La Canica Blava i l'Univers Conegut és una bona representació en imatges del que realment som a ulls de l'univers. De lo increiblement gran que és la nit amb les seves estrelles!
Aquest el poso per guardar m'el den record!
divendres, 20 de març del 2015
La Canica Blava i l'Univers Conegut
La Canica Blava i l'Univers Conegut és una bona representació en imatges del que realment som a ulls de l'univers. De lo increiblement gran que és la nit amb les seves estrelles!
Com Segrestar el Carboni Atmosfèric
Els gasos d' efecte hivernacle no es poden qualificar de "dolents" per definició, sinó que necessiten trobar se en un equilibri. Sense ells la temperatura a la Terra seria d'uns -15º centígrads de mitjana. Hi hauria molt poca vida en aquest planeta en la seva absència.
Els animals herbívors, varen evolucionar al període del miocè fa entre 10 i 26 milions d'anys, i al llarg del temps se n'han comptat per bilions a la Terra. Algunes persones pensen que essent el meta un gas d'efecte hivernacle i essent que les vaques i els herbívors emeten meta, que són dolents per al ecosistema.
La concentració de carboni atmosfèric abans de la revolució industrial era de 280 ppm, mentre que actualment esta al voltant de les 400ppm i hi ha gent que creu que anem en direcció cap a les 550 ppm, mentre que els científics diuen que per evitar un canvi climàtic catastròfic hauríem de mantenir nos per sota de les 350ppm.
La molècula de CO2 és 1 àtom de carboni enllaçat amb 2 de oxigen. El seu pes molecular és de 44, 12 de 1 carboni i 16 d'1 oxigen. Mirat d'una altra manera el C és 12/44 parts de CO2 que equival a dir que el pes equivalent del CO2= 3.67 x C.
En discutir com enmagatzemar el carboni del aire, es pot considerar enmagatzemar CO2 contra enmagatzemar C, aquest últim seria el procés natural o biològic (Bio-CCS), que implica trencar la molècula i enmagatzemar el Carboni (C).
A temperatura ambient i a 1 atmosfera de pressió el CO2 és un gas i 1 kg ocupa 505.8 litres. Mentre que en les mateixes condicions el C és un solid i 1 kg només ocupa 0,441 litres. Així enmagatzemar en aquestes condicions 1 kg de CO2 requereix 1147 vegades l'espai necessari per fer ho de 1 kg C sol. Si volguéssim reduir el volum del CO2 el hauríem de liquidificar i a temperatura ambient seria necessari emprar el 20 % de tota l'energia creada per totes les estacions de producció d'energia del mon!!!. Mentre que enmagatzemar C com a solid a temperatura ambient només requereix llum solar i fulles verdes.
. Si 1 ppm de CO2 atmosfèric representen = a 7.800.000.000 tones de CO2 i
. Si 7.800.000.000 tones de CO2 = 2.130.000.000 tones de C
. Així, un canvi o reducció de 1 ppm de CO2 atmosfèric seria una muntanya nova de de matèria solida, més concretament un bloc d' 1 km cubic de 'grafit'. Per tant 270 ppm de massa serien 270 muntanyes d' 1km x 1 km x 1 km, que és una bogeria.
Tenim que retirar 270 ppm de l' atmosfera sia:
7.800.000.000 tn x 270 ppm = 2.108.000.000.000 tn CO2 !!!!!!(trilions)??!!. que és equivalent a
575.000.000.00 tn C
Anualment les exportacions australianes de carbó són de 298 milions de tones i el comerç mundial de 938 milions de tones, mentre que el consum mundial era de 6,2 bilions de tones de carbó, o sigui que tenim que extreure del aire 1929 anys de consum australià, o 613 anys de comerç mundial o 93 anys de consum anual !!!!!!?¿?¿?!.
Mirant els nivells de CO2 del observatori de Mauna Loa a Hawaii, que és el oficial per a la concentració de carboni atmosfèric mundial i que és representa en la "Keelin Curve" es veu una gràfica amb dues variacions una d'anual en forma de serra i l'altre exponencial que va pujant sempre. L' anual te forma de serra i representa el segrest natural de la vegetació en els països de clima no tropical, amb estacions fredes i calentes. És de 7 ppm i són les fulles que cauen al terra. Són doncs 15 bilions de tn de C o 50 anys de exportacions australianes de carbó o 16 anys de comerç mundial de carbó o 2,4 anys de consum mundial. Així aquestes plantes de boscos caducifolis segresten 15 bilions de tones de C anualment.
Per tant si no hi hagués oxidació de la matèria orgànica que és el procés invers al segrest, i cada any es desactives un 8% del carboni atmosfèric en 12 anys no quedaria carboni en l'aire i per tant l' acció dels remugants, entre d'altres, és necessària també per al cicle del carboni. I tot això passa als boscos caducifolis.
Que és un arbre centenari? Abans la gent pensava que era matèria del terra passada a les fulles, tiges, branques, però ara sabem que és quasi tot carboni del aire. I l'arbre gegant prove de una petita llavor!!. Si parlem d'arbres i pot haver una proporció semblant de 50 % entre arrels i part aèria, mentre que en les plantes herbàcies l'equilibri esta en un 20% sobra terra i 80% en les arrels. Una ha (hectàrea) de pradenques pot segrestar encara més C que 1 ha de boscos tropicals, sobretot per que els arbres es troben separats entre ells.
També s'ha trobat que les arrels exsuden fins a 280 substàncies diferents cap al terra que les envolta, que també és carboni.
Hi han 5 bilions d'has de pradenques al mon o 5 bilions d'has d'esperança. Si canviem la forma de interaccionar amb elles que podria passar?
Per que es tornen molts prats en deserts?. La gent pensa que és mal maneig, sobre pastura, sequera, etc, però unes imatges ens ajudaran a veure com es pot revertir la situació. Aquestes millores que us presento són totes fetes amb una única eina, els animals de pastura, emprats en gran nombre durant un curt període de temps. Per tant es tracta de limitar la superfície que els herbívors poden pasturar cada dia de forma que es trobin molt concentrats i es mengin o aixafin el terreny que se'ls dona en poc temps. Desprès s'han de fer marxar cap a un altre lloc, sense poder retornar al anterior fins a la total recuperació de la vegetació, que pot ser tardi entre 60 dies i un any depenent de la pluviometria i la temperatura.
En aquest cas son dues fotos del mateix lloc, a l' estat de Cohahuila, Mèxic, amb uns anys de decalatge i desprès d'aplicar una correcte pressió d' herbívors sobre el medi.
Aquí ens trobem als Estats Units i la foto representa la situació en un mateix dia. A la dreta els animals pasturen de forma continuada i han extenuat el medi i en especial les especies pradenques. Mentre que a l'esquerra els animals hi són conduits en gran nombre durant un curt període de temps, amb una evident millora del estat del ecosistema.
En aquest cas, també als Estats Units, el maneig dels animals és incorrecte a l'esquerra i ha resultat en erosió, mentre que la dreta s'ha fet bé. Molts animals durant curt període de temps.
Això és Zimbabwe, on la transhumancia dels herbívors salvatges ha estat interrompuda des de fa anys i on les pradenques havien desaparegut del tot. Pocs anys després aplicant la pressió adequada, ara amb herbívors domèstics, ja que de salvatges no en queden, el medi s'ha recuperat.
Aquí estem a Arizona, U.S., i les diferències en la zona ripària són evidents, el mateix dia amb pocs centenars de metres de diferencia!!
Aquestes fotos representen praderies verdes contra seques, bon contra mal maneig, usant herbívors.
Un exemple molt clar el podem veure al Serengueti. És un dels últims llocs a l'Africa on encara hi han ecosistemes saludables i si ens hi fixem podem veure com hi ha un reduït nombre de ramats immensos, movent se constanment en una ruta migratòria que circunvala 2 països, Kenya i Tanzània i que dura 1 any. Els animals circulen amuntegats i només romanen hores o com a màxim algun dia en el mateix indret. Quan pasturen una planta, una part de les seves arrels en moren (se'n diu que es poden arrels) i aquesta fracció esdevé carboni del terra o matèria orgànica i sol tenir un color fosc. A continuació la planta torna a créixer a base d'incorporar carboni del aire.
Si bé no podem controlar animals salvatges si que ho podem fer amb animals domèstics, com les vaques, les ovelles, etc..
I una mica de matemàtiques del sol ens ensenya que:
. 1 ha de terreny= 10.000 M2
. si considerem del sol els 33,5 cm superficials
. a una densitat de 1,4 tn/m3
. doncs la massa de sol/ ha= 4.700 tn
. un canvi d'un 1 % en la matèria orgànica del sol = a 47 tn
. o sia 27 tn de carboni del terra (Materia org. = C del terra x 1.72 )
. o sigui 100 tn de carboni del aire (CO2 = C x 3,67)
. Australia sola podria segrestar 900 milions de tn (1%)i les emissions totals calculades actuals són de 600 milions de tn.
Segons el International Panel on Climate Change (IPCC):
. 1-4 bilions de tn de carboni es podrien segrestar
. 70% d'aquest segrest seria possible en sols pasturats
. però aquest segrest podria ser fins i tot del 89%,
. es podria reduir les emissions de gas meta (CH4) a base de millorar el maneig dels arrossars i del bestiar domèstic i els seus fems, fins a un 9%
. I el oxid nítric es podria reduir en un 2% a base de modificar el maneig dels conreus.
De tot lo dit, podríem influir i molt en la funcionalitat dels ecosistemes, i la jerarquia d'aquesta influència en ordre descendent seria:
. Reduir la biodiversitat (monocultura), el fumigar, l'esterilització del sol, i la disrupció dels processos naturals als sols.
. reduir la biomassa
. reduir la fotosíntesis i altres processos crucials
. reduir l' absorció de carboni i la producció d'oxigen
. reduir l'acumulació de matèria orgànica
. alterar el cicle dels nutrients
. reduir la fertilitat
. reduir la retenció i infiltració de la pluja
. produir canvis en el contingut d'aigua del sol
. produir canvis en la humitat ambient
. canvis en el el temps
. canvis en el clima.
Al revés tindríem un augment i millores generals:
. augmentar biodiversitat, ....
. augmentar la biomassa
. augmentar la fotosíntesis
. augmentar l'absorció de carboni
. augmentar l' acumulació de matèria orgànica
. millorar cicle de nutrients
. augmentar la fertilitat
. augmentar infiltració i retenció de la pluja
. augmentar contingut d'aigua en el sol
. augmentar humitat aire
. canvis en el temps
. millora en la climatologia.
Hi han 5 bilions de praderies amb les que podem i hem de fer alguna cosa de positiu!!!!!.
És un resum de la presentació feta per en Tony Lovell a una TEDx Talks, que és originariament en anglès .
Els animals herbívors, varen evolucionar al període del miocè fa entre 10 i 26 milions d'anys, i al llarg del temps se n'han comptat per bilions a la Terra. Algunes persones pensen que essent el meta un gas d'efecte hivernacle i essent que les vaques i els herbívors emeten meta, que són dolents per al ecosistema.
La concentració de carboni atmosfèric abans de la revolució industrial era de 280 ppm, mentre que actualment esta al voltant de les 400ppm i hi ha gent que creu que anem en direcció cap a les 550 ppm, mentre que els científics diuen que per evitar un canvi climàtic catastròfic hauríem de mantenir nos per sota de les 350ppm.
La molècula de CO2 és 1 àtom de carboni enllaçat amb 2 de oxigen. El seu pes molecular és de 44, 12 de 1 carboni i 16 d'1 oxigen. Mirat d'una altra manera el C és 12/44 parts de CO2 que equival a dir que el pes equivalent del CO2= 3.67 x C.
En discutir com enmagatzemar el carboni del aire, es pot considerar enmagatzemar CO2 contra enmagatzemar C, aquest últim seria el procés natural o biològic (Bio-CCS), que implica trencar la molècula i enmagatzemar el Carboni (C).
A temperatura ambient i a 1 atmosfera de pressió el CO2 és un gas i 1 kg ocupa 505.8 litres. Mentre que en les mateixes condicions el C és un solid i 1 kg només ocupa 0,441 litres. Així enmagatzemar en aquestes condicions 1 kg de CO2 requereix 1147 vegades l'espai necessari per fer ho de 1 kg C sol. Si volguéssim reduir el volum del CO2 el hauríem de liquidificar i a temperatura ambient seria necessari emprar el 20 % de tota l'energia creada per totes les estacions de producció d'energia del mon!!!. Mentre que enmagatzemar C com a solid a temperatura ambient només requereix llum solar i fulles verdes.
. Si 1 ppm de CO2 atmosfèric representen = a 7.800.000.000 tones de CO2 i
. Si 7.800.000.000 tones de CO2 = 2.130.000.000 tones de C
. Així, un canvi o reducció de 1 ppm de CO2 atmosfèric seria una muntanya nova de de matèria solida, més concretament un bloc d' 1 km cubic de 'grafit'. Per tant 270 ppm de massa serien 270 muntanyes d' 1km x 1 km x 1 km, que és una bogeria.
Tenim que retirar 270 ppm de l' atmosfera sia:
7.800.000.000 tn x 270 ppm = 2.108.000.000.000 tn CO2 !!!!!!(trilions)??!!. que és equivalent a
575.000.000.00 tn C
Anualment les exportacions australianes de carbó són de 298 milions de tones i el comerç mundial de 938 milions de tones, mentre que el consum mundial era de 6,2 bilions de tones de carbó, o sigui que tenim que extreure del aire 1929 anys de consum australià, o 613 anys de comerç mundial o 93 anys de consum anual !!!!!!?¿?¿?!.
Mirant els nivells de CO2 del observatori de Mauna Loa a Hawaii, que és el oficial per a la concentració de carboni atmosfèric mundial i que és representa en la "Keelin Curve" es veu una gràfica amb dues variacions una d'anual en forma de serra i l'altre exponencial que va pujant sempre. L' anual te forma de serra i representa el segrest natural de la vegetació en els països de clima no tropical, amb estacions fredes i calentes. És de 7 ppm i són les fulles que cauen al terra. Són doncs 15 bilions de tn de C o 50 anys de exportacions australianes de carbó o 16 anys de comerç mundial de carbó o 2,4 anys de consum mundial. Així aquestes plantes de boscos caducifolis segresten 15 bilions de tones de C anualment.
Per tant si no hi hagués oxidació de la matèria orgànica que és el procés invers al segrest, i cada any es desactives un 8% del carboni atmosfèric en 12 anys no quedaria carboni en l'aire i per tant l' acció dels remugants, entre d'altres, és necessària també per al cicle del carboni. I tot això passa als boscos caducifolis.
Que és un arbre centenari? Abans la gent pensava que era matèria del terra passada a les fulles, tiges, branques, però ara sabem que és quasi tot carboni del aire. I l'arbre gegant prove de una petita llavor!!. Si parlem d'arbres i pot haver una proporció semblant de 50 % entre arrels i part aèria, mentre que en les plantes herbàcies l'equilibri esta en un 20% sobra terra i 80% en les arrels. Una ha (hectàrea) de pradenques pot segrestar encara més C que 1 ha de boscos tropicals, sobretot per que els arbres es troben separats entre ells.
També s'ha trobat que les arrels exsuden fins a 280 substàncies diferents cap al terra que les envolta, que també és carboni.
Hi han 5 bilions d'has de pradenques al mon o 5 bilions d'has d'esperança. Si canviem la forma de interaccionar amb elles que podria passar?
Per que es tornen molts prats en deserts?. La gent pensa que és mal maneig, sobre pastura, sequera, etc, però unes imatges ens ajudaran a veure com es pot revertir la situació. Aquestes millores que us presento són totes fetes amb una única eina, els animals de pastura, emprats en gran nombre durant un curt període de temps. Per tant es tracta de limitar la superfície que els herbívors poden pasturar cada dia de forma que es trobin molt concentrats i es mengin o aixafin el terreny que se'ls dona en poc temps. Desprès s'han de fer marxar cap a un altre lloc, sense poder retornar al anterior fins a la total recuperació de la vegetació, que pot ser tardi entre 60 dies i un any depenent de la pluviometria i la temperatura.
En aquest cas son dues fotos del mateix lloc, a l' estat de Cohahuila, Mèxic, amb uns anys de decalatge i desprès d'aplicar una correcte pressió d' herbívors sobre el medi.
Aquí ens trobem als Estats Units i la foto representa la situació en un mateix dia. A la dreta els animals pasturen de forma continuada i han extenuat el medi i en especial les especies pradenques. Mentre que a l'esquerra els animals hi són conduits en gran nombre durant un curt període de temps, amb una evident millora del estat del ecosistema.
En aquest cas, també als Estats Units, el maneig dels animals és incorrecte a l'esquerra i ha resultat en erosió, mentre que la dreta s'ha fet bé. Molts animals durant curt període de temps.
Això és Zimbabwe, on la transhumancia dels herbívors salvatges ha estat interrompuda des de fa anys i on les pradenques havien desaparegut del tot. Pocs anys després aplicant la pressió adequada, ara amb herbívors domèstics, ja que de salvatges no en queden, el medi s'ha recuperat.
Aquí estem a Arizona, U.S., i les diferències en la zona ripària són evidents, el mateix dia amb pocs centenars de metres de diferencia!!
Aquestes fotos representen praderies verdes contra seques, bon contra mal maneig, usant herbívors.
Un exemple molt clar el podem veure al Serengueti. És un dels últims llocs a l'Africa on encara hi han ecosistemes saludables i si ens hi fixem podem veure com hi ha un reduït nombre de ramats immensos, movent se constanment en una ruta migratòria que circunvala 2 països, Kenya i Tanzània i que dura 1 any. Els animals circulen amuntegats i només romanen hores o com a màxim algun dia en el mateix indret. Quan pasturen una planta, una part de les seves arrels en moren (se'n diu que es poden arrels) i aquesta fracció esdevé carboni del terra o matèria orgànica i sol tenir un color fosc. A continuació la planta torna a créixer a base d'incorporar carboni del aire.
Si bé no podem controlar animals salvatges si que ho podem fer amb animals domèstics, com les vaques, les ovelles, etc..
I una mica de matemàtiques del sol ens ensenya que:
. 1 ha de terreny= 10.000 M2
. si considerem del sol els 33,5 cm superficials
. a una densitat de 1,4 tn/m3
. doncs la massa de sol/ ha= 4.700 tn
. un canvi d'un 1 % en la matèria orgànica del sol = a 47 tn
. o sia 27 tn de carboni del terra (Materia org. = C del terra x 1.72 )
. o sigui 100 tn de carboni del aire (CO2 = C x 3,67)
. Australia sola podria segrestar 900 milions de tn (1%)i les emissions totals calculades actuals són de 600 milions de tn.
Segons el International Panel on Climate Change (IPCC):
. 1-4 bilions de tn de carboni es podrien segrestar
. 70% d'aquest segrest seria possible en sols pasturats
. però aquest segrest podria ser fins i tot del 89%,
. es podria reduir les emissions de gas meta (CH4) a base de millorar el maneig dels arrossars i del bestiar domèstic i els seus fems, fins a un 9%
. I el oxid nítric es podria reduir en un 2% a base de modificar el maneig dels conreus.
De tot lo dit, podríem influir i molt en la funcionalitat dels ecosistemes, i la jerarquia d'aquesta influència en ordre descendent seria:
. Reduir la biodiversitat (monocultura), el fumigar, l'esterilització del sol, i la disrupció dels processos naturals als sols.
. reduir la biomassa
. reduir la fotosíntesis i altres processos crucials
. reduir l' absorció de carboni i la producció d'oxigen
. reduir l'acumulació de matèria orgànica
. alterar el cicle dels nutrients
. reduir la fertilitat
. reduir la retenció i infiltració de la pluja
. produir canvis en el contingut d'aigua del sol
. produir canvis en la humitat ambient
. canvis en el el temps
. canvis en el clima.
Al revés tindríem un augment i millores generals:
. augmentar biodiversitat, ....
. augmentar la biomassa
. augmentar la fotosíntesis
. augmentar l'absorció de carboni
. augmentar l' acumulació de matèria orgànica
. millorar cicle de nutrients
. augmentar la fertilitat
. augmentar infiltració i retenció de la pluja
. augmentar contingut d'aigua en el sol
. augmentar humitat aire
. canvis en el temps
. millora en la climatologia.
Hi han 5 bilions de praderies amb les que podem i hem de fer alguna cosa de positiu!!!!!.
És un resum de la presentació feta per en Tony Lovell a una TEDx Talks, que és originariament en anglès .
dilluns, 16 de febrer del 2015
Pastura holistica planificada
Aquest vídeo descriu força be tot el tema de la pastura "holistica", que imita la forma en que en el passat els ramats d'herbívors salvatges interactuaven amb la vegetació de la qual es nodrien. En el passat no es donava la desertització, ja que ha estat l'efecte dels humans el que ho ha produït. A més és una gran solució per a una part del problema del canvi climàtic, el de com segrestar el carboni de l'aire i reduir-ne el seu efecte de gas d'efecte hivernacle.
Per altra banda, els ramaders que són entrevistats diuen que estaven practicament el la "banca rota", que és el que l'agricultura i ramaderia de les grans corporacions acaba produint. Molts del pagesos estan endeutats i tenen seriosos problemes degut al mals consells que han rebut!.
L'únic problema és l'idioma. Llàstima que torna a ser en anglès. Esperant que el pugueu seguir, fins aviat.....
divendres, 6 de febrer del 2015
Pastura- Grazing
Avui vull posar imatges d'herbívors pasturant, els uns salvatges, els altres domèstics. Esta clar que sense ells el mon no seria com el coneixem. Ells són responsables de gran part de l'equilibri dels ecosistemes i de la composició de l'atmosfera. A més de poder digerir a la perfecció les plantes, que són les responsables de sintetitzar matèria orgànica a partir de matèria inorgànica, utilitzant l'energia del sol, són capaços de controlar l'evolució dels ecosistemes, per exemple evitant que els herbassars evolucionin cap a un bosc, o que retrocedeixin cap a un desert. I mentre les plantes fixen carboni de l'atmosfera, els animals el tornem a alliberar-lo, contribuint al cicle del carboni. Sense els animals aviat no quedaria carboni en l'aire.
Avui sabem que les grans sabanes deuen la seva existència als grans herbívors actuant en grans grups. Sense ells la sabana desapareix. Les herbes es moren, poc a poc es van esclarissant i debilitant fins a la seva desaparició. Penseu que en el passat els grans ramats d'herbívors pasturaven immenses praderies, tant a l'africa com a nord Amèrica i al Asia. Ha sigut al exterminar els grans ramats que les praderies han desaparegut i el mon s'esta tornant en un desert. La inexistència de grans ramats d'herbívors salvatges s'haura de substituir per herbívors domèstics, que caldrà dirigir de forma rotacional per les zones a conservar. Se'n diu pastura rotacional intensiva, perquè els animals han de treballar amb una gran carrega instantània i marxar fins a que les herbes s'hagin recuperat totalment. D'aquesta manera es menja quasi tot, la resta es trepitja i queda ajagut al terra, protegint-la de l'erosió i dels excessos de temperatura a l'hora que serveixen de nutrients als microorganismes que han d'habitar el sol. Aquests últims son extremadament importants i tenen una funció similar a la que té la flora bacteriana intestinal en els budells dels animals, inclosos els humans. Els animals a més de distribuir els seus fems, que contenen nutrients i flora bacteriana que ha de colonitzar el sol. També pot contenir llavors de pradenques.
Referent a l'equilibri atmosfèric, puc dir que tota matèria orgànica és carboni enllaçat químicament amb hidrògens i algun que altre element. De fet el problema que tenim, l'escalfament global és degut a que estem cremant carboni que s'havia segrestat en el passat per les plantes, i estava desactivat en forma de petroli i gas. Ara al cremar-ho tot de cop hem creat un desequilibri i tenim molt de carboni atmosfèric, que és un gas defecte hivernacle i produeix el temut canvi climàtic. El com segrestar el carboni atmosfèric, no hauria de ser cap incògnita, esta solucionat des de temps immemorials i és el que fan les plantes. Per tant la solució al canvi climàtic són les plantes i la fixació del carboni: la matèria orgànica. Ara, sense oxidació tot el carboni passaria a forma fixada i desapareixeria de l'atmosfera. Tots els extrems són dolents, sense gasos defecte hivernacle la temperatura mitjana de la terra seria uns 20 graus sota zero, i hi haurien molt poques formes de vida en el mon!!. I sense els herbívors hi hauran més deserts i menys fixació de carboni!!.
http://images.nationalgeographic.com/wpf/media-live/photos/000/091/cache/amboseli-national-park_9101_600x450.jpg
Elefants pasturant un llac a Kenya
http://www.fotonaturaleza.cl/data/media/5/LAGO-CHUNGARA.jpg
Alpacas i Llamas, llac chungaro, amb el volca parinacota. Xile.
http://d1vmp8zzttzftq.cloudfront.net/wp-content/uploads/2012/07/grazing-camels-in-gobi-desert-mongolia-1600x803.jpg
Camells pasturant, Mongòlia
https://pbs.twimg.com/media/B6d2SH2IQAA9xqF.jpg:large
Cavalls Pasturant
https://pbs.twimg.com/media/B4ngze3IYAA_5Aa.jpg:large
Veïnat Sèrbia. Mosaic de Vegetació, amb tanques per pastura dirigida.
https://pbs.twimg.com/media/B1hisMKIEAASOug.jpg:large
Paisatge pasturat, Anglaterra.
https://pbs.twimg.com/media/B0jzZSDIAAA1HKk.jpg:large
Cérvols al Bosc.
https://pbs.twimg.com/media/B0jwzBNIYAAbwqc.jpg:large
Ramat de Girafes en moviment.
https://pbs.twimg.com/media/ByayoYcIQAAC9OA.jpg:large
Yaks pasturant al Himalaya.
http://www.wildlifeextra.com/resources/listimg/safaris/serengeti_wildebeest_shutterstock_12393474
4@large.jpg
Gnus pasturant. És així com es movien en el passat els grans ramats d'herbívors, pocs ramats de centenars de milers d'individuus, bastants agrupats, ja que al seu voltant es situaven els predadors. D'aquesta manera els animals es movien continuament, tant perquè el menjar s'esgotava, com perquè quan atacaven els carnívors s'iniciava una estampida. Els animals recorrien el seu territori a mode de transhumancia i no retornaven a un mateix indret fins al cap de 1 any, que és el que necessita la vegetació per a reproduir-se totalment. Aquest seria doncs el cicle natural i"correcte" de l'acció dels herbívors, i és el que avui en dia es fa amb animals domèstics en el que se'n diu pastura rotacional o "holistica" i que és la única manera que tenim per fixar el carboni de la atmosfera.
http://api.ning.com/files/*h755qSATMnrLmVLyYuKtm4gQ-uDJDyWqQre9yTck1s4dU6AesuAHfoLxXuOTSyl3yZqaQVaZbDv8Tx*3l5WcVvRcv1jeaNc/IMG_1000.JPG
Grans rutes migratòries a traves de Tanzània i Kenya, que són les úniques que no han estat interrompudes i per tant que encara conserven l'ecosistema com hauria de ser.
http://www.bozeman-magpie.com/article_images/embedded/images/normal_buffalo%20herd%2024x36%20240dpi.jpg
Búfals americans. Abans de la seva exterminació per els blancs, campaven a mil.lions per les "grans planuries" de pradenques al "midoest" americà. Antigament també ho feien per Europa, però com sempre l'avaricie, maneres incultes, l' intervenció humana va acabar amb ells.
Hi ha gent que diuen que els herbívors tornen els prats en deserts. Error. En estat salvatge sense restriccions de moviment, segur que no. En estat domestic pot ser, pero per culpa dels humans que no saben moure'ls quan convé per els prats.
Els cérvols puntejats són Dama Dama: daines, desbroçant sotabosc.
http://web.mit.edu/12.000/www/m2007/teams/adinafb/CARIBOU%20YEAR.jpeg
Ruta migratoria de gran ramat de caribús salvatges de la frontera entre Yukon (Canada) i Alaska (US). Es pot veure com no entenen de fronteres i com saben que no han de retornar com a mínim fins a 1 any més tard. Sempre en un grup molt nombrós.
http://www.alaska-in-pictures.com/caribou-migration-1593-pictures.htm
Caribús en migració, l'estiu.
http://www.adventure-life.com/arctic/tours/3242/autumn-caribou-migration-northern-lights-safari
Caribús, l´hivern amb els abrics posats!! Alaska.
Fins aviat.
Avui sabem que les grans sabanes deuen la seva existència als grans herbívors actuant en grans grups. Sense ells la sabana desapareix. Les herbes es moren, poc a poc es van esclarissant i debilitant fins a la seva desaparició. Penseu que en el passat els grans ramats d'herbívors pasturaven immenses praderies, tant a l'africa com a nord Amèrica i al Asia. Ha sigut al exterminar els grans ramats que les praderies han desaparegut i el mon s'esta tornant en un desert. La inexistència de grans ramats d'herbívors salvatges s'haura de substituir per herbívors domèstics, que caldrà dirigir de forma rotacional per les zones a conservar. Se'n diu pastura rotacional intensiva, perquè els animals han de treballar amb una gran carrega instantània i marxar fins a que les herbes s'hagin recuperat totalment. D'aquesta manera es menja quasi tot, la resta es trepitja i queda ajagut al terra, protegint-la de l'erosió i dels excessos de temperatura a l'hora que serveixen de nutrients als microorganismes que han d'habitar el sol. Aquests últims son extremadament importants i tenen una funció similar a la que té la flora bacteriana intestinal en els budells dels animals, inclosos els humans. Els animals a més de distribuir els seus fems, que contenen nutrients i flora bacteriana que ha de colonitzar el sol. També pot contenir llavors de pradenques.
Referent a l'equilibri atmosfèric, puc dir que tota matèria orgànica és carboni enllaçat químicament amb hidrògens i algun que altre element. De fet el problema que tenim, l'escalfament global és degut a que estem cremant carboni que s'havia segrestat en el passat per les plantes, i estava desactivat en forma de petroli i gas. Ara al cremar-ho tot de cop hem creat un desequilibri i tenim molt de carboni atmosfèric, que és un gas defecte hivernacle i produeix el temut canvi climàtic. El com segrestar el carboni atmosfèric, no hauria de ser cap incògnita, esta solucionat des de temps immemorials i és el que fan les plantes. Per tant la solució al canvi climàtic són les plantes i la fixació del carboni: la matèria orgànica. Ara, sense oxidació tot el carboni passaria a forma fixada i desapareixeria de l'atmosfera. Tots els extrems són dolents, sense gasos defecte hivernacle la temperatura mitjana de la terra seria uns 20 graus sota zero, i hi haurien molt poques formes de vida en el mon!!. I sense els herbívors hi hauran més deserts i menys fixació de carboni!!.
http://images.nationalgeographic.com/wpf/media-live/photos/000/091/cache/amboseli-national-park_9101_600x450.jpg
Elefants pasturant un llac a Kenya
Alpacas i Llamas, llac chungaro, amb el volca parinacota. Xile.
Camells pasturant, Mongòlia
Cavalls Pasturant
https://pbs.twimg.com/media/B4ngze3IYAA_5Aa.jpg:large
Veïnat Sèrbia. Mosaic de Vegetació, amb tanques per pastura dirigida.
https://pbs.twimg.com/media/B1hisMKIEAASOug.jpg:large
Paisatge pasturat, Anglaterra.
https://pbs.twimg.com/media/B0jzZSDIAAA1HKk.jpg:large
Cérvols al Bosc.
https://pbs.twimg.com/media/B0jwzBNIYAAbwqc.jpg:large
Ramat de Girafes en moviment.
https://pbs.twimg.com/media/ByayoYcIQAAC9OA.jpg:large
Yaks pasturant al Himalaya.
http://www.wildlifeextra.com/resources/listimg/safaris/serengeti_wildebeest_shutterstock_12393474
4@large.jpg
Gnus pasturant. És així com es movien en el passat els grans ramats d'herbívors, pocs ramats de centenars de milers d'individuus, bastants agrupats, ja que al seu voltant es situaven els predadors. D'aquesta manera els animals es movien continuament, tant perquè el menjar s'esgotava, com perquè quan atacaven els carnívors s'iniciava una estampida. Els animals recorrien el seu territori a mode de transhumancia i no retornaven a un mateix indret fins al cap de 1 any, que és el que necessita la vegetació per a reproduir-se totalment. Aquest seria doncs el cicle natural i"correcte" de l'acció dels herbívors, i és el que avui en dia es fa amb animals domèstics en el que se'n diu pastura rotacional o "holistica" i que és la única manera que tenim per fixar el carboni de la atmosfera.
Grans rutes migratòries a traves de Tanzània i Kenya, que són les úniques que no han estat interrompudes i per tant que encara conserven l'ecosistema com hauria de ser.
http://www.bozeman-magpie.com/article_images/embedded/images/normal_buffalo%20herd%2024x36%20240dpi.jpg
Búfals americans. Abans de la seva exterminació per els blancs, campaven a mil.lions per les "grans planuries" de pradenques al "midoest" americà. Antigament també ho feien per Europa, però com sempre l'avaricie, maneres incultes, l' intervenció humana va acabar amb ells.
Hi ha gent que diuen que els herbívors tornen els prats en deserts. Error. En estat salvatge sense restriccions de moviment, segur que no. En estat domestic pot ser, pero per culpa dels humans que no saben moure'ls quan convé per els prats.
http://web.mit.edu/12.000/www/m2007/teams/adinafb/CARIBOU%20YEAR.jpeg
Ruta migratoria de gran ramat de caribús salvatges de la frontera entre Yukon (Canada) i Alaska (US). Es pot veure com no entenen de fronteres i com saben que no han de retornar com a mínim fins a 1 any més tard. Sempre en un grup molt nombrós.
http://www.alaska-in-pictures.com/caribou-migration-1593-pictures.htm
Caribús, l´hivern amb els abrics posats!! Alaska.
Fins aviat.
dijous, 29 de gener del 2015
Sopa de Plàstics: Plastic Gyre
Us heu demanat mai que passa amb tots els plàstics que rebutgem continuament? Amb aquells plàstics que no acaben al abocador? amb aquells que el vent s'emporta, aquells que deixem caure i no ens molestem a recollir? aquells que llencem, que descartem, que oblidem?. Sia cartutxos, bosses, ampolles, contenidors, cordes, xarxes de pesca, estris de tota mena!?,)&! Vull dir taules, cadires, toldos, peces de carroceria de cotxes, de cases, de neveres, gomes, xeringues, caixes, taps, trossos de televisors, ordinadors, neumàtics, etc, etc, etc. Doncs que sia gracies al aigua de les pluges i al vent acaben anant a parar al mar. I el mar se les va emportant seguint corrents marines.
Els plàstics tenen un Procés de descomposició molt lent, que passa per esmicolar-se en fragments cada cop més petits, però que no perden la seva formula química que els fa plàstics durant molts i molts anys, potser centenars d'anys en algun cas. Un cop al mar vant moguen-se i ajuntant-se fins constituir l'anomenada "sopa de plàstics", "plàstic gyre". Molts animals confonen aquests trossets més petits en menjar, els engoleixen i sovint ja no els poden expulsar i allí queden, al intestí, fins a que sobrevé una mort prematura. De vegades queden embolicats, atrapats i no se'n poden alliberar. Alguns plàstics s'enfonsen als abismes dels oceans, però la seva poca densitat en fa flotar molts.
http://thumbnails-visually.netdna-ssl.com/ThroughtheGyre_5140bf847cdab_w1500.jpeg
Diagrama de la gran sopa de plàstics.
Ja fa uns anys que algú es va dedicar a buscar aquest plàstics i no va tardar gaire a fer una descoberta horrorosa. Els va ajudar que en determinats llocs, en concret en les illes Hawaii les platges que miren al est i al nord-est estan inundades de plàstics que arriben continuament. I es que Hawaii es troba al extrem sud d'una de les concentracions de plàstics més grans que hi ha al mar, el "north pacific gyre". De fet se situa entre Hawaii i Alaska i es francament IMMENSA. Es un punt on el plàstic es concentra descrivint una circunferència de centenars de km. En ella els plàstics es toquen i ocupen tota la superfície així com bastants metres de profunditat. Es gran com un continent i és la demostració de que els humans som uns sers desconsiderats i egoistes, a més d'ignorants, cruels, i som una plaga terrible per a la resta de les especies que composaven el que era, (ja no) una joia de l'evolució al univers, la "canica blava" tal com es veu des de l'espai. De cop es veu que el nostre model de vida, és vergonyós, tot és comoditat i sobretot, tot és engany per part de les grans empreses i empresaris que només pensen en guanyar diners. Per acabar essent uns infeliços, egocèntrics, i esclavitzadors de tota la humanitat. Esta be això del internet, puc dir el que penso, no tinc que demanar permís ni buscar cap mitja de comunicació tradicional que es digni a dir alguna veritat. No vol dir que gaires em llegeixin, poc a poc van augmentant, però jo vull deixar constància de tot allò que fem i que crec que és equivocat. I també de com podríem o hauríem de viure per ser més humans i menys monstres!.
Aquesta és la localització de les grans concentracions de plastics als grans oceans, la mes gran i pitjor la del pacific del nord. Es molt més gran que França per exemple, alguns diuen que com els Estats Units. La major part son troços petits i residuus quimics, per aixo lo de sopa de plastics, pero no hi falten troços grans encara sense esmicolar. I diuen que es doblara en els proxims 10anys!
Platja de Kamilo Point, Hawai. Una platja de mes de 500m de llargada sempre inundada de plastics. Antigament era un lloc sagrat per als hawaians.
I tot aixo tenia aquest pobre albatros a la panxa, molt pitjor que en Mikel Jackson!
I ara m'incomodo jo també, quina vergonya de fotografies, no vull seguir amb mes dofins, foques, etc, etc. Penseu també que els peixos en mengen molts i amb ells residus químics, que al final també menjarem de retruc nosaltres.
Aquesta es la sopa vista des de sota, amb la particularitat que es del Mediterrani, prop de Malta.
Sense comentaris!!
Illes de plàstics
Hauria de ser així la natura, per exemple
Crec que no cal més per introduir i deixar constància d'un altre problema monumental, responsabilitat nostre. El mon no es per a nosaltres,l'hem de compartir i tenim la responsabilitat de protegir-ne, totes les seves formes de vida i els cicles naturals.
Els plàstics tenen un Procés de descomposició molt lent, que passa per esmicolar-se en fragments cada cop més petits, però que no perden la seva formula química que els fa plàstics durant molts i molts anys, potser centenars d'anys en algun cas. Un cop al mar vant moguen-se i ajuntant-se fins constituir l'anomenada "sopa de plàstics", "plàstic gyre". Molts animals confonen aquests trossets més petits en menjar, els engoleixen i sovint ja no els poden expulsar i allí queden, al intestí, fins a que sobrevé una mort prematura. De vegades queden embolicats, atrapats i no se'n poden alliberar. Alguns plàstics s'enfonsen als abismes dels oceans, però la seva poca densitat en fa flotar molts.
Diagrama de la gran sopa de plàstics.
Ja fa uns anys que algú es va dedicar a buscar aquest plàstics i no va tardar gaire a fer una descoberta horrorosa. Els va ajudar que en determinats llocs, en concret en les illes Hawaii les platges que miren al est i al nord-est estan inundades de plàstics que arriben continuament. I es que Hawaii es troba al extrem sud d'una de les concentracions de plàstics més grans que hi ha al mar, el "north pacific gyre". De fet se situa entre Hawaii i Alaska i es francament IMMENSA. Es un punt on el plàstic es concentra descrivint una circunferència de centenars de km. En ella els plàstics es toquen i ocupen tota la superfície així com bastants metres de profunditat. Es gran com un continent i és la demostració de que els humans som uns sers desconsiderats i egoistes, a més d'ignorants, cruels, i som una plaga terrible per a la resta de les especies que composaven el que era, (ja no) una joia de l'evolució al univers, la "canica blava" tal com es veu des de l'espai. De cop es veu que el nostre model de vida, és vergonyós, tot és comoditat i sobretot, tot és engany per part de les grans empreses i empresaris que només pensen en guanyar diners. Per acabar essent uns infeliços, egocèntrics, i esclavitzadors de tota la humanitat. Esta be això del internet, puc dir el que penso, no tinc que demanar permís ni buscar cap mitja de comunicació tradicional que es digni a dir alguna veritat. No vol dir que gaires em llegeixin, poc a poc van augmentant, però jo vull deixar constància de tot allò que fem i que crec que és equivocat. I també de com podríem o hauríem de viure per ser més humans i menys monstres!.
Hauria de ser així la natura, per exemple
diumenge, 11 de gener del 2015
The Roots
John Legend & The Roots - Wake Up Everybody ft. Melanie Fiona & Common
Si, soc un pagès, un agricultor, un ramader i amb molt orgull de ser ho. Visc al camp, en contacte amb la natura, soc ecologista i estic contra les grans corporacions. Crec en les persones i els sentiments. Crec en el progrés. Estic en contacte també amb la comunitat humana, gracies a l'internet, twitejo, fecebookejo, blogejo, i parlo 4 idiomes. Actuo i treballo per revertir el canvi climàtic, i per contribuir ha aconseguir, amb molts d'altres, una agricultura ecològica i suficienment rentable. Un mon molt millor del que hem rebut. Ara be, avui us vull dir que, a més a més m 'agrada la musica i per tant torno a justificar aquest vídeo musical que us proposo avui. Si al camp tenim el millor de tots el mons!!.
Wake Up Everybody. Es escaient, hem de despertar, de ser més crítics i exigents. El progrés no ha pas arribat al seu final. Hi ha masses injustícies a tots els nivells. Per tant i per sort tenim molt que fer. Es un moment vertaderament excitant i desafiant el que vivim: autodeterminació, canvi climàtic, drets humans, etc.
Com sempre auriculars o bon equip de musica, si no és així no cal escoltar!!.
dissabte, 10 de gener del 2015
Mamífers marins, essencials per l'ecosistema
Uns recents estudis expliquen com els grans mamífers marins, en especial les balenes, i les orques tenen una activitat essencial per al correcte funcionament de l'ecosistema del mar. Hi tenen una funció similar a la que tenen els grans mamífers, els herbívors, en el seu equivalent terrestre. Contrariament al que es pensava, degut a un estudi molt incomplet, les balenes fan molt més que menjar peixos petits i fitoplancton.
El vídeo que segueix ens explica com la seva activitat i en especial quan es mouen entre grans profunditats i la superfície creen una turbulència que barreja les aigües tant com el que passa en superfície degut al vent i les onades. A més la fertilitzen amb entre altres i de forma destacada ferro i nitrogen que són essencials per al fitoplancton. Aquest ultim, és un nutrient per als peixos que el necessiten per a viure, però a més, al ser matèria orgànica, vol dir que segresta carboni de l'atmosfera contribuint a reduir el problema de l'efecte hivernacle. Més balenes vol dir més peixos i fitoplancton. Just al contrari del que es pensava i del que deien per exemple alguns interessats japonesos, que ja sabem tenen el trist honor d'encapçalar el rànquing "d'assassins" de balenes. Sembla que quan les balenes no havien estat delmades per l´home eren responsables de fixar desenes de mil.lions de tones de carboni a l'any!. Diuen que les balenes varen canviar el clima del món, i que si es permetes recuperar a les grans balenes blanques, podria ser una forma de "geoingenyeria" que permetria recuperar els mars i l'atmosfera!!!. És interessant veure com canvien les coses, entre el que ens deien i la realitat!. Poc a poc anem entenen aquest mon cada cop millor i encara que una mica massa tard i en especial encara que tindrem que lluitar contra els interessos de les grans empreses i multi nacionals, com a mínim sabrem com fer-ho.
En aquest sentit ja varem parlar fa un temps dels efectes dels herbívors en la vegetació, en com les sabanes i les praderies no poden subsistir sense ells, i de com els prats podrien segrestar quantitats fenomenals de carboni del aire. Des que es van exterminar els ramats de herbívors salvatges, que eren de mil.lions de exemplars (per exemple de bisons) que les praderies s'han tornat deserts, quina ironia l'efecte contrari al que ens deien!!. Vegeu el vídeo de Allan Savory en la meva entrada d'un temps enrere "desertització". De totes maneres en parlarem més, molt més, en un futur proper.
El vídeo que segueix ens explica com la seva activitat i en especial quan es mouen entre grans profunditats i la superfície creen una turbulència que barreja les aigües tant com el que passa en superfície degut al vent i les onades. A més la fertilitzen amb entre altres i de forma destacada ferro i nitrogen que són essencials per al fitoplancton. Aquest ultim, és un nutrient per als peixos que el necessiten per a viure, però a més, al ser matèria orgànica, vol dir que segresta carboni de l'atmosfera contribuint a reduir el problema de l'efecte hivernacle. Més balenes vol dir més peixos i fitoplancton. Just al contrari del que es pensava i del que deien per exemple alguns interessats japonesos, que ja sabem tenen el trist honor d'encapçalar el rànquing "d'assassins" de balenes. Sembla que quan les balenes no havien estat delmades per l´home eren responsables de fixar desenes de mil.lions de tones de carboni a l'any!. Diuen que les balenes varen canviar el clima del món, i que si es permetes recuperar a les grans balenes blanques, podria ser una forma de "geoingenyeria" que permetria recuperar els mars i l'atmosfera!!!. És interessant veure com canvien les coses, entre el que ens deien i la realitat!. Poc a poc anem entenen aquest mon cada cop millor i encara que una mica massa tard i en especial encara que tindrem que lluitar contra els interessos de les grans empreses i multi nacionals, com a mínim sabrem com fer-ho.
En aquest sentit ja varem parlar fa un temps dels efectes dels herbívors en la vegetació, en com les sabanes i les praderies no poden subsistir sense ells, i de com els prats podrien segrestar quantitats fenomenals de carboni del aire. Des que es van exterminar els ramats de herbívors salvatges, que eren de mil.lions de exemplars (per exemple de bisons) que les praderies s'han tornat deserts, quina ironia l'efecte contrari al que ens deien!!. Vegeu el vídeo de Allan Savory en la meva entrada d'un temps enrere "desertització". De totes maneres en parlarem més, molt més, en un futur proper.
diumenge, 7 de desembre del 2014
Girafes en Regresió
El numero de girafes s'ha reduit de forma enorme, un 40% en els últims 15 anys. Ha passat de 140.000 exemplars a 80.000 en poc més de 10 anys, fet que ha alarmat a tots els que els preocupa el medi natural i l'estat dels ecosistemes del planeta. S'en coneixen 9 subespecies, que han evolucionat per separat i que presenten algunes diferencies, en especial en els dibuixos del pelatge. Les del Niger ja només compten amb 300 exemplars, i les de Rothschild només 700 a Uganda i Kenia. A Kenia s'ha passat de 30.000 exemplars a 6.000 en molt pocs anys!
Les raons que es donen per la davallada són, com sempre ultimament, degudes a l'activitat humana. Primer per la fragmentació del habitat, segon per la caça tant de blancs que no tenen res millor que fer safaris per caçar, com per els nadius que passen gana i les veuen com una gran presa. A més ara s´ha fet correr la veu, falsa, de que el seu cervell així com el moll del os curen el SIDA. De tot el pitjor és la fragmentació del habitat, sobretot per a conreuar les terres.
Al Niger l'han protegit (lleis), i a Kenia s'espera una normativa protectora.
Les Girafes són els animals més alts de tots, són molt rapides (mes que un cavall), tenen una força descomunal a les cames, fet que les fa molt dificils de caçar per als predadors. Diuen que d'una coça poden arrencar el cap a un lleó!!. Són molt bones mares i poden regular la seva temperatura corporal sense necessitat de suar. Necessiten beure molt poca aigua. I al caminar ho fan amb les dues cames de cada costat al mateix temps, ara les de la dreta, despres les de l'esquerra, i en aixó són únique també.
Informació extreta de http://abcnews.go.com/International/giraffes-danger-extinction-numbers-dropped/story?id=27334959#.VIR_w38y_iA.twitter de Louise Dewast
Les raons que es donen per la davallada són, com sempre ultimament, degudes a l'activitat humana. Primer per la fragmentació del habitat, segon per la caça tant de blancs que no tenen res millor que fer safaris per caçar, com per els nadius que passen gana i les veuen com una gran presa. A més ara s´ha fet correr la veu, falsa, de que el seu cervell així com el moll del os curen el SIDA. De tot el pitjor és la fragmentació del habitat, sobretot per a conreuar les terres.
Al Niger l'han protegit (lleis), i a Kenia s'espera una normativa protectora.
Les Girafes són els animals més alts de tots, són molt rapides (mes que un cavall), tenen una força descomunal a les cames, fet que les fa molt dificils de caçar per als predadors. Diuen que d'una coça poden arrencar el cap a un lleó!!. Són molt bones mares i poden regular la seva temperatura corporal sense necessitat de suar. Necessiten beure molt poca aigua. I al caminar ho fan amb les dues cames de cada costat al mateix temps, ara les de la dreta, despres les de l'esquerra, i en aixó són únique també.
dimecres, 19 de novembre del 2014
Un any en la vida del CO2 a la terra
Un altre resultat extraordinari del treball de la NASA, en aquest cas sobre la concentració de Carboni a la atmosfera. En el seguent video es pot veure com varia durant tot un any, en pocs minuts, el CO2 (dioxid de carboni) i el CO (monoxid de carboni). El primer resultat de cremar combustibles fossils i que s'expressa sobretot en l'hemisferi nord, el segon resultat dels incendis i cremes de vegetació en l'hemisferi sud. Es pot veure com el CO2 augmenta de concentració durant l'hivern mentre que a finals de la primavera i a l'estiu es redueix degut al creixement de la vegetació, que l'incorpora en part al seus teixits. Recordem que la materia organica es crea gracies a l' acció de la fotosintesi per part de plantes i orgonismes unicelulars que contenen clorofila (Co2 + aigua = materia organica). El reservori natural de carboni, son els organismes vius tant dins del terra, com a sobre, com als mars i llacs. La resposta a com hem de reduir la perillosa concentració de carboni a l'atmosfera, un dels gasos d'efecte hivernacle (devastador per cert), es clara, reduir les emisions de combustibles fossils (amagatzemats durant milenis per acumulació de "sers vius"en forma de petroli, etc), i augmentar la vegetació o reverdejar el planeta. De moment estem desertitzant el planeta i cremant el carboni que estava "desactivat". No anem bé!. Aquest any s'ha superat el nivell de 400ppm durant tres mesos i ja sabem que és un nivell extremadament perjudicial. Recordem que els científics han recomanat un nivell maxim de 350 ppm en l'atmosfera per evitar un canvi climatic que ja tots estem veient i que de mantenirse tindra molt males conseqüencies. (No tot es anar a la platja a pendre el sol!!!). Sobre el CO es veu com les cremes que es fan tant a les selves de sud america com a les del africa tropical, així com de les savanes africanes resultan en alts i toxics nivells d'aquest gas. Els moviments es deuen a les grans corrents atmosferiques, en ambdos hemisferis, que les reparteixen per tot el planeta. El que veiem doncs en aquest cas no són nuvols, sino concentració de carboni.
http://www.climatecentral.org/news/nasa-year-earth-co2-18345
Esperant que auqesta informació us sigui util i constructiva, la pena és que el comentarista ho fa en anglès i no en català!!. Visca Catalunya LLiure !
Esperant que auqesta informació us sigui util i constructiva, la pena és que el comentarista ho fa en anglès i no en català!!. Visca Catalunya LLiure !
divendres, 15 d’agost del 2014
BACK IN THE DAY
Una altre entrada musical. Son les mes fàcils de penjar. Copy Paste.
Erykah Badu, No hi ha video, momés és musica. L'escolto mentre preparo una entrada , aquesta si més treballada,sobre la precipitacó a Catalunya.
Com sempre auriculars i volum. No es pot escoltar a tall d'ordinador, seria com mirar cinema en una pantalla de tele antiga de fa 30 anys en blanc i negre!
Erykah Badu, No hi ha video, momés és musica. L'escolto mentre preparo una entrada , aquesta si més treballada,sobre la precipitacó a Catalunya.
Com sempre auriculars i volum. No es pot escoltar a tall d'ordinador, seria com mirar cinema en una pantalla de tele antiga de fa 30 anys en blanc i negre!
STILL I LOVE YOU
ENCARA T' ESTIMO o millor potser T'ESTIMO, TOT I EL PASSAT
Una canço iinterpretada per Candy Dulfer i la seva banda. Quan es vol es poden fer coses molt ben fetes, junts, entre gent de diferents cultures, blancs i negres en aquest cas, encara que podrien ser palestins i jueus. Només cal respecte per els altres, treball, i bones intencions!!
Aqui teniu un altre video musical. I com sempre calen bons auriculars i volum ben alt. Fins aviat
Una canço iinterpretada per Candy Dulfer i la seva banda. Quan es vol es poden fer coses molt ben fetes, junts, entre gent de diferents cultures, blancs i negres en aquest cas, encara que podrien ser palestins i jueus. Només cal respecte per els altres, treball, i bones intencions!!
Aqui teniu un altre video musical. I com sempre calen bons auriculars i volum ben alt. Fins aviat
dijous, 31 de juliol del 2014
Els Aliments poden ser la Millor Medecina
La Doctora Natasha Campbell-McBride fa una explicació molt complerta de l'alimentació correcta i de com ens pot ajudar a revertir una colla de desordres importants. Es molt interessant, malauradament en anglès, encara que a youtube es pot demanar una traducció automatica o be subtitols en anglès, que ens pot ajudar.
Basicament ens argumenta com els aliments tenen que ser utilitzats tal i com la natura els ofereix i mai processats per la industria, ja que es perden TOTES les seves propietats nutriconals. Com els nutrients processats ja no contenen els minerals, ni enzims ni proteines, etc que hauren de tenir. Diu que el menjar processat per la industria no és aliment, no s'hauria de catalogar com a aliments. Tot son colorants, conservants, edulcorants, etc i que fan malbe la flora intestinal de tal manera que aquesta deixa de funcionar correctament. No es descomposen el nutrients com cal i passen a la sang de forma que el cos les pren per substancies invasives i lluita contra elles. Al final el cos i en particular el cervell resulten danyats.
També explica que el menjar te que ser organic, ecologic per tal de aportar el que el cos necessita. De varietats no modificades per els humans tant dels vegetals com de les races animals de qui diu son 'franquensteins' al referir-se a les vaques de llet per exemple que produeixen molta quantitat però de nul·la qualitat. Els herbivors han de ser alimentats amb herbes i no amb cereals i pinsos varis. Parla dels antibiotics, de les pastilles anti baby, del donar de mamar als nadons, i de les males practiques de menjar i viure que fan que nens que van neixer sans desenvolupen tota una serie de problemes, alguns de greus. Per exemple autisme, esquizofrènia, depressió, cansament cronic, ulceres, problemes de pell, anemia, anorexia, asma, trastorns bipolars, dislexia, diabetis tipus dos, i un molt llarg etc. I com aixo s' agrava generació a generació.
dimarts, 8 de juliol del 2014
Quina gran manera de recompensar aquells disposats a recollir la brossa dels altres!!!
He ensopegat amb aquest video, i m'ha fet gracia. Es el que fem tot sovint nosaltres, de forma discreta, quan passegem per els camps. Ha estat gravat en una estació de trens alemana.
https://www.youtube.com/watch?v=l6m-CPqDlTA
http://www.prosieben.de/tv/greenseven/pushgreen/
https://www.youtube.com/watch?v=l6m-CPqDlTA
http://www.prosieben.de/tv/greenseven/pushgreen/
dimecres, 9 d’abril del 2014
Foto Satèl·lit del any 2014
El concurs entre les fotos fetes per l'observatori de la Nasa Earth Observatory l'ha tornat a guanyar una foto de les canaries, com l'any passat. La d'enguany és del conjunt de les illes.
Alguna de les oponents eren, per exemple el volca de Kliuchevskoi a la peninsula de Kamchatka
O aquesta imatge amb el vermell de contaminació de diòxid de de nitrogen al mar, tant de rutes de vaixells, com de grans ciutats, etc.
Fins aviat.
divendres, 4 d’abril del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)