dissabte, 9 de febrer del 2013

PROTEGIR ELS BOSCOS PRIMARIS

La protecció de la vida dels humans, sers egoistes i egocèntrics, passa per la protecció del medi ambient. I el medi ambient no pot subsistir sense els boscos primaris. Els boscos primaris són aquells que no han estat tallats i destruits amb mitjans "industrials". Poden acollir comunitats humanes, normalment en diuen indígenes, ara no es pot aprofitar comercialment.

Us recomano  el bio-centric micro-blog del Dr Glen Barry, un home que porta tota la vida estudiant els boscos originals. http://forests.org/ Recentment deia que algunes de les grans ONG defensen la tallada selectiva comercial en aquestos boscos, la majoria repartits entre els tròpics i les zones boreals del planeta, entre les que cita a Greenpeace o a Rainforest Action Network que justifiquen aquestes actuacions per a bosses de Gucci, llibres de Disney o paper de water Kleenex !!!!.



El moviment contra el canvi climàtic, oblida la importància de protegir els boscos antics, no ajuda a difondre el concepte de que sense grans boscos, intactes i interconectats, el futur de la bioesfera esta en perill d'extinció. Els boscos on hi trobem arbres centenaris, són la energia per a la biosfera. El creixement econòmic industrial destrueix els ecosistemes, l'habitat per als humans i per a totes les formes de vida, col·lapsa la biosfera.  Assassina la vida.


Molts ecosistemes terrestres, incloent-hi els boscos amb arbres centenaris, ja s'han perdut, el Dr Barry diu que ja s'ha perdut el 60 % i que la biosfera necessita com a minim un 50 % d'ecosistemes en bones condicions. Així doncs, més males noticies.


Petites reformes no aturaran un canvi climàtic abrupte, junts hem d'aturar el creixement industrial i els combustibles fossils, protegir i restaurar els ecosistemes naturals, hem d'afluixar i retornar a la terra. No hi ha cap altre manera per a sobreviure i aquells que no ho facin moriran.

Aquestes i altres fotos les podeu trobar al portal de Facebook de Ecological Internet https://www.facebook.com/ecointernet















Us han agradat?? a mi m'han dolgut molt. Fins aviat.

dimarts, 29 de gener del 2013

Records de Temperatura a Australia

El servei meteorològic australià ha tingut que afegir un color nou als seus mapes de temperatures màximes, el color morat, per descriure els episodis que superin els 50 º cent.. Aquest era el mapa que van ensenyar el 14 de gener de 2013 preveu 52 º  cent.!!. Amb el canvi climàtic és molt probable que els extrems i els records es trenquin sovint. I mentrestant es crema una part important del païs.



Els científics diuen que l'onada de calor Europea de 2003, a qui es van atribuir fins a 40000 víctimes prematures, o la que va afectar Rússia el 2010 on a més de matar 50000 persones va originar pèrdues en la producció agrícola xifrades en 1.5 billons de euros, seran cada vegada més freqüents. I l'estiu del 2010 va ser el més calent a Europa en els últims 500 anys!!

dilluns, 21 de gener del 2013

ARBRES EN PERILL D' INANICIÓ

Segons un estudi publicat a la revista Nature a finals de novembre de 2012, de les 226 espècies estudiades en 81  diferents ecosistemes i/o indrets representatius de tot el món, el 70% dels arbres es troben en greu perill d'inanició. El equilibri hidric de les plantes ha estat "tunejat" durant centenars de anys per a ser el més competitiu amb un marge estret de variacio d'acord amb els extrems "naturals" del medi concret on s'ha desenvolupat i poder així sobre viure a la selecció natural. Es per aquest motiu i contràriament al que es creia, qualsevol desviació en sentit d'augment de desequilibri hídric per sobre del que és habitual resulta en greus afectacions. Tant si ens trobem en un lloc on plou molt, com si ho fa poc. I és aquesta la novetat, pensavem que els arbres de llocs secs poden aguantar molta més sequera, i que els de llocs humits no trobarien a faltar una mica d'aigua.  Fals.

          Sequera al Cabrerès, de J, Mª Costa a Tv3.cat, espai terra. 2012.

Les plantes transporten aigua a travers d'una serie de conductes, el xilema, des de les arrels, per on entra en la planta passant per el tronc, les branques i branquillons fins a les fulles, per on surt en forma de vapor d'aigua per els estomes. Aquest moviment va contra la força de la gravetat i amb gradients osmòtics a nivell del terra sovint contraris al fluxe requerits per la planta. A més cal considerar la gran alçada que alguns exemplars d'arbres adults poden tenir, fent que aquesta pujada d'aigua, que ha d'arrossegar també els nutrients del sol, sigui un prodigi. La diferencia de potencial o de pressió del aigua entre el terra, la planta i l'atmosfera és la força que mou el conjunt i la succió que produeix l'evaporació de les fulles "estira" l'aigua amunt. Aquest poder de succió té uns límits que en les plantes de flors o angiospermes és molt proper a les condicions dites normals de la zona. Quan la força de succió és més del programat per la zona el xilema (teixit conductor) pot deixar de ser estanc i admetre bombolles d'aire fet que produiria una embòlia, altrament dit el circuit quedaria des encebat i  l'aigua deixaria de pujar per tota una secció del arbre. Les espècies més afectades són les més evolucionades, les angiospermes, mentre que les gimnospermes o coníferes tenen un marge en aquest aspecte més ampli. En canvi les coníferes produeixen menys reina en condicions d'estrès i aquest fet les torna més vulnerables als barrinadors que no "s'ofeguen" en ella.

Tot aixo es veu en els arbres en el seu estat natural, quan una part d'ells s'asseca sense la intervenció de insectes barrinadors, que quedarien descoberts en veure foradades  les unions de branques, o la soca. Aquest fenomen ja es veu sovint a Catalunya, en que ens trobem amb reduïda pluviometria i temperatures més altes del habitual la major part dels anys, sobretot del any 2000 endavant. Ara els boscos creixen menys  i moren més ràpid, com es veu aquest dies a Austràlia en que el resultat de temperatures extremes pot ser de focs descontrolats arreu.

Imatge d'aquest mati
Foto de Domenech Llop.
Alzines i Boixos morts per la manca d'aigua i les altes temperatures, setembre de 2012.
http://www.tv3.cat/espaiterra/les-teves-imatges/totsgratots/20/4227872





Boscos de Tossa, setembre 2012. Suros i alzines morts.
http://meteotossa.blogspot.com.es/2009/09/efectes-de-la-sequera-tossa.html



diumenge, 20 de gener del 2013

ELS TRES PORQUETS REVISITATS

Avui he vist una web, link més abaix, d'una empresa nord americana que comercialitza les cases més petites que us podríeu imaginar. I per que parlar-ne, doncs per que saber passar amb menys, és una de les coses que hem de aprendre a fer depresa, hem de reduir la nostra "petjada" ecològica. I he pensat en els tres porquets. El petit que fa una casa de palla, el mitjà la de fusta i el gran la de totxos i maons. Aquest seria el porquet mitjà, encara que no ho destaco per que es faci ús de la fusta, sinó per les mides del habitacle, entre 12 i 18 metros quadrats! En aquest cas són mòbils, ja que van muntats sobre un remolc per a turismes convencional. Ja hem vist altres casos en que s'han emprat containers de ferro per fer vivendes modulars de tamanys modestos. Aquests m'han semblat més originals, i no els falta de res.

I tornant als tres porquets, des de un punt de vista ecològic, el germà gran fa coses potser massa ben fetes i duradores, mentra que els dos més petits tenen una activitat que no resulta tant perdurable en el temps. Per tant la natura pot recurepar en poc temps el medi danyat per les nostres activitats.







diumenge, 6 de gener del 2013

2012 any calent i sec a Catalunya

Un cop acabat l'any, el servei meteorològic de Catalunya ha fet publiques les xifres climàtiques oficials de Govern de la Generalitat de Catalunya del últim any, el 2012. Hi han variacions i excepcions, a grans trets es pot dir que l'any ha estat calent, de mitja 1 º cent. per sobre de la mitjana dels anys 1961-1990. I sobre tot ha estat sec a tot el país, en especial a les comarques del nord-est, al nord del Pallars Jussà, al extrem oriental del delta del Ebre, i en algunes comarques de la Catalunya central i del Prelitoral central amb reduccions de fins a  30-50% de la precipitació mitjana 1961-1990. La resta del país ha patit reduccions de pluviometria d'entre 10 i 30 %.

Sectors tradicionalment humits com la Garrotxa, el Ripollès o el Montseny, aquest any han estat molt secs, mentre que el Berguedà, la vall d'Aran i el Ports han tingut registres normals.Per conques les del Ter i Llobregat han estat seques, mentre que les del Segre i l'Ebre han tingut registres quasi normals. Només el més de novembre va ser humit arreu, mentre que l'abril ho va ser per la majoria de comarques. En canvi els mesos de gener, febrer, maig, juny,  agost, desembre van ser molt secs arreu.





En tant que a les temperatures assolides, per exemple es fa ressò de la mitjana anual:  1º cent. d'augment respecte de la mitja dels anys 1961-1990, afegint que ha estat un any càlid, sense ser dels pitjors, com varen ser els del 2011, 2009, 2006, 2003. En alguns indrets s'han obtingut valors mitjans anuals superiors al 1º cent.en concret a les parts altes del Prepirineu i a la Catalunya Central, així com fins i tot al prelitoral.

L'informe complert el podeu trobar a :

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=175987&idioma=0

dimarts, 1 de gener del 2013

Animals de Pastura millors per a la Salut i el Medi Ambient

Els animals que viuen les seves vides confinats en gàbies o en llocs petits on s'els aporta el menjar, no fan cap bé al medi natural, ni tampoc a la salud dels qui s'els mengen.  En canvi els animals que viuen sobre pastures, representen un benefici net per al planeta. Algunes de les avantatges que poden aportar:

La carn produida sobre pastura necessita 1 cal. de combustibles fòssils per a produir  2 cal. de menjar. Molts dels cereals i verdures necessiten entre 5 i 10 cal. de combustibles per a 1 cal. de nutrients o fibres.

Els herbívors poden menjar herbes que nosaltres no podem digerir.

Els prats absorbeixen més aigua que la majoria dels altres usos possibles.

Les terres de pastura absorbeixen carboni del aire i per tant contribueixen a reduir l'escalfament global. Si bé els animals produeixen gas metà, el total entre "metà exportat" i "carboni importat" és molt favorable i alguns han estimat que els prats podrien extreure del l'atmosfera la meitat del carboni produit per els humans.

Les pastures ben gestionades poden ser un habitat molt necessari per a la vida salvatge, així com poden retenir i filtrar les aigües de forma que s'en vegin beneficiats humans i demés especies vivents.

Les terres de pastura són espais d'alt valor paisatgístic.

D'aquest tema en parlarem més i donarem més dades concretes en properes entrades. I per deixar-vos unes boniques imatges del que hem parlat aquí teniu fotos de vaques Aubrach a Llagostera.




diumenge, 9 de desembre del 2012

La Canica Negre



Vols la teva canica negre interactiva?
Es la visó nocturna de la terra desde satel·lit, amb molta més resolució que les aparegudes en l'article Contaminació Lumínica.

http://t.co/LEbJWNQp

Ja sé que aquest tema ha estat tractat últimament, encara que aquest link val la pena, és interactiu i s'actualitza cada tres hores aproximadament. Si us fixeu bé veureu a l'esquerra una opció de capes. Es pot veure de dia, vegetació, focs, pol·lució, etc.


dijous, 6 de desembre del 2012

Mercats Locals versus Supermercats



L'escalfament global causat per l'activitat humana només té una solució: reduir el nostre consumisme desaforat i desterrar per sempre la producció d'energia amb combustibles fòssils. Canviar el patró energètic actual és una tasca tant enorme i doncs tant cara de realitzar, que és impossible de fer amb la celeritat requerida sense conjugar-ho amb una reducció dels nostres hàbits de consum. Contra més tardana i dèbil sigui la nostra reacció, més graus augmentarà la temperatura de la terra i pitjor serà l'escarni. Actualment la temperatura mitjana global ha augmentat en 0.8 º cent. (a Catalunya 1.5 º ) i es considera quasi perduda la batalla dels 2 º a nivell mundial. L'escenari més realista preveu un augment de entre 4 º  i 6 º per a finals de segle. Si ara els estius són sovint "inaguantables" per llargs, secs i calents (últimament és habitual menjar castanyes en samarreta!), el que vindrà serà com a mínim el purgatori.

Avui voldria defensar els mercats locals enfront dels grans supermercats, com una potent eina per a reduir la nostra despesa energètica tot i promocionant un comerç i una industria locals. Estic parlant de producció local contra mundialització. De comunitarisme enfront d'individualisme. De no convertir Europa en Amèrica del Nord.  Els Europeus consumim molt, moltíssim, però la meitat que un nord americà. Els "yanquis" són molt individualistes, no tenen bons serveis de transport públic, viuen en una mena d'urbanització gegant, on sempre cal agafar el cotxe. Compren molts de "gadgets", i no tenen amics. Són rics i infeliços. Es pot dir que han fet l'experiment de si la riquesa porta a la felicitat, per concloure que no.
1-mercat.jpg
Mercat setmanal de Puigcerdà

Si anem al mercat local, es gasta deu cop menys d'energia, ja que un menjar que ve de lluny costa molt en aquest aspecte. Monetariament potser no es nota tant, ja que al productor se'l extorsiona en altres parts llunyanes del món. Per exemple les mongetes verdes sovint venen de països africans subsaharians on empreses holandeses fan grans beneficis mentre els productors apenes poden subsistir. Però el gasto energètic és enorme. Les mongetes viatgen en avió!. I a més hi han estudis que han trobat que al mercat local s'hi mantenen 10 vegades més converses que al supermercat. Es dir que fem comunitat. I donem feina a la nostre gent. Potser el prospecte no és tant engrescador per als polítics  a qui agraden els grans números fàcils de fer. Però al poble si que ens interessa. I els venedors poden aconseguir "genero" de qualitat, a bons preus si es respecten una serie de normes. Com consumir productes de temporada, de productors locals a preus justos per tot-hom. Els productes ecològics són molt benvinguts, ja que no es contamina tant, ni es mecanitza tant, però dona feina a més gent.

Ja ni ha prou que les grans companyies ens tractin de consumidors. Volem ser ciutadans o millor  encara veïns. Ja ni ha hagut prou de declivi dels masos, dels oficis i de les ràdios locals, de productes d'usar i tirar, d'obsolescència programada. Cal tornar a fer les coses ben fetes, fetes per durar. Hi ha un eslògan molt il·lustratiu que diu: "Pensa globalment, actua localment".


dimecres, 5 de desembre del 2012

Contaminació Luminica

La contaminació per llum durant les nits ens permet veure tot un seguit de factors. Els més lluminosos són els majors consumidors d'energia. No necessàriament els més poblats, podeu comparar la Europa EC amb la India o la Xina. La gent es concentra sovint aprop de les costes i/o de eixos de transports, com és el cas del tren Trans Siberià a Rússia o el Nil a Egipte. A Estats Units les grans ciutats es troben inter connectades entre si en forma de teranyina. Les zones menys poblades es troben a les fosques, com els dos Pols, les jungles i els grans deserts. Resten doncs més deshabitats els deserts d'Austràlia, de Mongòlia, d'Àfrica
a més de Sibèria, Alaska i els dos Pols. Les jungles ja comencen a tenir cada cop més llums.

Res estrany que quan mirem el cel des de Catalunya no podem veure gaires estrelles, no en veiem ni tan sols un 10% de les que es podrien veure a simple vista. El més destacable és, que tots els llocs on la vida ha sigut possible de forma relativament fàcil estan super super poblats. Cas que el canvi climàtic continuï i el clima es torni menys previsible i més erràtic, alguns indrets que fins ara eren ideals per als humans potser deixaran de ser-ho, i no queden bons llocs cap on emigrar. També es veu que al   'primer món' hi sobra energia, s'en malgasta molta. Tots els llums engegats!!!.


                           Earth City Lights 1994. Del Earth Observatory de la NASA.

Earth's City Lights 1994
                                                 (Clica imatge per veure amb detall)


Image by Craig Mayhew and Robert Simmon, NASA GSFC. Data courtesy Marc Imhoff of NASA GSFC and Christopher Elvidge of NOAA NGDC.

Una imatge similar, més recent del 2012,  amb més detall sobre Europa que en la foto anterior. Feta amb el nou satèl·lit  Suomi NPP - VIIRS.

                                   Nova Imatge d'Europa, Africa i Orient mitja, vistos de nit (NASA, 2012)

City Lights of Africa, Europe, and the Middle East


                                   Clica imatge interactiva.   Acquired April 18 - October 23, 2012

NASA Earth Observatory image by Robert Simmon, using Suomi NPP VIIRS data provided courtesy of Chris Elvidge (NOAA National Geophysical Data Center). Suomi NPP is the result of a partnership between NASA, NOAA, and the Department of Defense. Caption by Mike Carlowicz.  Del nou satèl·lit Suomi NPP - VIIRS







dimecres, 7 de novembre del 2012

Huraca Sandy: fotos New Jersey Coast

Si voleu veure unes fotos dels efectes que ha deixat el Sandy en la zona d'impacte a la costa de New Jersey, visiteu l'enllaç

 http://oceanservice.noaa.gov/news/weeklynews/nov12/ngs-sandy-imagery.html 

que és un fotomuntatge de diversos paratges abans i després de la tempesta.
Cal fixar-se que la densitat i ocupació de la zona costanera és molt alta, sovint eliminant les barreres de defensa natural que inclouen els manglars i les zones de vegetació i dunes naturals. Als Estats Units, com a molts altres llocs del món, viure prop del mar ha estat molt buscat, abans per que els port i transports eren fonamentals, ara per que a més el clima resulta més temperat per l'efecte de la massa d'aigua i el transport particular ha permès tota mena d'extravagàncies.

La previsió d'augment del nivell del mar per causa del escalfament global, provocarà uns costos multi bilionaris, obligant a reparar continuament i a refer coses, fins que no es pugui mantenir. Reforçar dics, fer-ne de nous, salinització d'aquifers, erosió de infraestructures, de platges, carreteres o vies ferroviaries, etc. Com per exemple a la zona del Maresme que d'uns anys cap al present a calgut anar refent en la seva costa fins que aquest any el govern central ha anunciat que ja no podrà pagar la factura! Imagineu un huracà al Maresme? Seria tot molt vulnerable. Penseu en la primera tempesta tropical que mai ha arribat a Espanya, el 2005 i que es va denominar Vince. Abans no ni havien tantes de situacions tant violentes ni extremes.


Clica imatge per veure millor

Mantoloking, New Jersey. "Before" image captured by Google; "After" image captured by NOAA's National Geodetic Survey.



Només és per que penseu que el canvi climàtic té uns efectes molt perversos que tornaran un mon que era un "paradís" per una immensa quantitat d'espècies animals i vegetals, on les coses seguien unes lleis immutables,  en un món insegur, on sobre viure serà cada cop més complicat i "car".

Les solucions passen per reduir el nostre estil de vida i utilitzar energies solar o eòlica, deixant de consumir combustibles fossils. I fer-ho de forma urgent. Tot això serà objecte de diversos apunts en els que estic treballant i que presentarem aviat.



dimecres, 31 d’octubre del 2012

Huracà Sandy

Fotos de la Costa de New Jersey, l'endemà del 30 d'Octubre de 2012, després de l'arribada del Huracà Sandy. D'aquesta manera va irrompre el huracà Sandy sobre la costa est dels Estats Units.
http://www.flickr.com/photos/greenpeaceusa09/8140229957/in/set-72157631884494515/


Se la ha qualificat de  " tempesta perfecte ", per que a part de la gran força que portava la tempesta tropical, se li afegeix una depressió extra tropical i continental que la reforça de forma notable, sobre tot en  preciptació esperada i no tant en vent màxim. La tempesta tropical hauria de perdre força al moure's per sobra del aigua freda, i desfer-se en trobar una massa continental. En aquesta ocasió s'ajuntarà amb un front molt actiu, creat per el Jet Stream que per cert es troba fora del seu lloc "habitual", fet que ha de crear una tempesta híbrida i molt potent, en la seva segona fase, degut a la gran pluviometria prevista tant en forma de pluja com de neu. De retruc els rius i rierols creixeran i aniran a desaiguar a la costa, on ja esta tot amarat d'aigua i durant la propera marea alta probablement es tornaran a inundar diverses zones que ja ho han estat així com d'altres de noves. El vent es preveu fort encara que no tant com ho era en la fase de huracà tropical. Alguns l'han denominada " franquentempesta ", i donarà molt de que parlar. Molts escèptics del canvi climàtic nord americans, en veure que tot aixó no és gens normal i que els hi suposa un dispendi molt quantios per refer tot el que ja tenien, els augments de costos d'assegurances, etc, potser posaran seny i voldran iniciar el canvi de mentalitat que el mon necessita.

De moment s'han xifrat en 18 els morts al estat de Nova York, i 8 mil·lions de habitatges sense llum.

La previsió d'evolució de la nova tempesta hibrida és la que segueix, segons bbc news
http://news.bbcimg.co.uk/media/images/63817000/gif/_63817924_hurricane_sandy_30oct.gif


dilluns, 22 d’octubre del 2012

Mira 131 anys d'Escalfament Global en 26 segons





Sense comentaris

http://www.climatecentral.org/blogs/131-years-of-global-warming-in-26-seconds




La Temperatura Puja a Catalunya 1.5º en 60 anys

Segons el darrer informe del Servei Meteorològic de Catalunya, en la cinquena edició del Butlletí Anual Canvi Climàtic (BAIC 2011), els efectes del canvi climàtic degut a la activitat humana són una realitat i els quantifica en diversos aspectes. Cal destacar l'increment de les temperatures que xifra en en mitjanes anuals com per mitjanes estacionals. Els efectes sobre la pluja són de disminució, encara que el desequilibri sobre els sers vius  en especial en els fotosintètics, es deu a l'augment de l'evaporació que no podrà ser compensada per cap augment d'aportació hídrica.

Xifra l'augment de temperatures mitjanes anuals en º/dècada i per a 20 punts representatius de les diverses àrees climàtiques Catalanes. En conjunt ha augmentat 0.24ºC per dècada (1.44º en 60 anys), i durant els estius augments de 0.35ºC per decada (2.1ºC en 60 anys), que és una quantitat molt elevada. http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=165126&idioma=0&departament=101&canal=102

El 2011 ha estat el segon any més càlid des de 1950, seguin el 2006 que és el primer. Podeu veure aquesta informació detallada al web http://www20.gencat.cat/portal/site/meteocat/menuitem.0733ee5bfae8638c5c121577b0c0e1a0/?vgnextoid=bacf4cc3696e4310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bacf4cc3696e4310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default





Figura 1: Evolució de les anomalies de la temperatura mitjana anual del conjunt de Catalunya des de 1950 fins al 2010, calculades a partir del període de referència 1971-2000. Font: BAIC 2010 (Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics).








En la següent gràfica es veu l'evolució a Barcelona des de 1780,  inici de l'era industrial, fins actualitat o 2011. Les temperatures han seguit un progressió ascendent amb acusada acceleració a partir de 1980, en que creua la divisòria del 0. A cop d'ull ja es veu que resseguint la línea negre hem passat dels -1º sobre el periode de referència  1961-1991, al +1ºC actual.Les màximes han estat en anys recents 2003, 2006, etc, i les mínimes de 1816, 1814  i 1887 les més fredes.

Del Servei Meteorològic de Catalunya
Per acabar, només dir que la tendència ascendent de temperatura concorda amb les dades mundials com les recollides per el Servei Meteorològic de Catalunya amb  de Brohan et al.. Mentre, cal remarcar que a la zona mediterrània els augments són molt més acusats i em pujat quasi el doble que la mitjana planetària.

Figura 3. Evolució de les anomalies anuals de temperatura global de la Terra des de 1850 fins a 2011, calculades respecte el període de referència 1961-1990 (Adaptada i actualitzada a partir de Brohan et al., 2006; elaborat Servei meteorològic de Catalunya). Dades disponibles en línia a l'adreça: http://www.cru.uea.ac.uk/cru/info/warming/




diumenge, 14 d’octubre del 2012

FUTUR NEGRE PER ALS PAÏSOS DEL ÀREA MEDITERRÀNIA


Diversos estudis recents conclouen que el futur és negre si no s'actua immediatament sobre les causes del escalfament global, sobretot sobre les emissions de CO2. Es tal la magnitud del problema que cal actuar en dues vessants: primer reduir les emissions a base de no cremar combustibles fòssils i segon a base de reduir les nostres necessitats, ja que la energia que consumim és molt elevada, i el cost de produir-la de forma renovable i sobre tot de canviar tot el sistema de producció és molt gran. 
En aquest article presento 3 gràfics que mostren: un el resultat en l'augment de temperatura mitjana mundial segons la forma de reaccionar que tinguem, l'altre les previsions per a la dècada de 2030-2039 sobre un planell del món i finalment un altre sobre els efectes que s'observen ja en l'actualitat i a nivell del mediterrani en la pluviometria hivernal.

Efectes Provables de 4 models de reducció de les Emissions de CO2 a la Atmosfera.

En vermell, no s'aplica cap reducció de CO2, que implicara un augment de 132% d'emissions per l'any 2050 i de la temperatura mitjana global de entre 5.5-7.1 ºC al 2100.
En taronja, començar les reduccions de CO2 tard i de forma tímida, resultat del qual seria un augment d'emissions de 76% l'any 2050 i de 4-5.2 ºC per al 2100.
En blau, reduccions d'emissions comencen d'hora, al 2010, encara que de forma tímida, emissions retornen als nivells de 1990 l'any 2050, mentre que la temperatura mitjana augmenta de 2.9-3.8 ºC al 2100.
En verd actuació ràpida i contundent a partir del 2010, resultant al 2050 un decreixement del 42% d'emissons i un augment de temperatures de 2.1-2.8ºC al 2100.





Del Met Office Hadley Centre:
http://thinkprogress.org/climate/2012/10/14/1009121/science-of-global-warming-impacts-guide/


De tot plegat que com a mínim tindrem un augment de temperatures de 2.1º C, si actuem de pressa, mentre que en l'altre extrem i si no fem res, tindrem un augment de temperatura de 7.1º C. Tots dos escenaris produeixen grans canvis en el clima de la terra i en el pitjor dels casos seria absolutament catastròfic.

Mapa de Sequera Prevista per al 2030-2039

Del National Service for Atmosferic Research, que il·lustra el Index de Palmer de Severitat de Sequera. (Clica imatge)






https://www2.ucar.edu/atmosnews/news/2904/climate-change-drought-may-threaten-much-globe-within-decades

Un Index de -4 o inferior denota una severitat extrema de la sequera. Com podem veure la afectació en l'àrea mediterrània és extrema ja que es troba en -15  a -20. Com també ho és per als Estats Units amb lectures de -8 a -10.

El Mediterrani es troba en tots els estudis i previsions, com una de les zones més vulnerables, tant per que ja esta afectat en la actualitat per la manca d'aigua, tant per les grans concentracions humanes que hi habiten, com per que els models de projeccions concidèixen a donar molt males previsions.

Reducció Pluviometria Hivernal Actual (Clica imatge)


Del NOAA.: Canvi climàtic produit per els humans: influència sobre la precipitació hivernal.


http://www.noaanews.noaa.gov/stories2011/20111027_drought.html

Les zones en groc, taronja i vermell pateixen ja actualment de reduccions en pluviometria hivernal, en el període actual, de 1971-2010, en comparació amb la mitjana d'un període molt més llarg de 1902-2010. Aquí ja sembla veure's la tendència de que tant ens parlen els científics, molt dolenta per  la nostra zona, sobre tot si tenim en compte que només hi ha hagut un augment de 0.8 º C de moment i que la previsió, ja hem vist, parla de entre un mínim de 2-3 ºC, fins a un màxim que pot arribar als 7-8ºC.