L'escalfament global causat per l'activitat humana només té una solució: reduir el nostre consumisme desaforat i desterrar per sempre la producció d'energia amb combustibles fòssils. Canviar el patró energètic actual és una tasca tant enorme i doncs tant cara de realitzar, que és impossible de fer amb la celeritat requerida sense conjugar-ho amb una reducció dels nostres hàbits de consum. Contra més tardana i dèbil sigui la nostra reacció, més graus augmentarà la temperatura de la terra i pitjor serà l'escarni. Actualment la temperatura mitjana global ha augmentat en 0.8 º cent. (a Catalunya 1.5 º ) i es considera quasi perduda la batalla dels 2 º a nivell mundial. L'escenari més realista preveu un augment de entre 4 º i 6 º per a finals de segle. Si ara els estius són sovint "inaguantables" per llargs, secs i calents (últimament és habitual menjar castanyes en samarreta!), el que vindrà serà com a mínim el purgatori.
Avui voldria defensar els mercats locals enfront dels grans supermercats, com una potent eina per a reduir la nostra despesa energètica tot i promocionant un comerç i una industria locals. Estic parlant de producció local contra mundialització. De comunitarisme enfront d'individualisme. De no convertir Europa en Amèrica del Nord. Els Europeus consumim molt, moltíssim, però la meitat que un nord americà. Els "yanquis" són molt individualistes, no tenen bons serveis de transport públic, viuen en una mena d'urbanització gegant, on sempre cal agafar el cotxe. Compren molts de "gadgets", i no tenen amics. Són rics i infeliços. Es pot dir que han fet l'experiment de si la riquesa porta a la felicitat, per concloure que no.
Mercat setmanal de Puigcerdà |
Si anem al mercat local, es gasta deu cop menys d'energia, ja que un menjar que ve de lluny costa molt en aquest aspecte. Monetariament potser no es nota tant, ja que al productor se'l extorsiona en altres parts llunyanes del món. Per exemple les mongetes verdes sovint venen de països africans subsaharians on empreses holandeses fan grans beneficis mentre els productors apenes poden subsistir. Però el gasto energètic és enorme. Les mongetes viatgen en avió!. I a més hi han estudis que han trobat que al mercat local s'hi mantenen 10 vegades més converses que al supermercat. Es dir que fem comunitat. I donem feina a la nostre gent. Potser el prospecte no és tant engrescador per als polítics a qui agraden els grans números fàcils de fer. Però al poble si que ens interessa. I els venedors poden aconseguir "genero" de qualitat, a bons preus si es respecten una serie de normes. Com consumir productes de temporada, de productors locals a preus justos per tot-hom. Els productes ecològics són molt benvinguts, ja que no es contamina tant, ni es mecanitza tant, però dona feina a més gent.
Ja ni ha prou que les grans companyies ens tractin de consumidors. Volem ser ciutadans o millor encara veïns. Ja ni ha hagut prou de declivi dels masos, dels oficis i de les ràdios locals, de productes d'usar i tirar, d'obsolescència programada. Cal tornar a fer les coses ben fetes, fetes per durar. Hi ha un eslògan molt il·lustratiu que diu: "Pensa globalment, actua localment".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada