EL MICROBIOMA EN EL COS HUMA INTRODUCCIO

Aquesta entrada esta relacionada amb una d'anterior que vaig titular: Els Aliments poden Ser la Millor Medicina, en que la Doctora Campbell Mcbride parlava de la flora microbiana que habita el  nostre tracte intestinal i la gran importància que te en la vida dels humans.

En aquest cas us proposo un vídeo d'una conferència del professor de genètica de la  UB David Bueno a la seu de la Fundació Catalana per la Recerca i Innovació (FCRi)  que és una bona introducció i explicació de com, on i quina funció poden tenir els milers de bacteris que conviuen en el nostre cos.   La gran ventatge és que és en Català.

100% de pastura

Aquesta entrada és una traducció de la feta en Anglès fa uns dies: Aubrac beyond organics.

Després de potser 30 anys de cultius agrícoles extensius i vivers ornamentals, el Mas ja havia patit molts canvis. Varem parar de tractar les plagues i malalties en el viver. Tot d'una les plagues desaparegueren. Després d'anys de lliurar d'una batalla química constant amb els pugons, els problemes van acabar al deixar d’ensulfatar. Un any ens varem adonar de la presencia de moltes marietes i vam decidir no actuar. Va ser el final dels pugons al Mas Maiensa. I així va ser per a cadascuna de les altres plagues, mosques blanques, etc. I les granotes i els gripaus es va fer molt abundants. Els herbicides varen ser abandonats també,  i substituïts per pràctiques culturals i rotacionals alternatives.

Però el cercle es va tancar al reintroduir els herbívors en l’ecosistema. En forma de pastura intensiva rotacional ecològica. Varem introduir un petit escamot d'ovelles i un més gran de vaques Aubrac. Ens agrada dir que és més que una granja ecològica, ja que els nostres estàndards sobrepassen els mínims requerits segons la legislació. Pots ésser orgànic tot  i mantenint els animals reclosos en coberts on s’els alimenta a base de “concentrats organics”.

Els nostres animals s’alimenten amb pastura. Estem fortament influenciats per l'obra d'Allan Savory, el seu enfocament revolucionari del pasturatge, i les seves conseqüències sobre l'emmagatzematge de carboni (matèria orgànica al sòl). També Joel Salatin ha publicat sobre les granges sostenibles amb animals de pastura. I d’altres com Col Seis i el seu “cultiu sobre pastura” són molt interessants també.

Per  que Aubrac?. Les vaques havien de ser de mida mitjana, amb bon caràcter, facilitat de part, bon instint maternal, no modificades geneticament, de una zona propera, amb un bon rendiment (proporció  carn a os). Considerem la raça Aubrac perfecte per a les nostres necessitats. Poden assolir bones  expectatives, fins i tot quan l’aliment és menys que ideal durant algun temps, en un sec estiu o en el fred de l’hivern. Vam decidir tenir un ramat de raça pura, així que vam comprar 15 vedelles deslletades de 10 mesos d’edat i un toro de 14 mesos de criadors registrats a Golinhac Aveyron, França.

Els camps s'han transformat en pastures utilitzant quatre enfocaments diferents: 

a) lleguminosa permanent (alfals) per al pasturatge d'estiu,

b) pastura mixta permanent (principals espècies natives són Arrhenaterium elatior, trèvols, festuques, etc)

c) pastures anuals (ray grass i trèvol incarnatum)

d) cereals anuals (barrejat amb el trèvol incarnatum)

Els cereals es planten d'hora i poden ser pasturats abans de l'elongació de la tija, quan s’els permet acabar el seu cicle de vida sense herbívors i la civada encara pot ser collida com “civada en flor”. Les anuals s'haurien de plantar amb una sembradora directa com les pradenques  encara que no hem arribat a aquesta etapa encara.

El bestiar pastura tot l'any. No hi ha edificis com refugis. Nomes una sèrie de corrals  són l'única estructura fixa q’aquests animals utilitzen escadusserament. El grup principal són les vaques, 25 i amb l'objectiu de 40. Els seus vedells les segueixen  fins al deslletament als 9-10 mesos d'edat. El toro també és amb tots ells, excepte 2 -3 mesos necessaris per sincronitzar l'embaràs  a un termini de 2 mesos. Com a alternativa va amb els vedells mascles deslletats. Així que els toros joves són el segon ramat. No castrem. L'últim grup són les braves que necessiten passar 6 mesos pel seu compte. Van en un grup que pastura de forma independent fins que s'uneixen a les vaques a temps per a la munta.

El part es  a la primavera, quan les temperatures són suaus i l'herba exuberant. Les cries neixen en els camps, en general sense ajuda. L'únic moment crític és el primer lliurament. És quan podem ajudar d'alguna manera. No necessitem vacunar.

Les parcel.les han de ser el més petites possible. És l’única manera d’aplicar una alta carrega ramadera sobre la vegetació, durant un curt període de temps. Comencem amb camps sencers, 3-4 ha, després els dividim en 2, i després encara més. Quan l’herba creix molt ràpid caldria canviar els animals cada 1 o 2 dies mentre que quan esta en latència poden romandre més temps en una parcel.la. El període de recuperació de l’herba pot ser tan curt com a 35 dies en alfals a l'estiu, 45-60 dies a la primavera els prats, o 90 dies a l'hivern. La superfície total de la finca és de 50 hectàrees.

L'únic menjar que emmagatzemem és herba seca en bales rodones i cereals en gra per a complimentar un suplement, els darrers 2 mesos  a 2-3 kg / dia i barba. L’engreix és excel·lent en el Ray Grass i trèvol de les pastures. Millor que en alfals. I als animals els encanta. Vacu sempre en prat és una novetat absoluta a Catalunya. El millor que pots obtenir són animals que pasturaven fins al deslletat, als 6-7 mesos d'edat. Posteriorment sempre s'engreixen en confinament amb concentrats (amb alt contingut de blat de moro transgènic i la soja OMG importats d'Estats Units i Amèrica del Sud, o alternativament alimentats de forma orgànica, confinats però menjant concentrats orgànics i palla. Els concentrats orgànics no contenen blat de moro o soja perquè la majoria són OMG a Espanya.

Els tractors són al garatge la major part de l’any,  fem molt poc conreu, hi ha molts camps permanents.  No necessitem remenar els fems ja que els animals els propaguen pel seu compte, i no utilitzem el ensitjat. Tenim una segadora i l’embaladora. Podem arreglar tots els problemes mecànics pel nostre compte, necessiten poca ajuda exterior.

La comercialització està previst que comenci en els propers 2-3 mesos, i ens estem preparant per a la venda directa al client final, en paquets d’uns 5 kg envasats al buit. Actualment estem treballant en la web, amb la finalitat d’informar els nostres clients. L’ especejament i envasat el contractem. Ens hem adonat i apreciem que molts són molt receptius a l'alternativa que proposem.

Antoni Trias Trueta

masmaiensa@hotmail.com

AUBRAC BEYOND ORGANICS

MAS MAIENSA

After maybe 30 years of industrialized agriculture,  agronomic and nursery crops, we had already undergone many changes.  We stopped treating pests and diseases in the nursery. Suddenly pests disappeared. After years of delivering a constant chemical battle with aphids, problems ended when we quit spraying. One year we noticed many lady beetles  and decided not to act. That was the end of aphids in our farm.  And so it went for each of the other pests, whiteflies , etc.  And frogs and toads became very abundant.  Herbicides were next to follow and abandoned as well, with no regret using alternative cultural and rotational practices.

Young bull

But the circle closed when we decided to reintroduce herbivores in to the farm. In an organic free range way. We introduced a small floc of sheep and a larger floc of Aubrac cows. We like to say it is a Beyond Organic farm, because our standards way out pass those required in organic agriculture. You can be organic and still keep animals secluded in sheds where "organic" food is served (“organic concentrates”!!).  

The Team

We have grass fed animals. We are heavily influenced by the work of Allan Savory, its revolutionary approach to grazing, and its consequences on carbon storage (organic mater in the soil). Also Joel Salatin has published about self sustaining farms and grazing animals. And others like Col Seis and his pasture cropping are very interesting as well.

Raygrass Crimson Clover

Why Aubrac?. The cows needed to be medium size, with good character, easy calving, great rearing,  not too modified a species, from nearby area, with a good meat to bone ratio. We considered Aubrac to be perfect for our needs. They can achieve high expectations even when fed less than ideally for some time, as is in dry  summer or in cold winter spells. We decided to have a pure bred floc, so we bought  15 weaned 10 month old calves and a 14 months bull from  registered breeders in Golinhac Aveyron, France. 

Panoramic Pond

Fields have been transformed to pasture using four different approaches: a)permanent leguminous (alfalfa) for summer grazing, 

b)permanent mixed pasture (main native species is Arrhenaterium elatior, also clovers, fecues, etc) 

c)anual pasture (ray grass, crimson clover)  

d)annual cereal (inter seeded with crimson clover)

Cereals are planted early and can be grazed before stem elongation, then allowed to finish their life cycle and oats can be harvested as hay in early milk stage. Annuals should be planted with a direct seed drill as in pasture cropping although we have not reached this stage yet.

Grazing 1

Cattle graze all year long. There are no buildings as shelters. A series of corrals with a shute are the only fixed structure these  animals sparingly use.  The main group we run are the cows, 25  and aiming at 40. Their calves follow along until weaning at 9-10 months old. The bull is with them all except the 2 -3 months needed to synchronize pregnancy to within 2 months.  Alternatively he goes with the weaned young bulls. So young bulls are the second flock. We do not castrate, which implies a separate group and the inconveniences it curtails with grazing. The last group are weaned heifers that need to spend 6 months on their own. They go on a separate grazing group, latter they join the cows in time for breeding in summer. 

Grazing 2

Calving is due in spring, when temperatures are mild and grass is lush. Calves are born in the fields, usually with no assistance. The only critical moment is first delivery in heifers. It is when we might have to help in some manner. We do not need to vaccinate. 

Crimson Clover

Paddocks should be the smaller the better. It is the only way high animal density can be applied on vegetation, for a short period of time. We started with whole fields, 3-4 ha, then divided them by 2, and then even further. During grass dormancy it is Ok to stay longer in a paddock but when in growth then we should move every 1 or 2 days, to attain maximum grass production per unit land.  Paddock reentry periods can be as short as 35 days in alfalfa in summer, 45-60 days in spring and fall grasses, or 90 days in winter. Total farm acreage is 100 acres.

Cows and Shepherds

The only food that we store is dry grass as round bales and grain cereal to be fed ground as a supplement, the last 2 months before slaughter, at 2-3 kg/day. Fattening is excellent on ray grass- crimson clover pasture. Better than on alfalfa. And animals love it. Grass fed beef is an absolute novelty in Catalonia. The best you can get are animals that free ranged with their mothers before weaning, until they are 6-7 months old. Subsequently  are always fattened in confinement with concentrates (high in GMO corn and GMO soy, imported from US and South America, or then rarely organic fed, still confined but fed organic concentrates and straw). Organic concentrates do not contain corn or soy because most are GMO in Spain, and those farmers using it complain of very slow fattening.

Corrals

Tractors are in the shed most part of the year, we do very little tillage,  many are permanent fields, maxim we till is 2 inches of soil as for ray grass at seeding,  we don’t need to howl manure around since animals spread it on their own,  and we don’t use silage. We only bale dry food, so we own a grass mower and round baler. We can fix all mechanical problems on our own,  needing little outside help.

Dry Hay

Commercialization is due to start in the next 2-3 months, and we are getting ready for direct sale to the final customer, as 5 kg air tight packages.  Mixed meat will be delivered. We are currently working on the web, so as to keep our clients informed.  We contract butchering and packaging.  We are considering adding a hamburger shed, summer only (2 months at best), home made,  since we have a botanical garden left from the nursery days. Never the less we started with friends and family and are working our way to a broader outreach. We shure have noticed and appreciated  that many are very receptive to the alternative way we propose to work.

Close up View

Alfalfa Mowing

masmaiensa@hotmail.com

IMAGINE ME Kirk Franklin

Em resistia a tornar a penjar un vídeo musical de Kirk Franklin, per no repetir tant i per no abusar dels qui em seguiu. Al final és tan bo aquest compositor-music-director d'orquestra que no ho he pogut resistir. Aquesta cançó és molt maca, parla dels problemes que molts tenim i sobretot de què es poden superar. I a jutjar per les visites sembla que us agrada aquest gospel.

La versió que us presento, té la gràcia de què és una actuació feta en directa el 2007 i que té la lletra superposada sobra les imatges, ens ajuda a entendre tot el que canten i diuen, que en aquest cas és molt rellevant. Es veu el directe tan potent que té aquest "noi". D'altra banda es troba molt fàcilment per la www la versió en format vídeo, que té millor qualitat de so, moltíssimes més visites i és molt emocionant encara que també és molt trista.

Com sempre, auriculars o bons altaveus, i "a tota canya", que tingueu sort.

Kirk Franklin Brighter Day

Un fabulos Kirk Franklin, en directe BRIGHTER DAY

Gran music, pianista, director d'orquesta, compositor, ...,  Gospel en estat pur:

Auriculars, o altaveus  i a tot volum

Que tingueu sort

KIRK FRANKLIN -- SMILE --

I Smile-- de Kirk Franklin, una canço molt ben trobada. Calen auriculars o bons altaveus!! que tingueu sort....

La Canica Blava i l'Univers Conegut

La Canica Blava i l'Univers Conegut és una bona representació en imatges del que realment som a ulls de l'univers. De lo increiblement gran que és la nit amb les seves estrelles!

Aquest el poso per guardar m'el den record!

Com Segrestar el Carboni Atmosfèric

Els gasos d' efecte hivernacle no es poden qualificar de "dolents" per definició, sinó que necessiten trobar se en un equilibri. Sense ells la temperatura a la Terra seria d'uns -15º centígrads de mitjana. Hi hauria molt poca vida en aquest planeta en la seva absència.

Els animals herbívors, varen evolucionar al període del miocè fa entre 10 i 26 milions d'anys, i al llarg del temps se n'han comptat per bilions a la Terra.  Algunes persones pensen que essent el meta un gas d'efecte hivernacle i essent que les vaques i els herbívors emeten meta, que són dolents per al ecosistema.

La concentració de carboni atmosfèric abans de la revolució industrial era de 280 ppm, mentre que actualment esta al voltant de les 400ppm i hi ha gent que creu que anem en direcció cap a les 550 ppm, mentre que els científics diuen que per evitar un canvi climàtic catastròfic hauríem de mantenir nos per sota de les 350ppm.

La molècula de CO2 és 1 àtom de carboni enllaçat amb 2 de oxigen. El seu pes molecular és de 44, 12 de 1 carboni i 16 d'1 oxigen. Mirat d'una altra manera el C és 12/44 parts de CO2 que equival a dir que el pes equivalent del CO2= 3.67 x C.

En discutir com enmagatzemar el carboni del aire, es pot considerar enmagatzemar CO2 contra enmagatzemar C, aquest últim seria el procés natural o biològic (Bio-CCS), que implica trencar la molècula i enmagatzemar el Carboni (C).

A temperatura ambient i a 1 atmosfera de pressió el CO2 és un gas i 1 kg ocupa 505.8 litres. Mentre que en les mateixes condicions el C és un solid i 1 kg només ocupa 0,441 litres.  Així enmagatzemar en aquestes condicions 1 kg de CO2 requereix 1147 vegades l'espai necessari per fer ho de 1 kg C sol. Si volguéssim reduir el volum del CO2 el hauríem de liquidificar i a temperatura ambient seria necessari emprar el 20 % de tota l'energia creada per totes les estacions de producció d'energia del mon!!!. Mentre que enmagatzemar C com a solid a temperatura ambient només requereix llum solar i fulles verdes.

. Si 1 ppm de CO2 atmosfèric representen = a 7.800.000.000  tones de CO2  i
. Si 7.800.000.000 tones de CO2 = 2.130.000.000 tones de C
. Així,  un canvi o reducció de 1 ppm de CO2 atmosfèric seria una muntanya nova de de matèria solida, més concretament un bloc d' 1 km cubic de 'grafit'. Per tant 270 ppm de massa serien 270 muntanyes d' 1km x 1 km x 1 km, que és una bogeria.

Tenim que retirar 270 ppm de l' atmosfera sia:

7.800.000.000 tn x 270 ppm =  2.108.000.000.000 tn CO2   !!!!!!(trilions)??!!. que és equivalent a
575.000.000.00 tn C

Anualment les exportacions australianes de carbó són de 298 milions de tones i el comerç mundial  de 938 milions de tones, mentre que el consum mundial era de 6,2 bilions de tones de carbó, o sigui que tenim que extreure del aire 1929 anys de consum australià, o 613 anys de comerç mundial o 93 anys de consum anual !!!!!!?¿?¿?!.

Mirant els nivells de CO2 del observatori de Mauna Loa a Hawaii, que és el oficial per a la concentració de carboni atmosfèric mundial i que és representa en la "Keelin Curve" es veu  una gràfica amb dues variacions una d'anual en forma de serra i l'altre exponencial que va pujant sempre. L' anual te forma de serra i representa el segrest natural de la vegetació en els països de clima no tropical, amb estacions fredes i calentes. És de 7 ppm i són les fulles que cauen al terra. Són doncs 15 bilions de tn de C o 50 anys de exportacions australianes de carbó o 16 anys de comerç mundial de carbó o 2,4 anys de consum mundial. Així aquestes plantes de boscos caducifolis segresten 15 bilions de tones de C anualment.

Per tant si no hi hagués oxidació de la matèria orgànica que és el procés invers al segrest, i cada any es desactives un 8% del carboni atmosfèric en 12 anys no quedaria carboni en l'aire i per tant l' acció dels remugants, entre d'altres, és necessària també per al cicle del carboni. I tot això passa als boscos caducifolis.




Que és un arbre centenari? Abans la gent pensava que era matèria del terra passada a les fulles, tiges, branques, però ara sabem que és quasi tot carboni del aire. I l'arbre gegant prove de una petita llavor!!. Si parlem d'arbres i pot haver una proporció semblant de 50 % entre arrels i part aèria, mentre que en les plantes herbàcies l'equilibri esta en un 20% sobra terra i 80% en les arrels. Una ha  (hectàrea) de pradenques pot segrestar encara més C que 1 ha de boscos tropicals, sobretot per que  els arbres es troben separats entre ells.




També s'ha trobat que les arrels exsuden fins a 280 substàncies diferents cap al terra que les envolta, que també és carboni.




Hi han 5 bilions d'has de pradenques al mon o 5 bilions d'has d'esperança. Si canviem la forma de interaccionar amb elles que podria passar?




Per que es tornen molts prats en deserts?.  La gent pensa que és mal maneig, sobre pastura, sequera, etc, però unes imatges ens ajudaran a veure com es pot revertir la situació.  Aquestes millores que us presento són totes fetes amb una única eina, els animals de pastura, emprats en gran nombre durant un curt període de temps. Per tant es tracta de limitar la superfície que els herbívors poden pasturar cada dia de forma que es trobin molt concentrats i es mengin o aixafin el terreny que se'ls dona en poc temps. Desprès s'han de fer marxar cap a un altre lloc, sense poder retornar al anterior fins a la total recuperació de la vegetació, que pot ser  tardi entre 60 dies i un any depenent de la pluviometria i la temperatura.

En aquest cas son dues fotos del mateix lloc, a l' estat de Cohahuila, Mèxic,  amb uns anys de decalatge i desprès d'aplicar una correcte pressió d' herbívors sobre el medi.

Aquí ens trobem als Estats Units i la foto representa la situació en un mateix dia. A la dreta els animals pasturen de forma continuada i han extenuat el medi i en especial les especies pradenques. Mentre que a l'esquerra els animals hi són conduits en gran nombre durant un curt període de temps, amb una evident millora del estat del ecosistema.

En aquest cas, també als Estats Units, el maneig dels animals és incorrecte a l'esquerra i ha resultat en erosió, mentre que la dreta s'ha fet bé. Molts animals durant curt període de temps.

Això és Zimbabwe, on la transhumancia dels herbívors salvatges ha estat interrompuda des de fa anys i on les pradenques havien desaparegut del tot. Pocs anys després aplicant la pressió adequada, ara amb herbívors domèstics, ja que de salvatges no en queden, el medi s'ha recuperat.

Aquí estem a Arizona, U.S., i les diferències en la zona ripària són evidents, el mateix dia amb pocs centenars de metres de diferencia!!

Aquestes fotos representen praderies verdes contra seques, bon contra mal maneig, usant herbívors.

Un exemple molt clar el podem veure al Serengueti. És un dels últims llocs a l'Africa on encara hi han ecosistemes saludables i si ens hi fixem podem veure com hi ha un reduït nombre de ramats immensos, movent se constanment en una ruta migratòria que circunvala 2 països, Kenya i Tanzània i que dura 1 any. Els animals circulen amuntegats i només romanen hores o com a màxim algun dia en el mateix indret. Quan pasturen una planta, una part de les seves arrels en moren (se'n diu que es poden arrels) i aquesta fracció esdevé carboni del terra o matèria orgànica i sol tenir un color fosc. A continuació la planta torna a créixer a base d'incorporar carboni del aire.

Si bé no podem controlar animals salvatges si que ho podem fer amb animals domèstics, com les vaques, les ovelles, etc..




I una mica de matemàtiques del sol ens ensenya que:

. 1 ha de terreny= 10.000 M2

. si considerem del sol els 33,5 cm superficials

. a una densitat de 1,4 tn/m3

. doncs la massa de sol/ ha= 4.700 tn

. un canvi d'un 1 % en la matèria orgànica del sol = a 47 tn

. o sia 27 tn de carboni del terra (Materia org.  =   C del terra x 1.72 )

. o sigui 100 tn de carboni del aire (CO2   =   C x 3,67)




. Australia sola podria segrestar 900 milions de tn (1%)i les emissions totals calculades actuals són de 600 milions de tn.




Segons el International Panel on Climate Change (IPCC):




. 1-4 bilions de tn de carboni es podrien segrestar

. 70% d'aquest segrest seria possible en sols pasturats

. però aquest segrest podria ser fins i tot del 89%,

. es podria reduir les emissions de gas meta (CH4) a base de millorar el maneig dels arrossars i del bestiar domèstic i els seus fems, fins a un 9%

. I el oxid nítric es podria reduir en un 2% a base de modificar el maneig dels conreus.




De tot lo dit,  podríem influir i molt en la funcionalitat dels ecosistemes, i la jerarquia d'aquesta influència  en ordre descendent seria:




. Reduir la biodiversitat (monocultura), el fumigar, l'esterilització del sol, i la disrupció dels processos naturals als sols.

. reduir la biomassa

. reduir la fotosíntesis i altres processos crucials

. reduir l' absorció de carboni i la producció d'oxigen

. reduir l'acumulació de matèria orgànica

. alterar el cicle dels nutrients

. reduir la fertilitat

. reduir la retenció i infiltració de la pluja

. produir canvis en el contingut d'aigua del sol

. produir canvis en la humitat ambient

. canvis en el el temps

. canvis en el clima.




Al revés tindríem un augment i millores generals:

. augmentar biodiversitat, ....

. augmentar la biomassa

. augmentar la fotosíntesis

. augmentar l'absorció de carboni

. augmentar l' acumulació de matèria orgànica

. millorar cicle de nutrients

. augmentar la fertilitat

. augmentar infiltració i retenció de la pluja

. augmentar contingut d'aigua en el sol

. augmentar humitat aire

. canvis en el temps

. millora en la climatologia.




Hi han 5 bilions de praderies amb les que podem i hem de  fer alguna cosa de positiu!!!!!.




És un resum de la presentació feta per en Tony Lovell a una TEDx Talks, que és originariament en anglès .

Pastura holistica planificada

Aquest vídeo descriu força be tot el tema de la pastura "holistica", que imita la forma en que en el passat els ramats d'herbívors salvatges interactuaven amb la vegetació de la qual es nodrien. En el passat no es donava la desertització, ja que ha estat l'efecte dels humans el que ho ha produït. A més és una gran solució per a una part del problema del canvi climàtic, el de com segrestar el carboni de l'aire i reduir-ne el seu efecte de gas d'efecte hivernacle.

Per altra banda, els ramaders que són entrevistats diuen que estaven practicament el la "banca rota", que és el que l'agricultura i ramaderia de les grans corporacions acaba produint. Molts del pagesos estan endeutats i tenen seriosos problemes degut al mals consells que han rebut!.

L'únic problema és l'idioma. Llàstima que torna a ser en anglès. Esperant  que el pugueu seguir, fins aviat.....

Pastura- Grazing

Avui vull posar imatges d'herbívors pasturant, els uns  salvatges,  els altres  domèstics.  Esta clar que sense ells el mon no seria com el coneixem. Ells són responsables de gran part de  l'equilibri dels ecosistemes i de la composició de l'atmosfera. A més de poder digerir a la perfecció les plantes, que són les responsables de sintetitzar matèria orgànica a partir de matèria inorgànica, utilitzant l'energia del sol, són capaços de controlar l'evolució dels ecosistemes, per exemple evitant que els herbassars evolucionin cap a un bosc, o que retrocedeixin cap a un desert. I mentre les plantes fixen carboni de l'atmosfera, els animals el tornem a alliberar-lo, contribuint al cicle del carboni. Sense els animals aviat no quedaria carboni en l'aire.

Avui sabem que les grans sabanes deuen la seva existència als grans herbívors actuant en grans grups. Sense ells la sabana desapareix. Les herbes es moren, poc a poc es van esclarissant i debilitant fins a la seva desaparició.  Penseu que en el passat els grans ramats d'herbívors pasturaven immenses praderies, tant a l'africa com a nord Amèrica i al Asia. Ha sigut al exterminar els grans ramats que les praderies han desaparegut i el mon s'esta tornant en un desert.  La inexistència de grans ramats d'herbívors salvatges s'haura de substituir per herbívors domèstics, que caldrà dirigir de forma rotacional per les zones a conservar. Se'n diu pastura rotacional intensiva, perquè els animals han de treballar amb una gran carrega instantània i marxar fins a que les herbes s'hagin recuperat totalment. D'aquesta manera es menja quasi tot, la resta es trepitja i queda ajagut al terra, protegint-la de l'erosió i dels excessos de temperatura a l'hora que serveixen de nutrients als microorganismes que han d'habitar el sol. Aquests últims son extremadament importants i tenen una funció similar a la que té la flora bacteriana intestinal en els budells dels animals, inclosos els humans. Els animals a més de distribuir els seus fems, que contenen nutrients i flora bacteriana que ha de colonitzar el sol. També pot contenir llavors de pradenques.

Referent a l'equilibri atmosfèric, puc dir que tota matèria orgànica és carboni enllaçat químicament amb hidrògens i algun que altre element. De fet el problema que tenim, l'escalfament global és degut a que estem cremant carboni que s'havia segrestat en el passat per les plantes, i estava desactivat en forma de petroli i gas. Ara al cremar-ho tot de cop hem creat un desequilibri i tenim molt de carboni atmosfèric, que és un gas defecte hivernacle i produeix el temut canvi climàtic. El com segrestar el carboni atmosfèric, no hauria de ser cap incògnita, esta solucionat des de temps immemorials i és el que fan les plantes. Per tant la solució al canvi climàtic són les plantes i la fixació del carboni: la matèria orgànica. Ara, sense oxidació tot el carboni passaria a forma fixada i desapareixeria de l'atmosfera. Tots els extrems són dolents, sense gasos defecte hivernacle la temperatura mitjana de la terra seria uns 20 graus sota zero, i hi haurien molt poques formes de vida en el mon!!.  I sense els herbívors hi hauran més deserts i menys fixació de carboni!!.

http://images.nationalgeographic.com/wpf/media-live/photos/000/091/cache/amboseli-national-park_9101_600x450.jpg

Elefants pasturant un llac a Kenya

http://www.fotonaturaleza.cl/data/media/5/LAGO-CHUNGARA.jpg

Alpacas i Llamas, llac chungaro, amb el volca parinacota. Xile.

http://d1vmp8zzttzftq.cloudfront.net/wp-content/uploads/2012/07/grazing-camels-in-gobi-desert-mongolia-1600x803.jpg

Camells pasturant, Mongòlia

https://pbs.twimg.com/media/B6d2SH2IQAA9xqF.jpg:large

Cavalls Pasturant

https://pbs.twimg.com/media/B4ngze3IYAA_5Aa.jpg:large

Veïnat Sèrbia. Mosaic de Vegetació,  amb tanques per pastura dirigida.

https://pbs.twimg.com/media/B1hisMKIEAASOug.jpg:large

Paisatge pasturat, Anglaterra.

https://pbs.twimg.com/media/B0jzZSDIAAA1HKk.jpg:large

Cérvols al Bosc.

https://pbs.twimg.com/media/B0jwzBNIYAAbwqc.jpg:large

Ramat de Girafes en moviment.

https://pbs.twimg.com/media/ByayoYcIQAAC9OA.jpg:large

Yaks pasturant al Himalaya.

http://www.wildlifeextra.com/resources/listimg/safaris/serengeti_wildebeest_shutterstock_12393474
4@large.jpg

Gnus pasturant. És així com es movien en el passat els grans ramats d'herbívors, pocs ramats de centenars de milers d'individuus, bastants agrupats, ja que al seu voltant es situaven els predadors. D'aquesta manera els animals es movien continuament, tant perquè el menjar s'esgotava, com perquè quan atacaven els carnívors s'iniciava una estampida. Els animals recorrien el seu territori a mode de transhumancia i no retornaven a un mateix indret fins al cap de  1 any, que és el que necessita la vegetació per  a reproduir-se totalment. Aquest seria doncs el cicle natural i"correcte" de l'acció dels herbívors, i és el que avui en dia es fa amb animals domèstics en el que se'n diu pastura rotacional  o "holistica" i que és la única manera que tenim per fixar el carboni de la atmosfera.

http://api.ning.com/files/*h755qSATMnrLmVLyYuKtm4gQ-uDJDyWqQre9yTck1s4dU6AesuAHfoLxXuOTSyl3yZqaQVaZbDv8Tx*3l5WcVvRcv1jeaNc/IMG_1000.JPG

Grans rutes migratòries a traves de Tanzània i Kenya, que són les úniques que no han estat interrompudes i per tant que encara conserven l'ecosistema com hauria de ser.

http://www.bozeman-magpie.com/article_images/embedded/images/normal_buffalo%20herd%2024x36%20240dpi.jpg

Búfals americans. Abans de la seva exterminació per els blancs, campaven a mil.lions per les "grans planuries" de pradenques al "midoest" americà. Antigament també ho feien per Europa,  però com sempre l'avaricie,  maneres incultes,  l' intervenció humana va acabar amb ells.

Hi ha gent que diuen que els herbívors tornen els prats en deserts. Error. En estat salvatge sense restriccions de moviment, segur que no. En estat domestic pot ser, pero per culpa dels humans que no saben moure'ls quan convé per els prats.

http://travel4wildlife.com/wp-content/uploads/2012/10/Fallow-deer.jpg

Els cérvols puntejats són Dama Dama: daines,  desbroçant sotabosc.

http://web.mit.edu/12.000/www/m2007/teams/adinafb/CARIBOU%20YEAR.jpeg
Ruta migratoria de gran ramat de caribús salvatges de la frontera entre Yukon (Canada) i Alaska (US). Es pot veure com no entenen de fronteres i   com saben que no han de retornar com a mínim fins a 1 any més tard. Sempre en un grup molt nombrós.

http://www.alaska-in-pictures.com/caribou-migration-1593-pictures.htm

Caribús en migració, l'estiu.

http://www.adventure-life.com/arctic/tours/3242/autumn-caribou-migration-northern-lights-safari

Caribús, l´hivern amb els abrics posats!! Alaska.

Fins aviat.

Sopa de Plàstics: Plastic Gyre

Us heu demanat mai que passa amb tots els plàstics que rebutgem continuament? Amb aquells plàstics que no acaben al abocador? amb aquells que el vent s'emporta, aquells que deixem caure i no ens molestem a recollir? aquells que llencem, que descartem, que oblidem?. Sia cartutxos, bosses, ampolles, contenidors, cordes, xarxes de pesca, estris de tota mena!?,)&! Vull dir taules, cadires, toldos, peces de carroceria de cotxes, de cases, de neveres, gomes, xeringues, caixes, taps, trossos de televisors, ordinadors, neumàtics, etc, etc, etc. Doncs que sia gracies al aigua de les pluges i al vent acaben anant a parar al mar. I el mar se les va emportant seguint corrents marines.

Els plàstics tenen un Procés de descomposició molt lent, que passa per esmicolar-se en fragments cada cop més petits, però que no perden la seva formula química que els fa plàstics durant molts i molts anys, potser centenars d'anys en algun cas. Un cop al mar vant moguen-se i ajuntant-se fins constituir l'anomenada "sopa de plàstics", "plàstic gyre". Molts animals confonen aquests trossets més petits en menjar, els engoleixen i sovint ja no els poden expulsar i allí queden, al intestí, fins a  que sobrevé una mort prematura. De vegades queden embolicats, atrapats i no se'n poden alliberar. Alguns plàstics s'enfonsen als abismes dels oceans, però la seva poca densitat en fa flotar molts.

http://thumbnails-visually.netdna-ssl.com/ThroughtheGyre_5140bf847cdab_w1500.jpeg
Diagrama de la gran sopa de plàstics.

Ja fa uns anys que algú es va dedicar a buscar aquest plàstics i no va tardar gaire a fer una descoberta horrorosa. Els va ajudar que en determinats llocs, en concret en les illes Hawaii les platges que miren al est i al nord-est estan inundades de plàstics que arriben continuament. I es que Hawaii es troba al extrem sud d'una de les concentracions de plàstics més grans que hi ha al mar, el "north pacific gyre".  De fet se situa entre Hawaii i Alaska i es francament IMMENSA. Es un punt on el plàstic es concentra descrivint una circunferència de centenars de km. En ella  els plàstics es toquen i ocupen tota la superfície així com bastants metres de profunditat. Es gran com un continent i és la demostració de que els humans som uns sers desconsiderats i egoistes, a més d'ignorants, cruels, i som una plaga terrible per a la resta de les especies que composaven el que era, (ja no) una joia de l'evolució al univers, la "canica blava" tal com es veu des de l'espai. De cop es veu que el nostre model de vida, és vergonyós, tot és comoditat i sobretot, tot és engany per part de les grans empreses i empresaris que només pensen en guanyar diners. Per acabar essent uns infeliços, egocèntrics, i esclavitzadors de tota la humanitat. Esta be això del internet, puc dir el que penso, no tinc que demanar permís ni buscar cap mitja de comunicació tradicional que es digni a dir alguna veritat. No vol dir que gaires em llegeixin, poc a poc van augmentant, però jo vull deixar constància de tot allò que fem i que crec que és equivocat. I també de com podríem o hauríem de viure per ser més humans i menys monstres!.

http://files.cdn.ecowatch.com/wp-content/uploads/2014/07/mapplastics.jpg

Aquesta és la localització de les grans concentracions de plastics als grans oceans, la mes gran i pitjor  la del pacific del nord. Es molt més gran que França per exemple, alguns diuen que com els Estats Units. La major part son troços petits i residuus quimics, per aixo lo de sopa de plastics, pero no hi falten troços grans encara sense esmicolar. I diuen que es doblara en els proxims 10anys!

Platja de Kamilo Point, Hawai. Una platja de mes de 500m de llargada sempre inundada de plastics. Antigament era un lloc sagrat per als hawaians.

http://www.wilderutopia.com/sustainability/midway-atoll-albatross-paradise-plastic-pollution-by-jack-eidt/

 I tot aixo tenia aquest pobre albatros a la panxa, molt pitjor que en Mikel Jackson!

I ara m'incomodo jo també, quina vergonya de fotografies, no vull seguir amb mes dofins, foques, etc, etc. Penseu també que els peixos en mengen molts i amb ells residus químics, que al final també menjarem de retruc nosaltres.

http://www.purewatergazette.net/blog/the-mediterranean-has-become-a-sea-of-plastic/

Aquesta es la sopa vista des de sota, amb la particularitat que es del Mediterrani, prop de Malta.

https://elmundomihogar.wordpress.com

Sense comentaris!!

http://yubanet.com/regional/The-Great-Pacific-Garbage-Patch-Comes-to-Sierra-College-in-November_printer.php

Illes de plàstics

Hauria de ser així la natura, per exemple

http://sppiblog.org/wp-content/uploads/2011/04/coral-reef.jpg

Crec que no cal més per introduir i deixar constància d'un altre problema monumental, responsabilitat nostre. El mon no es per a nosaltres,l'hem de compartir i tenim la responsabilitat de protegir-ne, totes les seves formes de vida i els cicles naturals.