Per començar dir que els transgènics o organismes modificats genèticament (OMG) son una de les aplicacions del descobriment de la enginyeria genètica feta al 1973 per Stanley Cohen i Herbert Boyer: la clonacio del ADN. Permet que es puguin trasplantar gens entre especies diferents. Aquest descobriment va ser premiat amb el Lemelsom-MIT Prize del 1996. Penso que és rellevant, en el sentit que demostra que el coneixement i l'enteniment que tenim del nostre entorn és cada cop major i les possibles aplicacions sobretot en medicina son molt prometedores. Per exemple la insulina que abans s'extreia d'animals com vaques i porcs, ara es sintetitza amb un bacteri E. Coli a qui li han inserit el gen productor d'insulina dels humans. O be per sintetitzar la somatotropina que és la hormona del creixement, que en alguns casos es segregada de forma insuficient i que abans s'extreia de cadàvers, fet que provocava en molts casos el desenvolupament de la enfermetat de Creutzfeldt-Jacob. També s'usa per l'hemofília o incapacitat de coagular de la sang, per crear la vacuna per l'hepatitis B o per diagnosticar la sida, per exemple. S'han creat plantes transgèniques com ara una rosa blava i en agricultura els organismes modificats genèticament (OMG) incorporen resistències a plagues, a herbicides o canvien la seva composició química. També s'ha aconseguit un mosquit modificat que no es reprodueix efectivament, com a modo de lluita contra el dengue i contra la malària uns mosquits que no la poden transmetre. La llista continua amb microbis, bacteris, mosques, etc.
Una tècnica tant potent és sens dubte temptadora, sobre tot per un ser viu tant egocèntric com l'humà. Ara, tocar la genètica de forma tant radical, és com tocar el moll del os. Com tocar els fonaments sobre els que l'equilibri ecològic s'ha forjat al llarg de milenis, per cert no sense daltabaixos que han vingut de forma gradual. Pas a pas i que en molts casos han resultat contraproduents i ni tan sols s'han pogut perpetrar en el temps. Donar una "eina" tant potent a un ser de moment tant materialista i egocèntric és un autèntic perill i una irresponsabilitat. De segur que s'equivocaran i en especial amb els organismes "nous" els resultats per al fràgil equilibri ecològic pot ser catastròfic. Voldran fer passos de gegants, que resultaran en gegants errors.
Avui ens ha d'ocupar el tema OMG's agricoles i de OMG's per al consum. Per començar dir que hi han ferms defensors de totes dues posicions, i que la favorable compta amb un molt important recolzament econòmic que permet com a mínim "subvencionar" universitats , científics, polítics, etc per tal que es defensin els seus estatuts. A qui pot beneficiar?, a les grans corporacions com són Monsanto, Syngenta, Bayer, ... . Aquesta gent sempre pensen en guanyar molts diners i no seria gens estrany que per al seu benefici afavorissin les seves tesis mentre que les tesis més conservadores fossin rebutjades. Aquestes grans corporacions tenen defectes i un de molt clar és: tractar la humanitat com de simples animals de granja sense dret a cap dignitat. Vull dir animals estabulats!! a qui extreure tot el seu suc!?!. Tots sabem com les grans companyies decideixen que per exemple l'energia els hi hem de comprar a ells, no volen que siguem independents. Sempre solen parlar de resoldre la gana al món, però cada cop hi ha més gent mal nodrida. En el sector es parla de la agricultura de les grans corporacions, que inclou a John Deere, Repsol, i totes les grans companyies de llavors, pesticides, que endeuten als pagesos del primer mon mentre exploten fins al llindar de la pobresa total al tercer món. Moltes i moltes injusticies. Penseu que per exemple Monsanto era una de les responsables del agent taronja (un potent herbicida) emprat durant la guerra del Vietnam i que ha causat que quasi 1 millió de nens naixessin seriament deformats, o el accident de Bhopal causat per Union Carbide India Limited, una planta de pesticides, amb 500000 afectats. I no us penseu pas que es penedeixin de res. I aquesta gent són creibles?? tenen bones intecions?? No pas.
Jo avui només us vull fer dubtar dels transgènics, vull que entengueu que no ens convenen. I en aquesta linea si considereu els aliments, crec que tots els que som majors de 40 anys podem recordar la "qualitat de vida" que teniem quan encara hi havien pescadors als ports i pageses als mercats. Aquells tomàquets d' abans!! o aquell peix fresc, ailas. Ara un tomàquet rebota com una pilota i no pot sucar pa, pa que per cert ja no es pa, és serradura fornejada!! Abans no teniem pesticides, el mar era poc contaminat i no estava tant explotat. El peix no es pescava amb radar!! . Em nego a acceptar que el futur de l'agricultura sigui ser una vulgar (perdoneu ) fabrica. Animals infeliços, sols contaminats, un mar plè de plàstics, ... . Es possible que vulguem un futur que continui aquesta progressió, es que no ens aixecarem en rebel.lia?? .
Estem parlant de reduir la nostra petjada ecològica, reduir les nostres pretensions, de ser menys pretenciosos i de recordar que tenim l'obligació de protegir i cuidar TOTES les espècies presents a la terra. Les coses boniques sempre han sigut petites. Igual que els projectes.
Avui en dia a la EU els transgènics permesos per al consum humà o per a pinsos són el blat de moro, la soja, la colza, el coto (del que s'en fa una mica d'0li) i la remolacha per fer sucre. Han d'estar etiquetats com a OMG en tots els casos excepte en la carn, els ous i la llet. Tampoc cal etiquetar si son presents en menys d'un 0.9 % . Es treballa amb moltes altres espècies com patates i tomàquets. Els CONREUS legalitzats a EU són molt escassos, sobretot un blat de moro Bt de monsanto Mon810 que fabrica insecticida i que mata als insectes que s'el menjen. A part es va legalitzar una varietat de patata que posteriorment un tribunal va bloquejar. Pel que fa a paisos concrets de la EU n'hi ha molts que no permeten el conreu i la gran excepció Europea és precisament Espanya on el blat de moro mon 810 impera. Ves per on, que teniem que destacar per alguna cosa. Els suecs també son una excepció, en sentit contrari, ja que no es permesa ni el conreu ni la comercialització. I crec que podem dir que tots dos paisos destaquen l'un per capdevanter, l'altre per cuer!!.
Sembla que no poder conreuar i si poder comercialitzar sigui contradictori. No del tot, i es basa en que figura que no son dolents per la salut i si que ho son per al ecosistema. A més hi ha el factor de si son beneficiciosos per als agricultors, i tot i que les companyies productores diuen que si, la realitat es que no. Valorem la dependència que generen (no esta permès guardar les llavors, s'han de comprar cada any) i la tendència és a que tota la oferta sigui a base de transgènics ja que no es fa recerca sobre noves varietats tradicionals. També que el suposat estalvi en herbicides i/o insecticides inicial es gira fins a ser tot el contrari. Es desenvolupen resistències que obliguen a replicar els tractaments amb dosis cada cop més grans fins que les plagues es tornen resistents. Per exemple als Estats Units, la mitat dels productors tant de soja com de blat de moro transgènics resistents al herbicida glifosat declaren tenir herbes que li son resistents, en tenen els camps invaits i no es podrà a continuar el conreu!!. Les companyies diuen que estan treballant en altres modificacions transgèniques, per paliar les resistències aparegudes. Ara volen incorporar resistència a herbicides "primitius" com el 2,4D que es va deixar d'utilitzar per la seva toxicitat !!!. Anar embolicant la troca!. I cada cop es recomanen més aplicacions i a major dosis, coctels de productes, etc.
Te altres inconvenients, com el de que no poden conviure amb conreus ecològics, ja que contaminen tot el que els rodeja. No es admisible que aquests conreus puguin transferir informació genètica creada per l'home en un laboratori cap al medi natural. Seria molt pitjor que una espècie forana introduida. Tingueu en compte que a més de poder interaccionar amb plantes de la mateixa espècie (entre varietats), els bacteris o virus per exemple poden transmetre material genètic entre diferents espècies. Ens podria passar també que al ingerir una planta amb el gen Bt, que produeix toxines amb poder insecticida, aquest fos incorporat per els bacteris que habiten al nostre sistema intestinal, i en conseqüència podrien alliberar insecticida continuadament intoxicant nos interna i eternament. I el blat de moro Bt, es va legalitzar per que es deia que no podria ser incorporat al cos humà, per que seria destruit per el nostre estomac. Un estudi fet per l'hospital universitari de Sherbrooke al Canada, ha trobat que la sang de 93 % de dones embarassades en tenia, i també que el 80% del cordons humbilicals, per tant ja sabem que el cos humà incorpora aquest insecticida. I es que el blat de moro i la soja estan en moltissims dels aliments, fins i tot per a nadons. I la carn engreixada amb pinsos de blat de moro i soja OMG o la llet, són generalitzades igualment. I es podrien donar moltes altres interaccions.
Els efectes sobre la salut humana, que s'han estudiat amb ratolins, normalment han durat períodes massa curts, de 2 o 3 mesos. En els estudis de més llarga durada (1 o 2 anys), els efectes són molt dolents. Problemes de càncer i disfuncions hormonals generalitzats i devastadors. Causades tant per el transgènic resistent al herbicida o als insectes,com per l'herbicida glifosat que s'aplica a posteriori. Tots dos causen pertorbacions tant junts com separats. El glifosat s'ha trobat en el terra i en el aigua del subsol a Catalunya, i son toxics per als humans que expressen alteracions com per exemple que es dispata el sistema inmunitari que detecta una intoxicació.
El futur no és dels OMG per l'agricultura, ni per al medi natural. Es de la conservació del sol amb el no molturar la terra, amb la potenciació de la matèria orgànica del sol i la desintoxicació de pesticides en general. També de l'emancipació dels homes. Dels animals criats en pastura que mengen i viuen amb els recursos que la natura els va atorgar. Del conreu ecològic, encara que sembli impossible. I una alliberació de la cultura de l' avar. Veieu una entrada anterior, com combatre la desertització per parlar de CO2, de solucions i de grans idees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada