Mamífers marins, essencials per l'ecosistema

Uns recents estudis expliquen com els grans mamífers marins, en especial les balenes, i les orques tenen una activitat essencial per al correcte funcionament de l'ecosistema del mar. Hi tenen una funció similar a la que tenen els grans mamífers, els herbívors, en el seu equivalent terrestre. Contrariament al que es pensava, degut a un estudi molt incomplet, les balenes fan molt més que menjar peixos petits i fitoplancton.

El vídeo que segueix ens explica com la seva activitat i en especial quan es mouen entre grans profunditats i la superfície creen una turbulència que barreja les aigües tant com el que passa en superfície degut al vent i les onades. A més la fertilitzen amb entre altres i de forma destacada ferro i nitrogen que són essencials per al fitoplancton. Aquest ultim, és un nutrient per als peixos que el necessiten per a viure, però a més, al ser matèria orgànica, vol dir que segresta carboni de l'atmosfera contribuint a reduir el problema de l'efecte hivernacle. Més balenes vol dir més peixos i fitoplancton. Just al contrari del que es pensava i del que deien per exemple alguns interessats japonesos, que ja sabem tenen el trist honor d'encapçalar el rànquing "d'assassins" de balenes.  Sembla que quan les balenes no havien estat delmades per l´home eren responsables de fixar desenes de mil.lions de tones de carboni a l'any!. Diuen que les balenes varen canviar el clima del món, i que si es permetes recuperar a les grans balenes blanques, podria ser una forma de "geoingenyeria" que permetria recuperar els mars i l'atmosfera!!!.  És interessant veure com canvien les coses, entre el que ens deien i la realitat!.  Poc a poc anem entenen aquest mon cada cop millor i encara que una mica massa tard i en especial encara que tindrem que lluitar contra els interessos de les grans empreses i multi nacionals,  com a mínim sabrem com fer-ho.

En aquest sentit ja varem parlar fa un temps dels efectes dels herbívors en la vegetació, en com les sabanes i les praderies no poden subsistir sense ells, i de com els prats podrien segrestar quantitats fenomenals de carboni del aire. Des que es van exterminar els ramats de herbívors salvatges, que eren de mil.lions de exemplars (per exemple de bisons) que les praderies s'han tornat deserts, quina ironia l'efecte contrari al que ens deien!!. Vegeu el vídeo de Allan Savory en la meva entrada d'un temps enrere "desertització". De totes maneres en parlarem més, molt més, en un futur proper.

Ciclons extra tropicals afecten les illes britaniques

Que el clima esta canviat no cal dubtar-ho i que ens afectarà malament a tots tampoc. Així com el Mediterrani és cada cop més sec, com ja hem explicat en el passat, el nord d' Europa  es veu afectat per un excés de pluges que fan  la producció agrícola quasi impossible, mentre que malmet infraestructures molt cares  i desgavella la planificació ja que la base sobre la qual s'ha fet ha canviat de forma extraordinariamnent ràpida. Llocs que  ara s'inunden continuadament per exemple.

 En general les collites cada cop són més insegures, fallen en algun lloc on abans no fallaven. La tempesta perfecta, títol d'aquest blog fa referència al temut any en que fallaran totes les collites al mateix cop. La Mediterrània s'asseca per que els tròpics s' aixamplen i al nord i plou molt per que en un mon més calent hi ha més humitat en el aire i allà on plou,  plou molt. I les entrades de fred àrtic? també em explicat que el vortex polar no te una forma regular, la diferència de temperatura entre el pol nord i les zones subjacents no es tan gran com abans, i per tant la corrent d'aire el "jet stream" no circula amb "ganes" i es deforma en la seva trajectòria. Quan baixa deixa escapar un fred que no es normal a latituds més baixes.

Les tempestes del nord d'Europa són tant potents que ara s'en diuen ciclons no tropicals i s'els posa nom i tot. Una consequència que encara no hem tractat és el fort onatge que els acompanya. Unes onades colossals que castiguen com mai les costes. Avui vull presentar unes fotos d'onades gegants "atacant" les costes d'Anglaterra, Escocia i Irlanda.

Foto Richard Broome , a Chiswell, Dorset el 8 de Febrer 2014. Aixó si que és una onada gegant!!!

Foto Lloyd W.A. de Porthleven, Devon. Església amenaçada, poble amenaçat, onades perverses.

Fotògraf desconegut, pescador escocès!!!!  (que si continua així potser no podrà votar el seu referèndum per la independència!!)

De Ryan Maue, meteoròleg de Florida State University. Un cicló extra tropical de 941 mb. I vents associats.

Augment de la radiació solar a la peninsula, el Sahara vol creuar l' estret.

Durant els últims 40 anys, la nuvolositat ha disminuït a tot Espanya, fet que augmenta el risc de desertització, mentre que el rendiment energètic del sol augmenta. Un estudi conjunt entre la universitat de Girona i el Institut Federal d'Energia de Zurich indica que la radiació solar ha augmentat un 2,3 % cada dècada des de 1980.

Si be representa més energia que podem transformar en electricitat per al consum humà, comporta greus perills per l' augment de radiació ultraviolada i la implicació en el càncer de pell. Ha més vol dir menys preciptació i major temperatures.  Aquest fenomen també afecta al sud de França, Itàlia i Grècia.

El risc de que el Sàhara  creuï  l'estret de Gibraltar és molt real i no podem quedar creuats de mans. Ara ja hi han zones del sud de la península on el clima és massa sec i no si poden fer conreus. I els conreus són la principal manera de transformar energia solar en energia per a la vida.

I que fan els governs? mentre Espanya lidera en producció energètica solar concentrada, la dels miralls que fan bullir aigua o oli per fer girar turbines, ara amb la nova llei energètica el govern espanyol  aconseguirà frenar-ho tot. Una de les poques coses que teníem ben encarrilada se'n va a norris!! Es que tenim el que ens mereixem, uns polítics de pa sucat amb oli (de gira sol)!.



Planta de Torresol a Sevilla.

FUTUR NEGRE PER ALS PAÏSOS DEL ÀREA MEDITERRÀNIA

Diversos estudis recents conclouen que el futur és negre si no s'actua immediatament sobre les causes del escalfament global, sobretot sobre les emissions de CO2. Es tal la magnitud del problema que cal actuar en dues vessants: primer reduir les emissions a base de no cremar combustibles fòssils i segon a base de reduir les nostres necessitats, ja que la energia que consumim és molt elevada, i el cost de produir-la de forma renovable i sobre tot de canviar tot el sistema de producció és molt gran. 

En aquest article presento 3 gràfics que mostren: un el resultat en l'augment de temperatura mitjana mundial segons la forma de reaccionar que tinguem, l'altre les previsions per a la dècada de 2030-2039 sobre un planell del món i finalment un altre sobre els efectes que s'observen ja en l'actualitat i a nivell del mediterrani en la pluviometria hivernal.

Efectes Provables de 4 models de reducció de les Emissions de CO2 a la Atmosfera.

En vermell, no s'aplica cap reducció de CO2, que implicara un augment de 132% d'emissions per l'any 2050 i de la temperatura mitjana global de entre 5.5-7.1 ºC al 2100.
En taronja, començar les reduccions de CO2 tard i de forma tímida, resultat del qual seria un augment d'emissions de 76% l'any 2050 i de 4-5.2 ºC per al 2100.
En blau, reduccions d'emissions comencen d'hora, al 2010, encara que de forma tímida, emissions retornen als nivells de 1990 l'any 2050, mentre que la temperatura mitjana augmenta de 2.9-3.8 ºC al 2100.
En verd actuació ràpida i contundent a partir del 2010, resultant al 2050 un decreixement del 42% d'emissons i un augment de temperatures de 2.1-2.8ºC al 2100.





Del Met Office Hadley Centre:
http://thinkprogress.org/climate/2012/10/14/1009121/science-of-global-warming-impacts-guide/


De tot plegat que com a mínim tindrem un augment de temperatures de 2.1º C, si actuem de pressa, mentre que en l'altre extrem i si no fem res, tindrem un augment de temperatura de 7.1º C. Tots dos escenaris produeixen grans canvis en el clima de la terra i en el pitjor dels casos seria absolutament catastròfic.

Mapa de Sequera Prevista per al 2030-2039

Del National Service for Atmosferic Research, que il·lustra el Index de Palmer de Severitat de Sequera. (Clica imatge)

https://www2.ucar.edu/atmosnews/news/2904/climate-change-drought-may-threaten-much-globe-within-decades

Un Index de -4 o inferior denota una severitat extrema de la sequera. Com podem veure la afectació en l'àrea mediterrània és extrema ja que es troba en -15  a -20. Com també ho és per als Estats Units amb lectures de -8 a -10.

El Mediterrani es troba en tots els estudis i previsions, com una de les zones més vulnerables, tant per que ja esta afectat en la actualitat per la manca d'aigua, tant per les grans concentracions humanes que hi habiten, com per que els models de projeccions concidèixen a donar molt males previsions.

Reducció Pluviometria Hivernal Actual (Clica imatge)

Del NOAA.: Canvi climàtic produit per els humans: influència sobre la precipitació hivernal.


http://www.noaanews.noaa.gov/stories2011/20111027_drought.html

Les zones en groc, taronja i vermell pateixen ja actualment de reduccions en pluviometria hivernal, en el període actual, de 1971-2010, en comparació amb la mitjana d'un període molt més llarg de 1902-2010. Aquí ja sembla veure's la tendència de que tant ens parlen els científics, molt dolenta per  la nostra zona, sobre tot si tenim en compte que només hi ha hagut un augment de 0.8 º C de moment i que la previsió, ja hem vist, parla de entre un mínim de 2-3 ºC, fins a un màxim que pot arribar als 7-8ºC.

Expansió del cinturo tropical ,deguda al canvi climàtic

Diversos estudis han alertat que un altre possible efecte del canvi climàtic, que podria ja estar afectant a Catalunya és la expansió del cinturo tropical. S'afegiria a una llarga llista d'implicacions dels gasos d'efecte hivernacle entre els que tenim desgel del àrtic, canvis en els règims pluviomètrics, augment de la temperatura mitja global de la atmosfera i dels oceans, augment del nivell del mar, extinció d'espècies, etc.

El clima tropical inclou l'equatorial o humit i  el dels tròpics o sec. Els tròpics estan definits en geografia com a les latituds 23.5 º nord i sud. En climatologia no és tant fixe i recau en l'extrem més allunyat del equador en la cèdula de Hadley. Es on les corrents d'aire que han ascendit en el tròpic i on hi han deixat anar tota l'aigua, tornen a baixar cap a nivell de terra ara ja desprovistos d'humitat. Tots els grans deserts del món es troben en aquesta zona climatològica, també dita subtropical.


La zona 1 correspon a la cèdula de Hadley, la zona 2 a la cèdula de Ferrel i la 3 a la Polar. Font:

The National Weather Service is a component of the National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA). NOAA is an Operating Unit of the U.S. Department of Commerce.

Vista més detallada de les corrents d'aire i les zones de precipitació associades a cada una de les cèdules. Font:  The National Weather Service is a component of the National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA). NOAA is an Operating Unit of the U.S. Department of Commerce.

Font:  The National Weather Service is a component of the National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA). NOAA is an Operating Unit of the U.S. Department of Commerce.

La expansió del cinturo tropical, és a dir la tendència al moviment cap als pols de les corrents d'aire que composen els Jet Streams, poden tenir greus conseqüències en la pluviometria i per tant en la capacitat de produir aliments d'extenses àrees del planeta i fins i tot limitant-hi severament les possibilitats de subsistència. En concret el Jet subtropical afectaria directament al Sahel, de retruc al Mediterrani Sud i en part també a Catalunya. A més d'afectar altres zones com ara el sud dels Estats Units, gran part de Mèxic, el sud d'Austràlia, Sud Africa i parts de Sud Amèrica.

Si bé els models que s'utilitzen per fer les prediccions climàtiques preveien un moviment de uns 2 º per a tot el segle XXI, les observacions fetes des de 1976 fins a 2005, en tan sols 25 anys ja passats, donen que s'han mogut entre 2º i 6º depenent en el criteri utilitzat. Per tant en 100 anys el moviment podria oscil·lar entre 8º i potser fins a 20º o més.

Les conseqüències en l'ecosistema, degut a que les tempestes passaran més cap al nord en el nostre hemisferi, poden ser quantioses. I si l'ecosistema s'en ressent, també ho farem nosaltres. De forma inversa també podria afectar les regions més septentrionals, aquestes podrien rebre  més pluges de les que ja tenen. També hi podrien haver canvis en la formació, recorregut, afectació i potència dels ciclons tropicals. Finalment es podrien donar canvis en les corrents marines ja que se sap que aquestes tenen que veure amb la cèdula de Hadley. 

Informació Publicada a Nature Geoscience vol 1, Gener 2008, per Dian J Seidel, et al.

Una Tempesta Perfecta

Amb aquest bloc pretenc donar a conèixer en Català tota l'informació relacionada amb l'escalfament global, el canvi climàtic que ja ha comportat i el que podem esperar succèixi en un futur proper, aixi com les possibles actuacions que els humans podem emprendre per tal de mitigar-lo. L'èmfasi serà sobre Catalunya i les mesures correctores que recomanarem seran les que millors efectes puguin tenir, tenint en compte que a mesura que la ciència evoluciona les maneres de fer podran anar canviant.

Els models de creixement, la doctrina capitalista, serà posada en dubta i tindrem en compte també que sovint el problema és "la solució" que els humans apliquem per resoldre de forma egoista i egocèntrica les  nostres dificultats. Si demanem a un alcalde quina mena de creixement de població voldria per al seu poble, segur diria potser entre 3% i 10% anual, i un economista possiblement diria el mateix en parlar de les empreses. El que potser ells no saben és la implicació real d'aquest nombre. Per exemple un creixement anual del 7% voldria dir que una ciutat amb 10000 habitants doblaria el seu nombre en tan sols 11 anys i per tant les necessitats d'aigua, llum, recollida d'escombraries, etc es doblarien també. I el mateix val per l'economista. Unes empreses que augmentin les vendes un 7% anual, vol dir que necessitaran el doble de recursos en doblar les vendes en 11 anys! El doble de materials i d'energia. El creixement no es necessari per a una societat que ja ha assolit uns nivells alts com els del primer món. Altra cosa és per als països subdesenvolupats, que si que necessiten un cert creixement del seu nivell de vida. Ara bé caldria que fos un creixement respectuós amb el medi ambient.

Per altra banda cal dir que avui a 2012, la comunitat científica és totalment unànime en reconèixer que l'escalfament global degut a l'acció dels humans es real i que els seus efectes sobre el clima son d'enorme magnitud i de conseqüències molt greus per als ecosistemes i per tant per als humans que hi habitem. Aquest món ja no és el que varem conèixer tant sols fa 40 anys, ni molt menys el de la era pre industrial. Ara ja podem dir amb rotunditat que el món a canviat cap a pitjor, ja no és aquell paradís que ens va permetre florir com a societat i que va evolucionar en centenars de milers d'espècies diferents. Ja no és aquella joia que varen fotografiar el 1968 des de l'Apollo,  les fotografies actuals així ho corroboren. Ja no si veuen tants colors ni blancs, ni verds, cada cop s'assemble més a un planeta en blau i marró. Les dificultas que trobarem a partir d'ara seran de tal magnitud que caldrà un esforç extraordinari per a poder subsistir. Els últims anys ja s'han donat fallides de collites de blat, ordi i arrós en diferents parts del món degut a un clima desfavorable i insegur que juntament amb l'escassetat d'energia barata (petroli) ha resultat en uns augments de preus mai vistos. La sort és que de moment la fallida no ha estat general, però la comunitat científica ja ha anunciat la "tempesta perfecta" i que afectarà el planeta sencer un mateix any. I serà  abans de 30 anys.

Vist aquests antecedents ara ja no cal actuar per que els nostres fills o nets heretin un mon com el que varem rebre nosaltres. Aquell mon ja ha desaparegut i per sempre. Mai més, com a mínim a escala humana tornarà a ser el que va ser, mai més. Per tant crec que es moment de començar a actuar. Jo he decidit que ho faré de dues formes diferents: per una banda intentaré divulgar les noticies relacionades aixi com les millors solucions que es trobin mitjançant aquest gran portal que és internet i per l'altra canviaré el meu modo de viure i també de gestionar la finca que administro. Vull que el Mas Maiensa sigui un model a seguir i estaré obert a ensenyar-ho a tots aquells que ho desitgin.  De tot en seguirem parlant abastament.

Per acabar aquesta introducció voldria dir que encara hi ha esperança, encara que no per gaire temps. Els científics diuen que tenim que fer el "canvi" en 10 anys. I punt. Es una pena que Catalunya es trobi immersa en problemes addicionals, creats per l'especulació, els banquers corruptes i uns governs totalment ineficaços. Crec que una Catalunya independent ens permetria  gestionar millor el nostre territori i alhora ser-ne responsables. I mentre parlem de la crisi d'Espanya no ho fem de les energies i el medi ambient!!!. L'autodeterminació és un projecte preciós, tant engrescador com la salvaguarda del medi en que vivim.

Fins aviat, que tenim molta feina.