La pastura i les herbes que la composen conformen un ecosistema remarcable, sobre el que s'ha fonamentat primer el ser humà 'primigeni' i després la civilització humana fins a temps molt recents. És un panell solar capaç de captar energia del sol i transformar-la en energia disponible primer per als herbívors, després per als predadors i finalment per als descomponedors. Se'n diu la cadena tròfica. Un dels efectes col·laterals és la formació d''humus', que és matèria orgànica estable emmagatzemada dintre del sol i que ha tingut un paper fonamental en el segrest del carboni atmosfèric, actualment un dels gasos destacats en l'escalfament global. Ha tingut i haurà de tornar a tenir un paper fonamental si volem revertir la situació actual.
L'ecosistema 'Prats' ha evolucionat amb els herbívors i sense ells no pot subsistir, l'un depèn de l'altre i viceversa. Fins ben entrat el segle XX el sistema productiu d'herbívors domèstics era força natural, pasturant herba, mentre que l'industrialització de l'agricultura i la ramaderia van transformar tots els processos i es fonamenta en l'aplicació continua de pesticides, adobs químics, llavors genèticament modificades i el conreu del sol. De tot que ara l'engreix i la producció de llet es basen en el blat de moro i la soja, principalment, tots dos modificats genèticament i a un cost elevadíssim en energia (gasoil). O sigui que ara és un procés que gasta molta energia i aporta molt carboni a l'atmosfera, exactament al contrari del que la natura va planificar.
La pregunta que ens fem avui és si ens pot repercutir de forma negativa?
Carn Produïda amb Gra:
Tal com hem dit, amb l'arribada dels adobs després de la segona guerra mundial, s'industrialitza la producció del blat de moro, s'abaixa el seu cost i es desenvolupa un sistema productiu industrial de la carn, amb els animals confinats en espais reduïts i una nutrició a base de gra.
Actualment el 99% dels animals per alimentació humana son produïts en granges on els animals estan fortament massificats, sovint sobre un terra encimentat i engabiats. Parlo de pollastres, porcs, vedells, llet i ous. Les ovelles estan entrant en el sistema recentment també. En alguns països encara estan permeses les hormones i certament ho estan arreu els antibiòtics, que s'han d'usar amb freqüència a causa de la gran massificació i les condicions molt allunyades del que hauria de ser de forma natural.
Els pollastres i els porcs no veuen mai el sol i no saben el que és un terra no encimentat, tots ells són víctimes del 'apartheid' i per tant no saben on és la seva família. Les gallines ponedores potser són el pitjor exemple, viuen en gàbies molt petites i massificades i apilades, com presons, on la vida d'un individu no té cap valor. I les vaques en casos extrems viuen en cel·les individuals amb espai just per aixecar-se o en petits corrals encimentats on sovint no tothom es pot ajeure a l'hora.
Em sap greu desmitificar l'alimentació que rebem, tant la integral com la resta i m'atreveixo a dir que la ecològica s'hi assembla massa. Penseu que és una legislació de mínims i podem destacar, això si, que no s'admeten llavors genèticament modificades, els antibiòtics de forma excepcional, i no s'admeten pesticides ni adobs químics en els conreus que s'utilitzen per a la seva nutrició. Ara poden estar confinats, massificats, sobre terra encimentat, i només cal que una part de la nau estigui descoberta per dir que van a l'aire lliure. Alguns productes, com el porc ecològic són molt difícils de trobar.
La carn d'herbívor produïda amb gra té unes particularitats resultants de què els animals no estan adaptats a digerir gra sinó herba i altres vegetals fibrosos en el seu rumen. Alimentar-los amb gra, massa fàcil de digerir, resulta en acidosis, diarrea, ulceres, pneumònia, Escherichia coli, i diverses malalties del fetge per anomenar les més corrents. Tot això resulta en l'abús continuat dels antibiòtics. I les aus i els porcs que són més aptes a menjar gra, necessiten les herbes i els insectes per a completar una alimentació equilibrada.
Vedella 100% de Pastura
La carn produïda sobre pastura resulta en un producte molt diferent. Cal entendre primer que no tots els aliments tenen la mateixa qualitat, i després que una pastura rica conte diverses espècies vegetals que proveeixen entre altres carotenoides, beta-carotè, vitamina E, àcid fòlic, àcid gras omega 3 i que aquests acabaran en la carn dels animals que la consumeixen. Aixi podem dir que la carn de pastura té antioxidants com el beta-carotè, les vitamines B i E, i minerals com Calci, Potassi i Magnesi.
La densitat de nutrients també és molt superior i es veu tant en el color més fosc com en el sabor molt més ric. A més la carn de pastura té menys greix i menys proteïnes, fins al punt que la vedella de pastura té un nivell de greix comparable al pollastre sense pell. També s'hi troba àcid linoleic que és un altre àcid gras essencial, ja que el cos humà no el pot fabricar i que serveix per reduir el nivell de greixos i d'inflamació al nostre cos.
Potser el fet més destacat és l'alta presència d'omega 3, un altre àcid gras essencial, fins a 5 vegades més que en animals engreixats amb gra. És normal perquè l'omega 3 és produït en les fulles de les plantes, mentre que l'omega 6 es troba en les llavors. És important perquè últimament s'esta relacionant molt les malalties cròniques modernes amb l'omega 6.
Aixo explicaria la mala fama de la carn vermella, ja que a causa de l'alimentació rebuda a base de gra, resulta en malalties cardiovasculars i altres, mentre que en el passat i en l'actualitat l'alimentació tradicional a base de carn vermella no resulta en aquestes i altres malalties degeneratives i cròniques que plaguen les societats 'modernes'. Ara s'interpreta que no és la classe d'animal, sinó el com viu i que menja.
Carn de Pollastre
El pollastre que pastura també té unes particularitats diferents que el que prove de les 'fabriques'. Té més vitamines D3 i E i unes proporcions d'omega 6 a omega 3 de 3:1 contra 15:1 del confinat. Però la diferencia més gran es dóna en els ous. Els de pastura tenen molt més folat i vitamina B12, més vitamina A i E fins a 6 vegades més vitamina D més beta-carotens (es veu a simple vista amb el color del rovell dels ous) i tenen menys greix i colesterol (encara que aquest no modifiqui el nostre). Dos ous poden proporcionar totes les nostres necessitats diàries en vitamina D. I també tenen molt més omega 3 que els de fàbrica.
En resum
Podem dir que som el que mengem i fins i tot que som el que els animals que mengem mengen! Uns animals criats a l'aire lliure feliços i tal com la natura va proveir resulten en uns aliments molt més complets i saludables. I aquesta interacció amb el medi natural fa que la diversitat es multipliqui, des de el terra cap amunt, incloent-hi una infinitat de microorganismes i insectes del sol. En comptes de gastar milions d'€ 's en produir un menjar molt deficient i després en medecines per a intentar pal·liar el mal fet, potser caldrà posar el focus en la qualitat dels aliments que ingerim i en la manera com vivim.
Cal començar per valorar la producció local, de tota mena, que ja sabem beneficia a tota la comunitat generant treball i benestar. A més cal donanr suport a la producció ecològica i encara més la que és 100% de pastura, que és l'única que revertirà el medi natural cap a un punt que mai hauria d'haver abandonat i que ens aportarà salut i dignitat tant a nosaltres com als altres sers vius amb què compartim la vida en aquest món.
Si vols deixar algun comentari, ho pots fer i serà molt benvingut, fins aviat!
