Records de Temperatura a Australia

El servei meteorològic australià ha tingut que afegir un color nou als seus mapes de temperatures màximes, el color morat, per descriure els episodis que superin els 50 º cent.. Aquest era el mapa que van ensenyar el 14 de gener de 2013 preveu 52 º  cent.!!. Amb el canvi climàtic és molt probable que els extrems i els records es trenquin sovint. I mentrestant es crema una part important del païs.

http://www.guardian.co.uk/environment/damian-carrington-blog/2013/jan/08/australia-bush-fires-heatwave-temperature-scale#

Els científics diuen que l'onada de calor Europea de 2003, a qui es van atribuir fins a 40000 víctimes prematures, o la que va afectar Rússia el 2010 on a més de matar 50000 persones va originar pèrdues en la producció agrícola xifrades en 1.5 billons de euros, seran cada vegada més freqüents. I l'estiu del 2010 va ser el més calent a Europa en els últims 500 anys!!

ARBRES EN PERILL D' INANICIÓ

Segons un estudi publicat a la revista Nature a finals de novembre de 2012, de les 226 espècies estudiades en 81  diferents ecosistemes i/o indrets representatius de tot el món, el 70% dels arbres es troben en greu perill d'inanició. El equilibri hidric de les plantes ha estat "tunejat" durant centenars de anys per a ser el més competitiu amb un marge estret de variacio d'acord amb els extrems "naturals" del medi concret on s'ha desenvolupat i poder així sobre viure a la selecció natural. Es per aquest motiu i contràriament al que es creia, qualsevol desviació en sentit d'augment de desequilibri hídric per sobre del que és habitual resulta en greus afectacions. Tant si ens trobem en un lloc on plou molt, com si ho fa poc. I és aquesta la novetat, pensavem que els arbres de llocs secs poden aguantar molta més sequera, i que els de llocs humits no trobarien a faltar una mica d'aigua.  Fals.

          Sequera al Cabrerès, de J, Mª Costa a Tv3.cat, espai terra. 2012.

Les plantes transporten aigua a travers d'una serie de conductes, el xilema, des de les arrels, per on entra en la planta passant per el tronc, les branques i branquillons fins a les fulles, per on surt en forma de vapor d'aigua per els estomes. Aquest moviment va contra la força de la gravetat i amb gradients osmòtics a nivell del terra sovint contraris al fluxe requerits per la planta. A més cal considerar la gran alçada que alguns exemplars d'arbres adults poden tenir, fent que aquesta pujada d'aigua, que ha d'arrossegar també els nutrients del sol, sigui un prodigi. La diferencia de potencial o de pressió del aigua entre el terra, la planta i l'atmosfera és la força que mou el conjunt i la succió que produeix l'evaporació de les fulles "estira" l'aigua amunt. Aquest poder de succió té uns límits que en les plantes de flors o angiospermes és molt proper a les condicions dites normals de la zona. Quan la força de succió és més del programat per la zona el xilema (teixit conductor) pot deixar de ser estanc i admetre bombolles d'aire fet que produiria una embòlia, altrament dit el circuit quedaria des encebat i  l'aigua deixaria de pujar per tota una secció del arbre. Les espècies més afectades són les més evolucionades, les angiospermes, mentre que les gimnospermes o coníferes tenen un marge en aquest aspecte més ampli. En canvi les coníferes produeixen menys reina en condicions d'estrès i aquest fet les torna més vulnerables als barrinadors que no "s'ofeguen" en ella.

Tot aixo es veu en els arbres en el seu estat natural, quan una part d'ells s'asseca sense la intervenció de insectes barrinadors, que quedarien descoberts en veure foradades  les unions de branques, o la soca. Aquest fenomen ja es veu sovint a Catalunya, en que ens trobem amb reduïda pluviometria i temperatures més altes del habitual la major part dels anys, sobretot del any 2000 endavant. Ara els boscos creixen menys  i moren més ràpid, com es veu aquest dies a Austràlia en que el resultat de temperatures extremes pot ser de focs descontrolats arreu.


Foto de Domenech Llop.
Alzines i Boixos morts per la manca d'aigua i les altes temperatures, setembre de 2012.
http://www.tv3.cat/espaiterra/les-teves-imatges/totsgratots/20/4227872





Boscos de Tossa, setembre 2012. Suros i alzines morts.
http://meteotossa.blogspot.com.es/2009/09/efectes-de-la-sequera-tossa.html

ELS TRES PORQUETS REVISITATS

Avui he vist una web, link més abaix, d'una empresa nord americana que comercialitza les cases més petites que us podríeu imaginar. I per que parlar-ne, doncs per que saber passar amb menys, és una de les coses que hem de aprendre a fer depresa, hem de reduir la nostra "petjada" ecològica. I he pensat en els tres porquets. El petit que fa una casa de palla, el mitjà la de fusta i el gran la de totxos i maons. Aquest seria el porquet mitjà, encara que no ho destaco per que es faci ús de la fusta, sinó per les mides del habitacle, entre 12 i 18 metros quadrats! En aquest cas són mòbils, ja que van muntats sobre un remolc per a turismes convencional. Ja hem vist altres casos en que s'han emprat containers de ferro per fer vivendes modulars de tamanys modestos. Aquests m'han semblat més originals, i no els falta de res.

I tornant als tres porquets, des de un punt de vista ecològic, el germà gran fa coses potser massa ben fetes i duradores, mentra que els dos més petits tenen una activitat que no resulta tant perdurable en el temps. Per tant la natura pot recurepar en poc temps el medi danyat per les nostres activitats.

http://www.tumbleweedhouses.com/products/weebee/#ad-image-0

http://www.tumbleweedhouses.com/products/lusby/#ad-image-0

2012 any calent i sec a Catalunya

Un cop acabat l'any, el servei meteorològic de Catalunya ha fet publiques les xifres climàtiques oficials de Govern de la Generalitat de Catalunya del últim any, el 2012. Hi han variacions i excepcions, a grans trets es pot dir que l'any ha estat calent, de mitja 1 º cent. per sobre de la mitjana dels anys 1961-1990. I sobre tot ha estat sec a tot el país, en especial a les comarques del nord-est, al nord del Pallars Jussà, al extrem oriental del delta del Ebre, i en algunes comarques de la Catalunya central i del Prelitoral central amb reduccions de fins a  30-50% de la precipitació mitjana 1961-1990. La resta del país ha patit reduccions de pluviometria d'entre 10 i 30 %.

Sectors tradicionalment humits com la Garrotxa, el Ripollès o el Montseny, aquest any han estat molt secs, mentre que el Berguedà, la vall d'Aran i el Ports han tingut registres normals.Per conques les del Ter i Llobregat han estat seques, mentre que les del Segre i l'Ebre han tingut registres quasi normals. Només el més de novembre va ser humit arreu, mentre que l'abril ho va ser per la majoria de comarques. En canvi els mesos de gener, febrer, maig, juny,  agost, desembre van ser molt secs arreu.





En tant que a les temperatures assolides, per exemple es fa ressò de la mitjana anual:  1º cent. d'augment respecte de la mitja dels anys 1961-1990, afegint que ha estat un any càlid, sense ser dels pitjors, com varen ser els del 2011, 2009, 2006, 2003. En alguns indrets s'han obtingut valors mitjans anuals superiors al 1º cent.en concret a les parts altes del Prepirineu i a la Catalunya Central, així com fins i tot al prelitoral.

L'informe complert el podeu trobar a :

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=175987&idioma=0

Animals de Pastura millors per a la Salut i el Medi Ambient

Els animals que viuen les seves vides confinats en gàbies o en llocs petits on s'els aporta el menjar, no fan cap bé al medi natural, ni tampoc a la salud dels qui s'els mengen.  En canvi els animals que viuen sobre pastures, representen un benefici net per al planeta. Algunes de les avantatges que poden aportar:

La carn produida sobre pastura necessita 1 cal. de combustibles fòssils per a produir  2 cal. de menjar. Molts dels cereals i verdures necessiten entre 5 i 10 cal. de combustibles per a 1 cal. de nutrients o fibres.

Els herbívors poden menjar herbes que nosaltres no podem digerir.

Els prats absorbeixen més aigua que la majoria dels altres usos possibles.

Les terres de pastura absorbeixen carboni del aire i per tant contribueixen a reduir l'escalfament global. Si bé els animals produeixen gas metà, el total entre "metà exportat" i "carboni importat" és molt favorable i alguns han estimat que els prats podrien extreure del l'atmosfera la meitat del carboni produit per els humans.

Les pastures ben gestionades poden ser un habitat molt necessari per a la vida salvatge, així com poden retenir i filtrar les aigües de forma que s'en vegin beneficiats humans i demés especies vivents.

Les terres de pastura són espais d'alt valor paisatgístic.

D'aquest tema en parlarem més i donarem més dades concretes en properes entrades. I per deixar-vos unes boniques imatges del que hem parlat aquí teniu fotos de vaques Aubrach a Llagostera.