Sopa de Plàstics: Plastic Gyre

Us heu demanat mai que passa amb tots els plàstics que rebutgem continuament? Amb aquells plàstics que no acaben al abocador? amb aquells que el vent s'emporta, aquells que deixem caure i no ens molestem a recollir? aquells que llencem, que descartem, que oblidem?. Sia cartutxos, bosses, ampolles, contenidors, cordes, xarxes de pesca, estris de tota mena!?,)&! Vull dir taules, cadires, toldos, peces de carroceria de cotxes, de cases, de neveres, gomes, xeringues, caixes, taps, trossos de televisors, ordinadors, neumàtics, etc, etc, etc. Doncs que sia gracies al aigua de les pluges i al vent acaben anant a parar al mar. I el mar se les va emportant seguint corrents marines.

Els plàstics tenen un Procés de descomposició molt lent, que passa per esmicolar-se en fragments cada cop més petits, però que no perden la seva formula química que els fa plàstics durant molts i molts anys, potser centenars d'anys en algun cas. Un cop al mar vant moguen-se i ajuntant-se fins constituir l'anomenada "sopa de plàstics", "plàstic gyre". Molts animals confonen aquests trossets més petits en menjar, els engoleixen i sovint ja no els poden expulsar i allí queden, al intestí, fins a  que sobrevé una mort prematura. De vegades queden embolicats, atrapats i no se'n poden alliberar. Alguns plàstics s'enfonsen als abismes dels oceans, però la seva poca densitat en fa flotar molts.

http://thumbnails-visually.netdna-ssl.com/ThroughtheGyre_5140bf847cdab_w1500.jpeg
Diagrama de la gran sopa de plàstics.

Ja fa uns anys que algú es va dedicar a buscar aquest plàstics i no va tardar gaire a fer una descoberta horrorosa. Els va ajudar que en determinats llocs, en concret en les illes Hawaii les platges que miren al est i al nord-est estan inundades de plàstics que arriben continuament. I es que Hawaii es troba al extrem sud d'una de les concentracions de plàstics més grans que hi ha al mar, el "north pacific gyre".  De fet se situa entre Hawaii i Alaska i es francament IMMENSA. Es un punt on el plàstic es concentra descrivint una circunferència de centenars de km. En ella  els plàstics es toquen i ocupen tota la superfície així com bastants metres de profunditat. Es gran com un continent i és la demostració de que els humans som uns sers desconsiderats i egoistes, a més d'ignorants, cruels, i som una plaga terrible per a la resta de les especies que composaven el que era, (ja no) una joia de l'evolució al univers, la "canica blava" tal com es veu des de l'espai. De cop es veu que el nostre model de vida, és vergonyós, tot és comoditat i sobretot, tot és engany per part de les grans empreses i empresaris que només pensen en guanyar diners. Per acabar essent uns infeliços, egocèntrics, i esclavitzadors de tota la humanitat. Esta be això del internet, puc dir el que penso, no tinc que demanar permís ni buscar cap mitja de comunicació tradicional que es digni a dir alguna veritat. No vol dir que gaires em llegeixin, poc a poc van augmentant, però jo vull deixar constància de tot allò que fem i que crec que és equivocat. I també de com podríem o hauríem de viure per ser més humans i menys monstres!.

http://files.cdn.ecowatch.com/wp-content/uploads/2014/07/mapplastics.jpg

Aquesta és la localització de les grans concentracions de plastics als grans oceans, la mes gran i pitjor  la del pacific del nord. Es molt més gran que França per exemple, alguns diuen que com els Estats Units. La major part son troços petits i residuus quimics, per aixo lo de sopa de plastics, pero no hi falten troços grans encara sense esmicolar. I diuen que es doblara en els proxims 10anys!

Platja de Kamilo Point, Hawai. Una platja de mes de 500m de llargada sempre inundada de plastics. Antigament era un lloc sagrat per als hawaians.

http://www.wilderutopia.com/sustainability/midway-atoll-albatross-paradise-plastic-pollution-by-jack-eidt/

 I tot aixo tenia aquest pobre albatros a la panxa, molt pitjor que en Mikel Jackson!

I ara m'incomodo jo també, quina vergonya de fotografies, no vull seguir amb mes dofins, foques, etc, etc. Penseu també que els peixos en mengen molts i amb ells residus químics, que al final també menjarem de retruc nosaltres.

http://www.purewatergazette.net/blog/the-mediterranean-has-become-a-sea-of-plastic/

Aquesta es la sopa vista des de sota, amb la particularitat que es del Mediterrani, prop de Malta.

https://elmundomihogar.wordpress.com

Sense comentaris!!

http://yubanet.com/regional/The-Great-Pacific-Garbage-Patch-Comes-to-Sierra-College-in-November_printer.php

Illes de plàstics

Hauria de ser així la natura, per exemple

http://sppiblog.org/wp-content/uploads/2011/04/coral-reef.jpg

Crec que no cal més per introduir i deixar constància d'un altre problema monumental, responsabilitat nostre. El mon no es per a nosaltres,l'hem de compartir i tenim la responsabilitat de protegir-ne, totes les seves formes de vida i els cicles naturals.