a cadascuna de les altres plagues, mosques blanques, etc. I les granotes i els gripaus es va fer molt abundants. Els herbicides varen ser abandonats també,  i substituïts per pràctiques culturals i rotacionals alternatives.

Però el cercle es va tancar al reintroduir els herbívors en l’ecosistema. En forma de pastura intensiva rotacional ecològica. Varem introduir un petit escamot d'ovelles i un més gran de vaques Aubrac. Ens agrada dir que és més que una granja ecològica, ja que els nostres estàndards sobrepassen els mínims requerits segons la legislació. Pots ésser orgànic tot  i mantenint els animals reclosos en coberts on s’els alimenta a base de “concentrats organics”.

Els nostres animals s’alimenten amb pastura. Estem fortament influenciats per l'obra d'Allan Savory, el seu enfocament revolucionari del pasturatge, i les seves conseqüències sobre l'emmagatzematge de carboni (matèria orgànica al sòl). També Joel Salatin ha publicat sobre les granges sostenibles amb animals de pastura. I d’altres com Col Seis i el seu “cultiu sobre pastura” són molt interessants també.

Per  que Aubrac?. Les vaques havien de ser de mida mitjana, amb bon caràcter, facilitat de part, bon instint maternal, no modificades geneticament, de una zona propera, amb un bon rendiment (proporció  carn a os). Considerem la raça Aubrac perfecte per a les nostres necessitats. Poden assolir bones  expectatives, fins i tot quan l’aliment és menys que ideal durant algun temps, en un sec estiu o en el fred de l’hivern. Vam decidir tenir un ramat de raça pura, així que vam comprar 15 vedelles deslletades de 10 mesos d’edat i un toro de 14 mesos de criadors registrats a Golinhac Aveyron, França.

Els camps s'han transformat en pastures utilitzant quatre enfocaments diferents: 

a) lleguminosa permanent (alfals) per al pasturatge d'estiu,

b) pastura mixta permanent (principals espècies natives són Arrhenaterium elatior, trèvols, festuques, etc)

c) pastures anuals (ray grass i trèvol incarnatum)

d) cereals anuals (barrejat amb el trèvol incarnatum)

Els cereals es planten d'hora i poden ser pasturats abans de l'elongació de la tija, quan s’els permet acabar el seu cicle de vida sense herbívors i la civada encara pot ser collida com “civada en flor”. Les anuals s'haurien de plantar amb una sembradora directa com les pradenques  encara que no hem arribat a aquesta etapa encara.

El bestiar pastura tot l'any. No hi ha edificis com refugis. Nomes una sèrie de corrals  són l'única estructura fixa q’aquests animals utilitzen escadusserament. El grup principal són les vaques, 25 i amb l'objectiu de 40. Els seus vedells les segueixen  fins al deslletament als 9-10 mesos d'edat. El toro també és amb tots ells, excepte 2 -3 mesos necessaris per sincronitzar l'embaràs  a un termini de 2 mesos. Com a alternativa va amb els vedells mascles deslletats. Així que els toros joves són el segon ramat. No castrem. L'últim grup són les braves que necessiten passar 6 mesos pel seu compte. Van en un grup que pastura de forma independent fins que s'uneixen a les vaques a temps per a la munta.

El part es  a la primavera, quan les temperatures són suaus i l'herba exuberant. Les cries neixen en els camps, en general sense ajuda. L'únic moment crític és el primer lliurament. És quan podem ajudar d'alguna manera. No necessitem vacunar.

Les parcel.les han de ser el més petites possible. És l’única manera d’aplicar una alta carrega ramadera sobre la vegetació, durant un curt període de temps. Comencem amb camps sencers, 3-4 ha, després els dividim en 2, i després encara més. Quan l’herba creix molt ràpid caldria canviar els animals cada 1 o 2 dies mentre que quan esta en latència poden romandre més temps en una parcel.la. El període de recuperació de l’herba pot ser tan curt com a 35 dies en alfals a l'estiu, 45-60 dies a la primavera els prats, o 90 dies a l'hivern. La superfície total de la finca és de 50 hectàrees.

L'únic menjar que emmagatzemem és herba seca en bales rodones i cereals en gra per a complimentar un suplement, els darrers 2 mesos  a 2-3 kg / dia i barba. L’engreix és excel·lent en el Ray Grass i trèvol de les pastures. Millor que en alfals. I als animals els encanta. Vacu sempre en prat és una novetat absoluta a Catalunya. El millor que pots obtenir són animals que pasturaven fins al deslletat, als 6-7 mesos d'edat. Posteriorment sempre s'engreixen en confinament amb concentrats (amb alt contingut de blat de moro transgènic i la soja OMG importats d'Estats Units i Amèrica del Sud, o alternativament alimentats de forma orgànica, confinats però menjant concentrats orgànics i palla. Els concentrats orgànics no contenen blat de moro o soja perquè la majoria són OMG a Espanya.

Els tractors són al garatge la major part de l’any,  fem molt poc conreu, hi ha molts camps permanents.  No necessitem remenar els fems ja que els animals els propaguen pel seu compte, i no utilitzem el ensitjat. Tenim una segadora i l’embaladora. Podem arreglar tots els problemes mecànics pel nostre compte, necessiten poca ajuda exterior.

La comercialització està previst que comenci en els propers 2-3 mesos, i ens estem preparant per a la venda directa al client final, en paquets d’uns 5 kg envasats al buit. Actualment estem treballant en la web, amb la finalitat d’informar els nostres clients. L’ especejament i envasat el contractem. Ens hem adonat i apreciem que molts són molt receptius a l'alternativa que proposem.

Antoni Trias Trueta

masmaiensa@hotmail.com