Sopa de Plàstics: Plastic Gyre

Us heu demanat mai que passa amb tots els plàstics que rebutgem continuament? Amb aquells plàstics que no acaben al abocador? amb aquells que el vent s'emporta, aquells que deixem caure i no ens molestem a recollir? aquells que llencem, que descartem, que oblidem?. Sia cartutxos, bosses, ampolles, contenidors, cordes, xarxes de pesca, estris de tota mena!?,)&! Vull dir taules, cadires, toldos, peces de carroceria de cotxes, de cases, de neveres, gomes, xeringues, caixes, taps, trossos de televisors, ordinadors, neumàtics, etc, etc, etc. Doncs que sia gracies al aigua de les pluges i al vent acaben anant a parar al mar. I el mar se les va emportant seguint corrents marines.

Els plàstics tenen un Procés de descomposició molt lent, que passa per esmicolar-se en fragments cada cop més petits, però que no perden la seva formula química que els fa plàstics durant molts i molts anys, potser centenars d'anys en algun cas. Un cop al mar vant moguen-se i ajuntant-se fins constituir l'anomenada "sopa de plàstics", "plàstic gyre". Molts animals confonen aquests trossets més petits en menjar, els engoleixen i sovint ja no els poden expulsar i allí queden, al intestí, fins a  que sobrevé una mort prematura. De vegades queden embolicats, atrapats i no se'n poden alliberar. Alguns plàstics s'enfonsen als abismes dels oceans, però la seva poca densitat en fa flotar molts.

http://thumbnails-visually.netdna-ssl.com/ThroughtheGyre_5140bf847cdab_w1500.jpeg
Diagrama de la gran sopa de plàstics.

Ja fa uns anys que algú es va dedicar a buscar aquest plàstics i no va tardar gaire a fer una descoberta horrorosa. Els va ajudar que en determinats llocs, en concret en les illes Hawaii les platges que miren al est i al nord-est estan inundades de plàstics que arriben continuament. I es que Hawaii es troba al extrem sud d'una de les concentracions de plàstics més grans que hi ha al mar, el "north pacific gyre".  De fet se situa entre Hawaii i Alaska i es francament IMMENSA. Es un punt on el plàstic es concentra descrivint una circunferència de centenars de km. En ella  els plàstics es toquen i ocupen tota la superfície així com bastants metres de profunditat. Es gran com un continent i és la demostració de que els humans som uns sers desconsiderats i egoistes, a més d'ignorants, cruels, i som una plaga terrible per a la resta de les especies que composaven el que era, (ja no) una joia de l'evolució al univers, la "canica blava" tal com es veu des de l'espai. De cop es veu que el nostre model de vida, és vergonyós, tot és comoditat i sobretot, tot és engany per part de les grans empreses i empresaris que només pensen en guanyar diners. Per acabar essent uns infeliços, egocèntrics, i esclavitzadors de tota la humanitat. Esta be això del internet, puc dir el que penso, no tinc que demanar permís ni buscar cap mitja de comunicació tradicional que es digni a dir alguna veritat. No vol dir que gaires em llegeixin, poc a poc van augmentant, però jo vull deixar constància de tot allò que fem i que crec que és equivocat. I també de com podríem o hauríem de viure per ser més humans i menys monstres!.

http://files.cdn.ecowatch.com/wp-content/uploads/2014/07/mapplastics.jpg

Aquesta és la localització de les grans concentracions de plastics als grans oceans, la mes gran i pitjor  la del pacific del nord. Es molt més gran que França per exemple, alguns diuen que com els Estats Units. La major part son troços petits i residuus quimics, per aixo lo de sopa de plastics, pero no hi falten troços grans encara sense esmicolar. I diuen que es doblara en els proxims 10anys!

Platja de Kamilo Point, Hawai. Una platja de mes de 500m de llargada sempre inundada de plastics. Antigament era un lloc sagrat per als hawaians.

http://www.wilderutopia.com/sustainability/midway-atoll-albatross-paradise-plastic-pollution-by-jack-eidt/

 I tot aixo tenia aquest pobre albatros a la panxa, molt pitjor que en Mikel Jackson!

I ara m'incomodo jo també, quina vergonya de fotografies, no vull seguir amb mes dofins, foques, etc, etc. Penseu també que els peixos en mengen molts i amb ells residus químics, que al final també menjarem de retruc nosaltres.

http://www.purewatergazette.net/blog/the-mediterranean-has-become-a-sea-of-plastic/

Aquesta es la sopa vista des de sota, amb la particularitat que es del Mediterrani, prop de Malta.

https://elmundomihogar.wordpress.com

Sense comentaris!!

http://yubanet.com/regional/The-Great-Pacific-Garbage-Patch-Comes-to-Sierra-College-in-November_printer.php

Illes de plàstics

Hauria de ser així la natura, per exemple

http://sppiblog.org/wp-content/uploads/2011/04/coral-reef.jpg

Crec que no cal més per introduir i deixar constància d'un altre problema monumental, responsabilitat nostre. El mon no es per a nosaltres,l'hem de compartir i tenim la responsabilitat de protegir-ne, totes les seves formes de vida i els cicles naturals.

The Roots

John Legend & The Roots - Wake Up Everybody ft. Melanie Fiona & Common

Si, soc un pagès, un agricultor, un ramader  i amb molt orgull de ser ho. Visc al camp, en contacte amb la natura, soc ecologista i estic contra les grans corporacions.  Crec en les persones i els sentiments. Crec en el progrés.  Estic en contacte també amb la comunitat humana, gracies a l'internet, twitejo, fecebookejo, blogejo, i parlo 4 idiomes. Actuo i treballo per revertir el canvi climàtic, i per contribuir ha aconseguir, amb molts d'altres,  una agricultura ecològica i suficienment rentable. Un mon molt millor del que hem rebut.  Ara be, avui us vull dir que, a més a més m 'agrada la musica i per tant torno a justificar aquest vídeo musical que us proposo avui.  Si al camp tenim el millor de tots el mons!!.

Wake Up Everybody. Es escaient, hem de despertar, de ser més crítics i exigents. El progrés no ha pas arribat al seu final. Hi ha masses injustícies a tots els nivells. Per tant i per sort tenim molt que fer. Es un moment vertaderament excitant i desafiant el que vivim: autodeterminació, canvi climàtic, drets humans, etc. 

Com sempre auriculars o bon equip de musica, si no és així no cal escoltar!!.

Mamífers marins, essencials per l'ecosistema

Uns recents estudis expliquen com els grans mamífers marins, en especial les balenes, i les orques tenen una activitat essencial per al correcte funcionament de l'ecosistema del mar. Hi tenen una funció similar a la que tenen els grans mamífers, els herbívors, en el seu equivalent terrestre. Contrariament al que es pensava, degut a un estudi molt incomplet, les balenes fan molt més que menjar peixos petits i fitoplancton.

El vídeo que segueix ens explica com la seva activitat i en especial quan es mouen entre grans profunditats i la superfície creen una turbulència que barreja les aigües tant com el que passa en superfície degut al vent i les onades. A més la fertilitzen amb entre altres i de forma destacada ferro i nitrogen que són essencials per al fitoplancton. Aquest ultim, és un nutrient per als peixos que el necessiten per a viure, però a més, al ser matèria orgànica, vol dir que segresta carboni de l'atmosfera contribuint a reduir el problema de l'efecte hivernacle. Més balenes vol dir més peixos i fitoplancton. Just al contrari del que es pensava i del que deien per exemple alguns interessats japonesos, que ja sabem tenen el trist honor d'encapçalar el rànquing "d'assassins" de balenes.  Sembla que quan les balenes no havien estat delmades per l´home eren responsables de fixar desenes de mil.lions de tones de carboni a l'any!. Diuen que les balenes varen canviar el clima del món, i que si es permetes recuperar a les grans balenes blanques, podria ser una forma de "geoingenyeria" que permetria recuperar els mars i l'atmosfera!!!.  És interessant veure com canvien les coses, entre el que ens deien i la realitat!.  Poc a poc anem entenen aquest mon cada cop millor i encara que una mica massa tard i en especial encara que tindrem que lluitar contra els interessos de les grans empreses i multi nacionals,  com a mínim sabrem com fer-ho.

En aquest sentit ja varem parlar fa un temps dels efectes dels herbívors en la vegetació, en com les sabanes i les praderies no poden subsistir sense ells, i de com els prats podrien segrestar quantitats fenomenals de carboni del aire. Des que es van exterminar els ramats de herbívors salvatges, que eren de mil.lions de exemplars (per exemple de bisons) que les praderies s'han tornat deserts, quina ironia l'efecte contrari al que ens deien!!. Vegeu el vídeo de Allan Savory en la meva entrada d'un temps enrere "desertització". De totes maneres en parlarem més, molt més, en un futur proper.